La necessària recuperació de les aus carronyaires

GironaA Catalunya hi ha disset canyets o punts d’alimentació suplementària (PAS) per a aus rapinyaires o necròfagues. Són espais autoritzats i regulats on, complint un seguit de requisits, es poden deixar subproductes carnis no destinats al consum humà que provenen d’escorxadors, com ara potes de xais, d’ovelles o de cabres. Hi ha d’haver una traçabilitat de cadascuna d’aquestes aportacions, que s’han de registrar, i se'n fa un control estricte. Gràcies a aquests canyets, algunes aus necròfagues, com el voltor comú, s’han pogut recuperar, i d’altres, que encara estan en situació de vulnerabilitat o directament en perill d’extinció, com el trencalòs, l’aufrany, el voltor negre o el milà reial, porten camí de recuperar-se.

Al límit de l’extinció

“En l’últim segle vivien d’animals domèstics de ramaderia extensiva, s’alimentaven quan moria una vaca, una euga, un burro o una cabra. Es deixaven els cadàvers al camp o a la muntanya i elles se les menjaven –explica Joan Real, professor de biologia de la Universitat de Barcelona i científic especialitzat en aus rapinyaires–. A partir de la mecanització de l’agricultura, els animals de tir van ser substituïts per tractors i això ja va ser un primer cop per a aquestes aus”.

El primer, però aviat en va venir d’altres. “La ramaderia extensiva va començar a disminuir i a principis del segle passat es van començar a perseguir molts depredadors amb verins com l’estricnina, bàsicament per erradicar óssos, llops, guilles, etc. Llavors els rapinyaires es menjaven aquests esquers enverinats i també morien”, afegeix Real. Tot això va fer que els rapinyaires necròfags disminuïssin moltíssim, de manera que en moltes zones de Catalunya es van extingir. “Al Pirineu oriental van desaparèixer totes les carronyaires necròfagues –de voltor negre, que es conegui, no n’hi ha hagut mai al Pirineu oriental–. Als anys setanta no en quedava ni un, com qui diu. Al Pirineu occidental en va quedar un reducte, al Pallars”, explica Real.

Llavors, a poc a poc, les poblacions es van començar a expandir. “Primer perquè es va deixar de perseguir-los, es va deixar de posar verins perquè es va prohibir l’estricnina i, probablement, també arran de l’increment de les granges de porcs, perquè abans els porcs que es morien es deixaven a fora. A partir d’aquí, les poblacions de necròfrags van començar a expandir-se. Això va passar fins a principis de l’any dos mil”, afegeix Real.

Però en aquells anys també va ser quan va aparèixer l’anomenada malaltia de les vaques boges. “Això va fer que es prohibís, primer per normativa europea i després espanyola, que qualsevol animal mort es deixés al camp. Totes aquestes aus es van quedar pràcticament sense menjar de cop. Això va fer que moltes colònies de voltor comú es dispersessin, va ser tot un batibull”, recorda Real. Es va legislar que calia dipositar els cadàvers en un contenidor i portar-los a incinerar, mesura que encara avui és vigent a bona part del territori català, a desgrat d’algunes entitats que gestionen canyets.

Tres canyets a Girona

La majoria de canyets o PAS són a les comarques de Lleida i de la Catalunya central, n’hi ha un parell a les Terres de l’Ebre i tres són a les comarques de Girona. “Són per afavorir les espècies necròfagues que estan protegides o amenaçades”, diu Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. El canyet més veterà de Girona és el de la Coma de Planès, gestionat pel Parc Natural de Capçaleres del Ter, al Ripollès, en actiu des del 2002.

Més o menys aquells anys, l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGX) va començar a fer aportacions alimentàries a la muntanya de Comanegra, però es va trobar amb diverses dificultats. Una és que el moment en què aquestes aus necessiten més aliment és a l’hivern, i els era impossible accedir-hi perquè tot estava nevat. “Llavors vam començar a deixar-ne en una serra dins del terme municipal d’Olot, i per a sorpresa nostra el voltor comú va començar a venir. Però no era una situació sostenible. Els voltors poden menjar fins a tres quilos, llavors no poden volar i es quedaven a les teulades de les cases. Anava bé perquè les escoles els podien anar a veure [l’ANEGX col·labora amb escoles i instituts d’Olot des de fa anys], però no podia ser”, diu Joan Montserrat, president de l’ANEGX.

Actualment gestionen un canyet a l’Alta Garrotxa, anomenat La Canova d’Escales, al terme municipal d’Oix i Montagut, i tenen un acord de custòdia amb una explotació ramadera on van els alumnes per veure el canyet des de la distància. El canyet actual està legalitzat des de l’any passat: "Els tràmits administratius i burocràtics són molt lents –es lamenta Montserrat–, però ja fa més de vint anys que es treballa per recuperar-ne. Els necròfags van començar a aparèixer a la Garrotxa l’any 2000, abans no se’n veien. Aleshores, per veure voltors havies d’anar cap a Lleida, aquí no en veies mai". Actualment fan una aportació alimentària per setmana i tenen comptabilitzats 47 nius de voltors, 5 parelles d’aufrany i 4 parelles d’àguila daurada, “que no és necròfaga però se n’aprofita: quan tot està nevat i no troben teca, van al canyet”, diu Montserrat.

PAS les Vinyes a Cabanelles

El darrer canyet o PAS a entrar en servei a les comarques de Girona és el de les Vinyes, entre els termes municipals d’Albanyà i Cabanelles, al nord de l'Alt Empordà, que també és part de l’Alta Garrotxa. És en una finca amb un acord de custòdia del territori de la fundació Pioners del Nostre Temps, va iniciar-se el 2020 en fase de proves, es va aprovar definitivament el 2021 i es va renovar el 2024. El canyet és bastant utilitzat per l’aufrany, i es fan aportacions específiques per aquesta espècie. Aquest canyet ha permès expandir l’àrea de cria d’aquesta espècie cap a l’est dels Pirineus. Recentment l’aufrany ha criat per primer cop a l’Alt Empordà. També es preveu que l’espai afavoreixi la recuperació de la població de voltor negre a Catalunya i la connecti amb les poblacions de França. “Venen el voltor negre, el voltor comú, l’aufrany, el trencalòs… És un lloc que està funcionant molt bé per l’aufrany, que és una espècie vulnerable”, explica Aleix Millet, responsable de l'àrea de biodiversitat de la fundació. Va néixer com un lloc d’alimentació per a aus necròfagues, “però a partir d’aquí se n’esdevenen altres activitats, com la fotografia de natura, i també es fa captura, marcatge i seguiment d’exemplars amb universitats”, afegeix Millet.

Al canyet de les Vinyes hi ha comptabilitzats un mínim de deu aufranys que el visiten des del març fins al setembre. Hi ha també un seguiment científic de l’espècie i s'han establert convenis de col·laboració amb centres de recerca per realitzar estudis mitjançant el marcatge d’exemplars. De voltor negre n'hi ha un mínim de tres exemplars diferents, així com quatre de trencalòs. També s’han detectat un mínim de dos exemplars d’àguila daurada. Altres espècies que el freqüenten són el milà negre, el milà reial, els corbs i les cornelles.

Importància de les aus necròfagues

Actualment hi ha zones habilitades com a zones especials de protecció per a l’alimentació d’espècies necròfagues (ZEPAEN) on es permet deixar animals que morin a la natura perquè siguin consumits per les aus carronyaires i no s'hagin de portar a incinerar. Millet assenyala que “a l’Índia pràcticament van desaparèixer els carronyaires i van tenir molts problemes sanitaris perquè proliferaven les carronyes, perquè no se les menjava ningú”. “Des del meu punt de vista, el problema que veig en els canyets és que estàs condicionant els animals, perquè depenen d’aquest humà que els porta menjar. Penso que el més rellevant seria que tota la ramaderia extensiva que hi ha en zones de muntanya com l’Alta Garrotxa, l’Alt Ripollès i l’Alt Empordà deixés els animals que es morin allà mateix. Aquesta és la manera més natural i adequada que els animals no depenguin que se’ls porti menjar”. “Anar a buscar un animal quan mor a muntanya i portar-lo a incinerar té uns costos en CO₂ molt importants. En un període en què busquem la descarbonització, deixem que els voltors facin la seva funció natural, que ells són els escombriaires de la natura i a sobre no emeten CO₂”, conclou Real.