El model menorquí: un referent que ha passat a estar en perill

PalmaMenorca ha definit en aquest quart de segle el seu model de creixement. El model menorquí, com es coneix arreu de les Illes, està cimentat en el Pla Territorial (PTI), el primer document d’ordenació que ja el 2003 va posar límits al creixement turístic i va apostar per capgirar la tradicional oferta de sol i platja que fins llavors havia atret l’incipient turisme a les Balears.

La prèvia declaració el 1993 de Menorca com a Reserva de la Biosfera va marcar el camí a seguir, però no va ser fins a partir del PTI quan, deu anys més tard, es començaren a prendre mesures a favor del desenvolupament sostenible. Es desclassificaren urbanitzacions i nous desplegaments turístics a la costa i s’apostà per créixer més en qualitat que en xifres. Un quart de segle després, tot i la creixent saturació, les dades li donen la raó. Avui dia, el 77% del territori de Menorca està protegit i el ritme de creixement, tant de la població com de l’oferta turística, és més pausat que no a la resta d’Illes.

Recuperar la iniciativa

Joana Barceló, que va ser la presidenta del Consell que impulsà el primer PTI, alerta, però, que la línia seguida pel model menorquí d’ordenació territorial i turística “no ha estat progressiva”, sinó que ha patit retrocessos, que atribueix a la pèrdua de pes polític de les institucions illenques. “Vam aprofitar la nostra capacitat reglamentària per limitar el creixement turístic i així crear un model propi”, diferent del d’Eivissa i Mallorca, que encara van tardar uns anys a tenir el seu pla territorial. Però aquesta competència “el Consell l’ha exercida molt poc, de manera que qui ha marcat després les pautes del desenvolupament ha estat el Govern balear. Els grans canvis posteriors al primer PTI han vingut de bracet de lleis autonòmiques, no del PTI”, diu.

Així que Barceló aposta per “recuperar la iniciativa insular de limitar, que vol dir créixer però d’una manera pròpia”. I ho precisa: “Tenc la impressió que s’ha anat perdent capacitat de decidir des de baix i això no ens ajuda a trobar respostes pròpies. Les lleis autonòmiques homogeneïtzen, quan la realitat de les Illes és plural i cada territori ha de tenir un desenvolupament diferent”. El futur, insisteix, “s’ha de dissenyar des de Menorca i amb la participació de tots. Les millors iniciatives surten quan ets capaç de debatre. Els polítics actuals es perden el més guapo dels seus càrrecs, que és crear i construir coses noves”.

Cinc vegades més immigrants

L’illa ha passat de tenir 72.000 habitants en el canvi de mil·lenni a superar ara els 103.000. Hi ha influït el moviment migratori propi de les dues darreres dècades, que ha fet créixer la població estrangera a l’illa des dels 3.206 als 14.079 habitants, quasi cinc vegades més. Aquest fet ha provocat canvis en el mercat de treball, la societat i l’educació, la qual cosa ha obligat a promoure accions d’integració dels nouvinguts.

La població de Menorca és la més envellida de les Balears, una tendència que ha fet créixer els recursos per a la gent gran. El primer quart de segle acaba amb tots els municipis amb geriàtric i un reforç de l’atenció a domicili.

Baixa l’economia tradicional

A escala econòmica, però, l’expansió global del turisme i la crisi dels sectors tradicionals de l’economia illenca, el calçat i la bijuteria, han alterat també el mercat de treball. Només així s’explica que en aquests 25 anys hagi baixat el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a la indústria (de 4.228 a 3.200) i la construcció (de 4.214 a 2.993). Per contra, els assalariats del sector serveis s’han incrementat un 34% en passar de 14.772 a 19.806 treballadors.

Tot i que d’una manera més ordenada sobre el territori que a finals del segle XX, la capacitat màxima d’allotjament ha crescut en prop de 60.000 places en aquests 25 anys. Si el 2000 se’n comptabilitzaven 190.621, sumant l’oferta residencial i turística, l’any passat n’hi havia 245.308, un 28% més. “L’arribada de més turistes i residents de fora són dos dels grans canvis d’aquests 25 anys”, resumeix el director de l’Observatori Socioambiental (Obsam), David Carreras.

L’efecte del lloguer turístic

L’oferta d’allotjament turístic és la que més ha crescut, quasi el doble, en passar de les 47.860 places de principi de segle a les prop de 85.000 de l’actualitat. Les més de 30.000 places de lloguer turístic en tenen la culpa. De fet, el lloguer turístic representa el 36,2% de l’oferta d’allotjament turístic total de Menorca, molt per sobre de Mallorca, on en suposa el 25%, i d’Eivissa, que és del 16%. La seva presència en el centre de les ciutats, sobretot a Maó i Ciutadella, ha reduït les opcions de lloguer residencial de la població, fins al punt que el mercat és quasi inexistent. Joana Barceló recorda en aquest sentit que el PTI “no preveia” l’ús turístic als nuclis urbans, però, una vegada constatat el problema, és partidària d’augmentar densitats per tal de facilitar l’entrada al mercat de nou habitatge residencial. Així, cases abans ocupades per famílies s’han reconvertit també en petits hotels als nuclis antics. Actualment se’n comptabilitzen uns 70, que sumen mig miler de places. Els apartaments, que fa un quart de segle eren l’oferta predominant, s’han anat desplaçant a favor de l’allotjament hoteler de qualitat. Els hotels de 4 i 5 estrelles sumen ara prop de 21.000 places, quasi la meitat de l’oferta.

El turisme arriba al camp

El turisme ho ha envaït tot, el lloguer turístic a les ciutats i els hotels, al camp. L’oferta d’allotjament rural, que el 2000 era encara ben incipient (sumava només 166 places), s’ha multiplicat per set. Ara hi ha mig centenar d’hotels rurals i agroturismes, més de 1.100 llits.

La creixent turistització del camp ha coincidit amb l’arribada de capital forà que ha invertit en la compra de finques i llocs en explotació. Aquest fet ha produït un canvi en la propietat de les terres, que ha deixat d’estar en mans de les famílies nobles de Menorca. Una de les conseqüències és el canvi que s’ha generat en el sistema de producció tradicional, de llet i formatge, que per la seva baixa rendibilitat s’ha substituït per altres formes de treball de la terra més productives. El sistema d’amitges, que repartia els guanys i les funcions entre el pagès i el propietari, també ha estat arraconat i, en molts casos, ja és el propietari qui contracta el ramader. Joana Barceló es mostra preocupada pel que puguin suposar les estades turístiques al camp, un fet que tampoc no es va preveure fa 23 anys i que ara, tem, “pot ser la porta d’entrada de nous equipaments”. La sort, diu, és que “el turisme al camp obliga Menorca a mantenir l’activitat agrària, el que no passa a les altres Illes”.

Abans i després del dic

La posada en servei a partir del 2011 del nou port exterior de Ciutadella ha rellançat també les comunicacions marítimes i el transport de mercaderies procedent de Mallorca i Barcelona. El dic registra més de 600.000 passatgers anuals i ha ajudat a quasi triplicar el trànsit marítim amb Menorca respecte del que hi havia l’any 2000. Ara, una de cada sis persones empra el vaixell per entrar o sortir de l’illa. També han augmentat considerablement les xifres de trànsit a l’aeroport de Menorca, que ha passat de dos milions i mig de passatgers a superar els 4 milions.

Les carreteres han notat igualment aquest increment. Segons estudis del Consell, en plena temporada hi ha fins a un 30% més de cotxes del que la xarxa viària insular pot suportar. Per tal d’adaptar-s’hi, en aquest quart de segle s’han construït desviaments a Ferreries i Alaior, que han tret el trànsit de la carretera general fora del centre dels dos municipis i s’impulsa des de fa 12 anys una polèmica reforma de la principal artèria de comunicació de Menorca que ha tornat a confrontar el model menorquí amb el propi d’altres territoris, amb ponts i solucions a doble nivell de més impacte.

Menorca ha afegit a la declaració de Reserva de la Biosfera un nou reconeixement de la Unesco, que n’ha declarat la riquesa talaiòtica Patrimoni de la Humanitat. És un nou al·licient per atreure visitants fora de temporada i consolidar l’oferta alternativa al sol i platja.

L’illa també ha sabut desenvolupar l’energia renovable amb noves instal·lacions addicionals al parc eòlic de Milà, el primer de les Balears, que obrí el camí el 2003. L’energia renovable, que tan sols suposava el 2000 l’1% de tota la generada a Menorca, s’ha multiplicat amb tot un seguit de projectes d’energia fotovoltaica. Tant ha estat el desplegament que, en no disposar d’un segon cable submarí que la connecti a Mallorca, la potència generada pels nous parcs supera les possibilitats reals de l’actual xarxa de distribució. L’impuls de projectes eòlics davant la costa obre un nou escenari amb vista al futur.u