Societat 21/10/2020

L'OCB commemorarà els 500 anys de la Revolta de les Germanies

L'entitat prepara actes per rememorar l'aixecament que s'inicià el 7 de febrer de 1521

T. Riera
2 min
Biel Majoral, Maria Margalida Perelló, Maribel Servera i Miquel Rosselló./ T.R.

PalmaL'Obra Cultural Balear ha presentat aquest dimecres el seu pla per commemorar els 500 anys de la revolta de les Germanies, que va ser el 7 de febrer de 1521. D'ara a final d'any l'entitat farà una crida per intentar ampliar les institucions i persones adherides als actes que es començaran a fer a partir del 2021. L'OCB ha incidit en el paper dels ajuntaments, els instituts i les escoles com a eines per crear consciència entre la ciutadania i fer una explicació fidedigna dels fets.

En primer lloc, l'OCB fa una crida per ampliar les institucions implicades d'aquí a final d'any, incidint sobretot en els ajuntaments perquè facin activitats pròpies relacionades amb la revolta. A Palma, Inca i Manacor, es farà un acte aquest any. Ja el 2021, se celebrarà un gran acte de commemoració i es duran a terme altres activitats que encara s'han de definir. L'OCB espera que surtin iniciatives pròpies per part dels ajuntaments i pobles.

Per dur a terme la commemoració d'aquest fet històric, l'OCB va crear una comissió cívica, que està formada per la mateixa entitat, la Fundació Darder Mascaró i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Palma i el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

Aquesta comissió ha duit a terme una recopilació de documentació, una cronologia dels fets més importants i una bibliografia i està preparant un documental per poder celebrar tot el conjunt d'activitats commemoratives.

En nom de la comissió han parlat Maria Margalida Perelló i Miquel Rosselló, que ha posat el focus en els instituts i les escoles per fer una explicació fidel dels fets. L'objectiu és que, en acabar, el coneixement popular sobre aquesta revolta sigui al més ampli possible i que es creï consciència ciutadana que "les lluites d'emancipació serveixen per reclamar la identitat com a poble i millorar les condicions de vida", ha assenyalat Rosselló.

Biel Majoral i Maribel Servera han llegit un manifest que ha recordat les motivacions que provocaren l'aixecament agermanat. El manifest que ha remarcat les figures de Joan Colom i Joan Crespí, així com els objectius que cercaven, com frenar la corrupció per part de les oligarquies, una redistribució justa dels impostos i gaudir de llibertats polítiques i socials per als estaments més humils.

stats