No poder al·legar ignorància

PalmaIdò aquí els tenim. Són quatre immigrants fent feina, en aquest cas es dediquen a instal·lar cablejats per facilitar les connexions en un carrer de Sant Joan, al Pla de Mallorca. No és una feina precisament lleugera. També és fàcil veure altres immigrants com ells fent de picapedrers a les obres, o llaurant a foravila, o asfaltant carreteres, o fent de repartidors. Són, com se sol dir –i és cert– les feines que no volem fer nosaltres, els mallorquins acomodats, o no tan acomodats, o gens acomodats, però en tot cas plenament legalitzats i amb la nacionalitat espanyola adjudicada de naixement, tant si ens ve de gust com si no ens hi ve.

Contra les persones com les que apareixen en aquesta foto d’Isaac Buj escoltam cada dia discursos més abrandats, més furiosos, més agressius. Se’ls divideix falsament entre els que venen “a fer feina” i els que venen “a delinquir”, i d’aquesta manera s’estén damunt ells, interessadament i sense distinció, l’ombra de la sospita i l’acusació implícita de ser tots delinqüents. Ells són les víctimes, però les mentides que escoltam en el dia a dia pretenen que nosaltres siguem víctimes d’ells: cobren suculentes ajudes i prestacions, se’ls dona prioritat per sobre dels nascuts aquí, venen a posar fi a la nostra cultura, tradicions i llengua. A sobre, se suposa que estan secretament protegits no se sap mai ben bé per qui o per què, i actuar contra ells i els seus interessos ocults (els immigrants, segons aquestes veus, tenen interessos ocults) pot generar problemes al valent que s’atreveix a dir les coses pel seu nom. Etc.

Tots aquests són els arguments típics i característics del racisme. A Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera, no els sentim només a les converses de sobretaula ni als tassers dels bars i les cafeteries, de boca dels inevitables cunyats. No: els sentim també, per a vergonya de tots, pronunciats pels nostres governants, amb tota la potència dels altaveus del poder. És fàcil atacar-los per diversos motius: perquè no tenen manera de defensar-se, i també perquè són pobres i tenen la pell fosca. Són marques de diversitat que els converteixen en el boc expiatori ideal.

Dins el declivi autoinfligit de les Balears i les Pitiüses, Mallorca, potser per ser l’illa més gran, és un cas a part. Mallorquins de soca-rel que es passen el dia planyent-se de com s’esvaeix la Mallorca d’uns padrins bucòlics i unes padrines angelicals, que dins el seu imaginari caspós es passaven el dia pronunciant sentències sàvies i cuinant plats deliciosos, aquests mateixos mallorquins, són els que venen Mallorca al millor postor. Farien literalment qualsevol cosa per vendre una propietat a un ric alemany, o suec, o rus, i la seva patològica relació amb els doblers els du a justificar qualsevol excés, qualsevol destrossa causada al medi natural, al paisatge o al patrimoni d’aquestes illes. Grollers, avariciosos, petulants, arrogants, mallorquiníssims, bravegen de l’antiguitat de la seva avior alhora que en destrueixen el llegat, venent aquí un bocí de terra, allà una casa, perquè clar, qui gosa dir que no davant d’un bon taló bancari. I mentre fan això, no tenen cap problema a afirmar que aquí hi ha massa gent i que no hi cabem tots.

Supervivència

És possible que no hi cabem tots, perquè com se sol dir els recursos naturals i les estructures no basten, i més a unes illes, etcètera. Aleshores caldrà decidir qui ha de partir: el meu vot és per als mallorquins parasitaris, i també per als racistes. Pel que fa als immigrants, el futur d’aquestes Illes, la seva viabilitat i la seva cohesió com a societat, la pervivència precisament de la llengua, la cultura i les tradicions pròpies, depenen absolutament de ser capaços d’ajudar-los a trobar la seva integració en aquest país com a ciutadans de ple dret, respectats i tractats en peu d’igualtat. No és bonisme, com repeteixen absurdament els racistes i els xenòfobs: és supervivència, i també el principi fonamental de la intel·ligència, que és comprendre la realitat dins la qual es viu, acceptar-la i, a partir d’aquí, treballar-la a favor d’un mateix. Però que ningú s’imagini que hi ha cap futur per a aquestes Illes que no impliqui combatre els especuladors que hi mercadegen estrictament en benefici seu. I encara més, cap futur que no impliqui un respecte escrupolós al medi natural i als drets humans.