País cohesionat o simple territori de pas: quin futur volen les Illes?

PalmaA mesura que la població de les Balears ha augmentat, també ha guanyat terreny la manca de cohesió social. Si s’afegeix la difusió del discurs de l’extrema dreta a aquests ingredients i la consolidació de l’arribada de persones vulnerables per la mar, es fa evident que les Illes afrontaran, un any més, el gran repte de la cohesió social en 2026. Amb més d’1,2 milions d’habitants, la meitat dels quals ha nascut fora, cal repensar la identitat illenca i esbrinar quin paper hi ha de tenir la multiculturalitat. Tot això, mentre les condicions de vida són de cada vegada més complicades per al gruix d’una població que ja no pot ni somiar accedir a un habitatge. Molta gent es veu obligada a partir, a fer de les Illes una terra de pas. La situació és complicada, no admet receptes senzilles i demana un esforç a tothom, sobretot a la classe política i les institucions.

“La cohesió social és el principal repte per a qualsevol societat, però cap altra no té la diversitat demogràfica que hi ha aquí”, assenyala el professor de Sociologia de la UIB,David Abril, qui reclama integració social “més enllà de qüestions identitàries” i la implicació de les institucions. “Aquesta foto de diversitat cultural no s’està treballant des de la política pública i la societat balear del segle XXI s’explica des de la immigració”, continua Abril, que també reclama “cert orgull” per la diversitat de la societat illenca.

El demògraf i professor de la UAB AndreuDomingo posa l’accent en el caràcter generacional que tenen les identitats dels territoris. Aquest dinamisme ha de servir com a antídot als discursos sobre substitució cultural de l’extrema dreta, que ja han adoptat també sectors progressistes. “Cada generació interpreta i llegeix la identitat, que és canviant. El moment és molt important, perquè es decideix com llegeix la cultura la societat de les Illes, amb migrants i fills de migrants. Se senten balears? Què fa l’escola? I la indústria cultural? Qui domina el sistema de reproducció cultural i social a les Balears? Qui pren les decisions?”, són qüestions que Domingo posa sobre la taula.

Treballadors que no hi poden viure

Necessitar treballadors i a la vegada expulsar-los perquè a les Illes no és possible a hores d’ara desenvolupar un projecte de vida: aquesta és la gran paradoxa en què es troben les Illes, una situació que afecta en gran manera els immigrants i els joves. “Necessitam gent de fora i, a la vegada, el nostre model econòmic l’expulsa”, remarca el secretari general de CCOOBalears, José Luis García, a més d’apuntar que, malgrat que hi arriben migrants titulats, acaben fent “feines no qualificades”.

Ara bé, si les Illes volen retenir la mà d’obra que necessiten, un dels fronts més urgents és l’emergència de l’habitatge. “Per molt que cerquem gent a altres països perquè ens manca mà d’obra aquí, l’habitatge farà impossible que la gent vengui”, diu García. D’aquesta manera, “el creixement econòmic s’aturarà com a resultat del mateix creixement econòmic”. Una altra paradoxa.

“Les dades de l’INE demostren que no retenim població. [En 2024] varen venir 43.000 estrangers i en varen partir 28.000”, apunta Abril. En el cas de treballadors procedents d’altres comunitats autònomes, en varen quedar 1.383, però havien arribat 21.000 persones. El sociòleg destaca que, amb l’actual model econòmic, el mercat laboral de les Balears ha de menester 15.000 persones cada any.

Els treballadors, que de cada vegada més venen tots sols i sense la família per fer feina uns mesos, no són els únics que marxen. Molts joves illencs, bona part dels quals qualificats, se’n van a altres territoris de l’Estat o a països de l’estranger a la recerca d’una mínima qualitat de vida. Si en 2022 5.022 joves de 16 a 34 anys varen emigrar a un altre país, “en 2023 ja en varen ser 5.969”, diu Abril, i afegeix que “una quantitat equivalent va marxar a una altra comunitat”. “En varen partir gairebé 12.000”, afirma, i recorda que la meitat dels salaris dels treballadors de les Illes “no arriben a 18.000 euros”, una xifra que fa del tot impossible accedir a un habitatge, ni de compra ni de lloguer. “No només hi ha un èxode de jubilats cap a la Península. També passa amb els joves”, subratlla José Luis García, segur que “l’accés a l’habitatge serà l’epicentre de la crisi” que vendrà.

Cal una nova perspectiva per als migrants, per als que varen migrar fa temps i per als que varen néixer aquí. Un nou enfocament que també ofereixi oportunitats als menors que fan un trajecte molt perillós per arribar sols a les Illes. “Els tenim estigmatitzats. No pensam en ells des del punt de vista dels drets humans, ni des d’un punt de vista més egoista, per formar-los i aprofitar aquest capital humà”, lamenta García. Però les Balears tenen un altre repte humanitari per afrontar, si es tracta de defensar els drets humans: “Ens hauria de preocupar que no morin. Més de mil morts [en la ruta algeriana cap a les Illes en 2025] haurien de caure sobre la consciència de tothom”, sentencia Abril.