Sant Antoni

Nofre Galmés: “Fa dies que faig cantar els clients si volen beure herbes”

Fundat el 1960, El Porrón és una institució santantoniera que manté viva la tradició dels foguerons des de fa tres generacions, amb crítica social, festa popular i més de 250 persones reunides cada vigília del dia assenyalat

Nofre Galmés, responsable del bar El Porrón a Manacor
Sebastià Vanrell
16/01/2026
3 min

ManacorParlar del bar El Porrón a Manacor (obert l’any 1960) és fer-ho d’una autèntica institució santantoniera. D’una cafeteria pionera en l’elaboració dels primers foguerons de la ciutat, a mitjan anys 60 i amb figures l’any 1968, amb una clara influència valenciana importada els primers anys turístics. Tot i que, per dir tota la veritat, El Porrón era un bar de foravila, una de les primeres cases que quedaven fora del nucli, ben a prop de l’hospital privat que va estar en funcionament fins a finals de la dècada dels 70 i que ara és una residència.

L’organització de foguerons ja va ser cosa dels padrins “Els veïnats d’aquí amb el padrí Ramon i la padrina Margalida varen començar”, conta Nofre Galmés, orgullós responsable familiar de El Porrón d'ençà que amb el canvi de segle, l’any 2001, va agafar les regnes de la cafeteria amb el seu germà. “Els primers eren tots de fusta, fets per torrar, ajuntar els veïns i fer festa tots junts”, afegeix mentre recorda com el seu padrí va tenir la idea de col·locar una figura farcida de palla dins un xandall i amb una careta de dimoni, imitant la tradició llevantina.

La decoració del bar El Porrón a Manacor.

Els foguerons manacorins, gloses incloses, sempre tenen un caràcter que destaca la magnificència de les figures i l’artesania voluntària d’una elaboració amateur i molt manual, amb temàtiques sempre iròniques. “Enguany, encara que fins al final no puguem dir què hi posarem damunt, el fogueró serà una crítica d’allò que pensam que va malament i que no funciona a Mallorca”, en una clara referència a la massificació dels darrers anys.

Nofre ho fa amb amics, una colla d’una cinquantena de persones que el dijous vespre ja es posen a fer feina: “a col·locar llenya a les totes i a fer un poc el boig”, somriu. “La sort és que just devora tenim un amic pizzer que, quan ens veu cansats i que suam, ens treu pizzes per fer un poc de festa tots junts”.

Encara que per a El Porrón la festa grossa sigui dia 16 de gener, la vigília de Sant Antoni: “És importantíssim. Tenim previst servir berenars a més de 250 persones al llarg del matí. Posteriorment, tenim comanats dinars en dos torns, el primer a la 13 h per 50 persones i el segon, a les 15 h per unes altres 100”, un ritual que no canvia des de fa tres generacions de la família Galmés.

“Tenim un espai dedicat a Sant Antoni durant tot l’any, però és evident que això s’amplia en arribar la setmana gran”. Hi ha quadres, miralls, pintures dedicades al sant i moltes fotografies. “Ens les fan arribar cada any i les penjam. Enramellam i penjam les banderes. Per a El Porrón Sant Antoni ho és tot”, assenyala. “Fa dies que tot el matí faig cantar la clientela. Si volen herbes, han de cantar obligatòriament”, diu mig de broma.

Una herència sentida que no suposa, emperò, l'obligació de guanyar cap premi al concurs anual de foguerons: “No hem guanyat gaires vegades, hem fet segons un parell de pics, primers l’any 2004… però no és una cosa que tampoc ens preocupi gaire. Ho feim per passar gust i per no amollar”. Una feina, la del disseny, que comença a l’octubre i que no s’aturà fins poques hores abans de ‘plantar’ les figures damunt la terra i la llenya. “Abans començàvem just després de l’estiu. S'ha de tenir en compte que feim feina els vespres i els diumenges i tenim poc temps; però sempre ho treim”.

stats