Societat 24/04/2022

Mor el filòleg i historiador Josep Massot i Muntaner

Va ser director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i escriptor

ARA Balears
2 min
Josep Massot, en una imatge d'arxiu.

PalmaEl filòleg, editor i historiador mallorquí Josep Massot i Muntaner ha mort aquest diumenge a 80 anys, segons l'Abadia de Montserrat, on era monjo i on en va dirigir les Publicacions. Massot va publicar desenes de llibres i articles sobre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya -del qual va ser conservador-, la Guerra Civil, la llengua i la literatura catalanes i l'Església. Savi i erudit, va ser un símbol de catalanitat i un activista cultural que va impulsar treballs de recerca, estudis filològics i homenatges sobre autors històrics catalans. El 2012 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 1996, la Creu de Sant Jordi, entre altres guardons.

Josep Massot i Muntaner va néixer a Palma el 1941 en una família benestant i amb un intens bagatge cultural que li va fer estimar els llibres. Va anar al col·legi dels jesuïtes Monti-sion de Palma. Després Massot va viatjar fins a Barcelona per estudiar la carrera de Filosofia i Lletres. A principis dels anys 60 va visitar el monestir de Montserrat, que s'havia convertit en un símbol de catalanitat. El 1962 va ingressar a l'orde benedictí del monestir. “Com que durant la primera visita m’hi havia sentit còmode, vaig continuar venint i aviat ja vaig pensar que aquí em podria trobar bé”, deia Massot, quan li preguntaven per què s'havia fet monjo . Durant aquells anys va col·laborar amb editors com Josep Maria Casacuberta, de Barcino. L’abat Cassià Maria Just li va proposar el 1971 de revitalitzar l’editorial del monestir de Montserrat. 

Un símbol del catalanisme

Amb la seva tasca com a editor, assagista i historiador, Massot es va convertir en una figura rellevant en reivindicar la catalanitat i la cultura catalana. Va ser un dels monjos que va acompanyar la tancada d'intel·lectuals a Montserrat de 1970, germen de l'Assemblea de Catalunya, i es va ocupar d'amagar les agendes de molts dels participants per evitar que les intervingués la Guàrdia Civil. “He estat sempre antifranquista, he defensat els drets humans i els drets dels pobles, però mai he tingut carnet de cap partit polític -deia anys més tard en una entrevista a la revista Òmnium-. L’Església de Catalunya va haver de fer una feina de suplència en absència de normalitat democràtica".

Al llarg de la seva trajectòria, Massot va publicar desenes de llibres, entre els quals destaquen L’Església catalana al segle XX (1975), Els mallorquins i la llengua autòctona (1972), Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears (1990) i la sèrie Escriptors i erudits contemporanis, iniciada el 1996. Del 1977 al 1979 va dirigir el Diccionari de Literatura Catalana. Era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També va ser el fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Randa.

Massot va ser guardonat en nombroses ocasions per la seva tasca en favor de la cultura catalana. El 1989 va rebre el Premi Francesc de Borja Moll dels premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear; el 1996, la Creu de Sant Jordi i el 1997, el Premi Nacional de Cultura Popular. El 2012 se li atorgà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2019, la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

stats