‘Na Margalida Santa’, el crim masclista del franquisme que cantà Tomeu Penya

PalmaL’ investigador de Vilafranca de Bonany Jaume Sansó Caldentey encara recorda l’impacte que el 1980, a 17 anys, li causà la cançó Na Margalida Santa, inclosa en el primer disc del seu paisà Tomeu Penya. “Parla d’una dona que, de petit, feia de jornalera a casa dels seus pares. Nomia Margalida Gayà Bennàssar, Santa. El 1959 fou assassinada pel seu marit, Mateu Font Font, Figuereta. Poques hores després, aquest es llançà davall les rodes del tren, prop de Petra. En sentir la cançó, tot d’una vaig demanar als meus pares qui era aquella dona”. El 2024, amb motiu del 65è aniversari del succés, Sansó tirà d’hemeroteca per conèixer-ne més detalls. Els presentà a les Jornades d’Estudis Locals del poble. “Aquell crim va ser un cop molt dur que trasbalsà la societat vilafranquera, però̀ aviat quedà sumit en l’oblit. Per a la gent gran era un tema tabú, igual que tots els fets relacionats amb la Guerra Civil”.

Gayà va néixer el 1938 als afores de Petra. Filla de pagesos, era la petita de la casa amb tres germans i cinc germanastres fruit del primer matrimoni de la seva mare amb un home de qui enviudà. De joveneta es posà a fer de figueralera a la finca de la família de Tomeu Penya. Font, el seu promès, també era petrer, nascut el 1931. Ben aviat deixà les tasques del camp per posar-se a fer de picapedrer i, finalment, d’operari de pedrera. Després del protocol·lari festeig, el 31 de gener del 1959, la parella es casà a l’església de Vilafranca, on havien llogat una casa, a la barriada de la Punta. Ella tenia 20 anys i ell, 28.

Portada a ‘El Caso’

Davant la impossibilitat d’accedir a la instrucció judicial del crim, Sansó l’ha reconstruït consultant la premsa de l’època. La notícia d’aquell “drama conjugal” fins i tot seria recollida a la portada d’El Caso, el gran setmanari sensacionalista del franquisme, fundat el 1952. “Cinc dies abans, l’assassí decidí deixar de fer feina a la pedrera de Petra per anar a la de Manacor perquè alguns companys li feien bromes de mal gust. Li deien que la seva dona li era infidel. Un dia abans, a primera hora, va comprar un ganivet de grans dimensions en un local de Manacor. A un veí li insistí que era ‘per fer sopes’”. L’assassinat s’hauria comès a les quatre de matinada del 21 de febrer del 1959. A les sis del matí, a les proximitats de Petra, el tren de Manacor en direcció a Inca va atropellar l’agressor. De res serví que el conductor li tocàs repetides vegades el xiulet perquè s’apartàs de la via. El cos de la víctima quedà totalment destrossat.

A part de consultar la premsa, l’investigador ha entrevistat gent del poble que, malgrat el silenci social, encara té ben present l’atroç crim. “Algunes dones, en pronunciar el nom de na Santa, tot d’una es posaven a plorar”. Una d’elles li relatà els fets de la següent manera: “Va ser una veïna qui en donà l’avís d’alarma. El mateix dia del succés anà al domicili familiar per saludar-la. ‘M’ha fet mala espina trobar la casa tancada’, digué a la seva mare. Llavors era força habitual que la gent deixàs la casa oberta”. En constatar que tot estava en silenci, la veïna feu una volta a l’edifici i hi entrà per una porta posterior que donava al corral i que estava oberta. “Res més entrar va veure damunt d’una taula un ganivet de grans dimensions banyat de sang. A terra, les taques conduïen fins a l’habitació de la jove parella. Pressentint el pitjor, hi guaità i hi trobà el cos de na Santa sobre el llit, amb el coll obert i enmig d’un bassiot de sang. Ja no hi hagué dubte que l’home que s’havia llançat al tren era l’autor de la mort de Margalida”.

“Semblava bona gent”

De seguida la casa de la víctima s’omplí de veïns amb ganes de xafardejar. “Un grup d’homes –apunta Sansó– la tragué damunt una escala, tapada amb una flassada. Se l’endugueren fins al cementeri. Durant el recorregut se sentiren esclafits de dol i plors de molta gent que no se’n sabia avenir. El dia del funeral l’església de Vilafranca s’omplí de gom a gom”. A poc a poc els diaris anaren informant del tràgic succés. Gayà havia mort per diverses apunyalades al coll. Mai s’aclarí el mòbil del crim. “Es descartà el motiu econòmic. Una hipòtesi que es manejà era que Margalida es negava a deixar Vilafranca per anar-se’n a viure a Manacor, on Mateu acabava de trobar feina. També es digué que estava embarassada. Això estava en sintonia amb el rumor que circulava pel poble i que deia que la parella s’havia casat molt aviat, la qual cosa havia suposat tensions conjugals”.

Un periodista d’El Caso entrevistà els germans i els germanastres de la víctima, els quals asseguraren que mai no tingueren notícia de desavinences o disputes entre la parella. “Margalida, segons la seva germana, tenia el caràcter dòcil i alegre, i Mateu semblava bona persona”. El diari La Última Hora faria una petita referència al perfil psicològic de l’assassí: “Mai no se li notà cap símptoma de pertorbació mental”. “Tanmateix –afirma Sansó– dins la tradició oral vilafranquera perdurà la idea que Mateu era un home gelós i amb un comportament introvertit”. La tragèdia quedà immersa en el misteri de la “intimitat conjugal”, en paraules de Diario de Mallorca. El cas s’arxivà, atès que l’agressor havia mort.

El record de Tomeu Penya

El cantant Bartomeu Nicolau Morlà, més conegut com a Tomeu Penya, tenia nou anys quan es produí el crim. “Jo era massa petit i no em deixaren veure el cos de na Margalida. Els pares em digueren que hi havia hagut sang pertot. Tenia un molt bon record d’ella. Venia a la nostra finca a collir figues. Era morena i molt bona al·lota”. Aviat a Penya l’enviaren a estudiar amb els frares de La Porciúncula (l’Arenal). Hi durà, però, poc temps. El vilafranquer acabaria sucumbint als cants de sirena del boom turístic, que li permeté explotar la seva gran vocació musical. Tocà per hotels i sales de festa amb diferents grups, entre ells Los 5 del Este. Amb la seva guitarra també faria gires per Europa a països com Alemanya, Dinamarca i Suècia.

El 1979, a 30 anys, cansat de rodar món, Penya decidí establir-se al seu poble natal. De seguida congenià amb Pere Fons, el nou rector de la parròquia, que s’havia convertit en un gran dinamitzador cultural. “Jo tenia força material escrit en català. Ell m’animà a publicar-ho. Aleshores s’estilava més cantar en castellà o anglès”. Va ser així com va néixer el primer disc del ‘cowboy mallorquí’ titulat Tomeu Penya canta a la Vila. Una de les nou cançons era Na Margalida Santa. “Ja la tenia dins el cap d’ençà que em picà el cuquet de la música. Vaig haver de fer un esforç per recordar-la perquè a 16 anys vaig tenir un accident de cotxe amb un amic que em provocà una greu commoció cerebral. Vaig patir amnèsia i fins i tot vaig oblidar la capacitat de tocar la guitarra. Em va dur temps recuperar-me”.

El disc es presentà a final de maig del 1980 al teatre de Vilafranca. Havien passat 21 anys de la mort de Gayà. “I es veu –deia una estrofa de la lletra– que aquí s’homo perd es seny / tot furiós des cap, se n’anà / ai, pobra Margalideta Santa / per gelosia es teu homo et matà”. Penya quedà sorprès amb la bona acollida que tingué al poble la cançó. “Jo només volia tenir un record per a una persona que formà part de la meva infància. La família d’ella n’estigué molt agraïda. En canvi, per part d’ell, em digueren que alguns s’emprenyaren bastant”.

‘Crim passional’

Des de la perspectiva que dona el pas del temps, Jaume Sansó ofereix una lectura crítica del tractament mediàtic d’aquell assassinat. “Durant el franquisme la premsa parlava de ‘crim passional’ per referir-se als casos de violència masclista. Es considerava que formava part de la intimitat familiar. Eren temps en què la violència estava normalitzada, no només dins la casa, sinó entre veïns dins d’un cafè en bregues motivades per un furt o per una estafa. Els abusos sexuals i les violacions també estaven a l’ordre del dia. Aquesta és la trista realitat que amagaven les escenes de matances familiars plenes d’alegria”.

L’investigador té clara una cosa: “Si el succés de Vilafranca tingué tanta cobertura mediàtica va ser perquè es tractava d’una parella que s’acabava de casar. I això donava morbo. En canvi, s’hauria ignorat si hagués estat un ancià qui hagués matat la seva dona de tota la vida. Llavors es donava més importància a casos de dones que mataven els seus marits, sovint amb verins. El més famós fou el de la curandera de la Soledat (Palma), que el 1939 oferí els seus remeis mortals a veïnes que tenien males relacions conjugals”. El proper dissabte, 29 de novembre, després de 66 anys de silenci, Margalida Gayà Bennàssar, Santa, serà homenatjada a Vilafranca amb motiu del Dia internacional contra la violència masclista. A les 11 del matí, al parc Pere Fons, Sansó en pronunciarà una conferència i, a continuació, es durà un ram de flors a la seva tomba.