Societat 05/06/2020

L’Oficina Anticorrupció investiga les compres per al covid-19 de l’IB-Salut

El Govern va gastar fins a abril gairebé 38 milions d’euros en l’adquisició de material de protecció

Maria Llull
3 min
L’Oficina Anticorrupció investiga les compres per al covid-19 de l’IB-Salut

PalmaL’Oficina Anticorrupció investiga les compres que ha fet l’IB-Salut per fer front a la pandèmia del coronavirus. Segons va fer públic l’Executiu divendres, la central de compres del servei de Salut va gastar fins a abril 37.976.819,23 euros per comprar equipament de protecció personal, com bates, ulleres, màscares, solució hidroalcohòlica, guants, termòmetres i davantals, entre d’altres. “Hem requerit la informació de la contractació durant la crisi sanitària per estudiar-la”, explica a l’ARA Balears el director de l’Oficina Anticorrupció, Jaume Far.

Aquest organisme va rebre divendres els expedients de les compres que ha fet el Servei de Salut durant la pandèmia. “Volem fer-ne una anàlisi completa. No perquè hi hagi hagut pràctiques corruptes, sinó perquè hi ha hagut moltes empreses interessades que podrien haver exagerat els preus per obtenir un lucre i podríem fer recomanacions per a compres futures”, assenyala Far, qui destaca que el procediment d’emergència perquè l’administració pugui fer contractacions “exonera de la fiscalització prèvia” les compres i deixa “un canal obert per gastar el que sigui on sigui”.

Segons explica Far, els expedients de contractació es varen començar a publicar en la Plataforma de Contractació del Sector Públic del Ministeri d’Hisenda “dues o tres setmanes després que es declaràs l’estat d’alarma”. A la Plataforma hi figuraven divendres nou expedients de noliejament d’avions per transportar material sanitari, en vuit dels quals s’indica que és des de la Xina. Set contractes es varen adjudicar a Globalia, empresa amb seu a Mallorca i propietària d’Air Europa, per imports que van dels 370.000 euros a 1.250.062,13 euros. Pel que fa als altres dos expedients, un és per valor de 465.000 euros i l’empresa adjudicatària nom Ningbo T&Q Ligthting Co. Ltd, mentre que l’altre es va formalitzar amb Ethiopian Airlines per un import de poc més d’1,4 milions d’euros. Gairebé tots aquests expedients es varen publicar a la Plataforma del Ministeri entre el 7 i el 18 de maig. Només un, amb Globalia i per un import de 740.000 euros, es va publicar l’1 de juny.

D’altra banda, també hi figura el pagament de 19.584,38 euros a l’advocada xinesa Wei Wei Jiang, que treballa en el bufet del militant socialista José María Lafuente, per “serveis de gestió necessaris per a l’adquisició i tràmits duaners de comandes de material sanitari covid-19 des de Xangai”. Cal recordar que la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, va defensar en el Parlament el pagament d’un total de 40.688 euros de comissió a aquesta advocada -l’altre pagament va ser de 20.722 euros-.

El Govern també va pagar per llogar un magatzem a l’aeroport de Xangai, el qual va costar 42.073,67 euros, que es varen pagar a l’empresa Rayan Holdings Pte. Ltd., amb adreça registrada a Singapur.

Encreuament de dades

Una de les coses que farà l’Oficina Anticorrupció amb les dades que li ha facilitat l’IB-Salut serà creuar dades per comprovar si el Govern ha pagat sobrecostos excessius pel material sanitari, sobretot tenint en compte el context de demanda elevada que ha provocat la pandèmia. “Tenim preus de referència en condicions normals de materials com les mascaretes i també ho compararem amb el que han pagat altres comunitats”, apunta Far, qui reconeix que algunes xifres han cridat la seva atenció. “No hi ha hagut altre remei que contractar en aquestes condicions, però hi ha quantitats molt grosses en termes absoluts, les quals estan sense desglossar”, continua, fent referència als expedients que es poden consultar a la Plataforma. “Cal saber quin material duia cada avió i si després va arribar tot als hospitals”.

A més, Far vol saber quin és el criteri que va seguir l’Executiu per triar els intermediaris de les compres. “Sabem que hi ha molts intermediaris que s’han ofert a l’IB-Salut i hi ha coses sospitoses. Cal conèixer per què han volgut participar-hi i quin n’ha estat el cost. I també en el cas dels subministradors xinesos”, diu.

stats