En moviment durant tot l’any

Els Pirineus de Catalunya s’han convertit en el camp d’entrenament de molts atletes professionals. Però per gaudir de l’esport en aquest entorn únic en el món no fa falta haver entrenat ni tenir una forma física excepcional. Tothom pot caminar, córrer, nedar, pedalar o fer anar els rems per les rutes, carreteres, rius i llacs que concentren les muntanyes dels Pirineus catalans. Les opcions no s’acaben i si voleu provar-les totes haureu de planificar diversos viatges. I és que si feis esport als Pirineus, ben segur que hi tornareu. L’activitat física genera endorfines, una substància que segrega el propi cos i que els experts asseguren que crea addicció. Ben igual que aquesta serralada.

Per iniciar l’escalfament esportiu, el congost de Mont-rebei no deixa indiferent ningú. Recomanable a la tardor i la primavera, és un recorregut d’una hora sense dificultats per un camí esculpit a la roca que travessa aquesta vall estreta sense carreteres, ferrocarrils o esteses elèctriques que la creuïn. Les parets d’aquest congost tenen unes caigudes verticals de més de 500 metres i no són aptes per a persones amb vertigen. Però amb les botes posades podreu descobrir la vida que vessa en aquest punt dels Pirineus: fauna salvatge i unes vistes que us quedaran fixades per sempre a la memòria. I si us agrada remar, també podeu seguir el curs del riu en caiac. Els guies locals us hi podran acompanyar.

Als Pirineus de Catalunya els més aventurers també hi podreu practicar activitats com parapent, vols en globus aerostàtics, vies ferrades i barranquisme. Si no en sabeu però voleu aprendre’n, els Pirineus són un camp d’iniciació incomparable. Baixar el barranc de l’Infern només és apte per a persones experimentades, però el Congost de Collegats amaga un autèntic tresor paisatgístic i és apte per a tots els públics. També a Sant Aniol o al barranc del Gurn podreu iniciar-vos en l’escalada, el ràpel tot davallant tobogans naturals amb la família. Però n’hi ha molts més. Només heu de llevar-vos la por, fer cas a aquella intuïció que us diu que sí que ho heu de fer i atrevir-vos.

Però d’activitats n’hi ha per a tots els gustos. Si voleu continuar gaudint dels paisatges de muntanya espectaculars amb les botes posades, endinsau-vos en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Amb prop de 200 llacs només dins les fronteres del parc, l’aigua és la dama i senyora d’aquest entorn protegit, que rega la flora que cada primavera i cada estiu explota en colors. Deixau-vos acompanyar per un guia si voleu interpretar tot el que us envolta.

La Val d’Aran és un altre dels paradisos perduts per als excursionistes. Diverses rutes senderistes recorren la vall i quan la neu es fon ofereixen vistes de postal. El Camin Reiau n’és una i fa aturada a cadascun dels 33 pobles de la vall aranesa. I si en haver acabat el seu recorregut teniu ganes de continuar caminant, la ruta Setau Sagèth comença i acaba a Viella.

També podeu emprendre un dels recorreguts que els primers excursionistes i naturalistes de Catalunya varen mitificar. Si aquesta és la vostra opció, no us podeu perdre el Cinquè Llac, al Pallars Jussà. És un recorregut de mitja muntanya de cent quilòmetres, dividit en cinc etapes. La Pobla de Segur, des d’on es pot començar la ruta arribant-hi també en tren, Peramea i Beranui són pobles encantadors que formen part d’aquest camí que també concentra punts d’interès com el pont del Diable i el dolmen de la Casa Encantada.

Però els recorreguts i les excursions per descobrir el patrimoni natural dels Pirineus no s’acaben mai. Un Parc Nacional i sis parcs naturals, a més de 60 espais d’interès paisatgístic i natural, componen escenaris privilegiats per a la pràctica d’esports i activitats a l’aire lliure. Per conèixer-los tots a fons i planificar el vostre viatge, consultau el lloc web gencat.cat/parcs.

L’aigua és un dels elements que brolla per tots els Pirineus. La neu que es fon, les fonts i els afluents baixen dels cims i recorren les valls formant cascades, llacs i rius. Un escenari idoni per combinar la muntanya amb els esports d’aigua. En aquest sentit, la Noguera Pallaresa és un dels rius europeus millor considerats pels experts en ràfting. Descordau-vos les botes de muntanya i pujau en una llanxa inflable per llançar-vos riu avall. És imprescindible anar-hi acompanyats amb guies per recórrer els 50km navegables.

Però no tot és aigua dolça als Pirineus. A la comarca de l’Alt Empordà les muntanyes es fonen amb la Mediterrània i podreu refrescar-vos resseguint les cales, els penya-segats i els ports de la costa catalana en caiac, fent tot tipus de surf o en veler.

Però de punts en què l’aigua i l’esport es donen la mà, n’hi ha molts més. Al Parc Olímpic del Segre hi podreu fer ràfting, hidrospeed, piragua i voltes en barca adaptades a tot tipus de públic i de dificultat. Aquest parc esportiu va ser l’escenari de les competicions d’aigües braves i rem dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. I amb els anys s’ha renovat, fins a convertir-se en una gran zona lúdica i esportiva que us farà riure i gaudir amb la família o amb amics.

A pedal per vies i camins

Precisament, el Parc Olímpic del Segre també acull el Centre BTT La Seu-Alt Urgell. Hi trobareu més de mil quilòmetres de rutes ciclistes senyalitzades i nou centres BTT. Les propostes no s’acaben mai i, a més, estan adaptades a tots els nivells, començant per les de baixa dificultat ideals per a famílies i persones amb discapacitat física, com són les Vies Verdes. Es diuen així perquè segueixen el traçat d’antigues vies de tren que s’han reconvertit en escenaris ideals per al turisme actiu i l’esport. Una d’aquestes vies, la de la Vall Fosca, segueix les fronteres del Parc Natural d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici, amb vistes espectaculars a les muntanyes i als llacs del parc.

Al Pirineu més oriental hi ha altres traçats de via verda, com la ruta del Ferro i del Carbó que connecta Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses, des d’on parteix la ruta del carrilet fins a Girona i la Costa Brava.

Gran part d’aquests traçats formen la ruta Pirinexus, que, amb 353 quilòmetres, permet fer aturades a 53 pobles de vuit comarques diferents combinant trams amb altres camins rurals i carreteres amb poc trànsit.

Per als més experimentats, però amb possibilitats d’adaptar el recorregut a diferents condicions físiques, Le Défi Occitan podria ser l’etapa reina del Tour de França. I, a més, per als que gaudiu de la bici fent baixades, una proposta única, com és el Bike Park de la Molina, a l’estiu, amb circuits de descens, cross country i zona freestyle. Pràcticament tot el recorregut segueix carreteres secundàries en un trajecte de 197 quilòmetres i un desnivell de 4.500 metres.