Societat 06/05/2022

Mites i realitats sobre els anticonceptius: dels efectes de la píndola a l'hormona de l'implant

Una de les participants de les jornades sobre contracepció a l'hospital Joan March, la doctora Inmaculada Parra, respon els dubtes sobre aquests mètodes

5 min
La Societat Balear d'Anticoncepció ha organitzat aquest divendres unes jornades a l'Hospital Joan March.

PalmaSón realment tan abundants i nocius els efectes de la píndola anticonceptiva? Quin tipus d'hormona segrega l'implant que es col·loca al braç per evitar quedar embarassada? És viable un mètode contraceptiu hormonal pensat per als homes? La doctora Inmaculada Parra, cap de la unitat de Salut Sexual i Reproductiva del País Valencià, respon totes aquestes preguntes. Parra ha estat una de les participants en les Jornades d'Actualització en Anticoncepció que s'han fet aquest divendres a l'hospital Joan March, organitzades per la Societat Balear d'Anticoncepció.

La doctora Inmaculada Parra.

La vostra conferència es titula La via vaginal i l'implant anticonceptiu com a alternatives a la via oral. Significa això que cal evitar aquest darrer mètode?

— No es tracta tant d'evitar l'anticoncepció oral, sinó més aviat d'oferir totes les opcions que avui tenim a l'abast, que són moltes. La píndola és l'anticonceptiu més utilitzat a Espanya, per moltes raons que donarien per a un llarg diàleg, però a parer meu un dels motius importants és perquè és el més conegut i el més fàcil d'aconseguir, tant a les consultes del metge d'atenció primària com directament en farmàcies. En canvi, la resta d'anticonceptius –com l'anell vaginal, els pegats, els implants i els mateixos dispositius intrauterins– no són tan coneguts entre les usuàries.

Quins mites són certs sobre els riscos dels anticonceptius orals? En quins casos s'haurien d'evitar?

— Els anticonceptius combinats, siguin orals, vaginals o per pegat dèrmic, porten dues hormones. D'aquestes, els estrògens són hormones que aporten bastants beneficis, especialment sobre el sagnat menstrual i el dolor menstrual. Ara bé, és cert que els tenim contraindicats en unes poques persones que pateixen algunes malalties o tenen riscos elevats de patir-les. Però cal desmitificar el risc dels anticonceptius hormonals, i lamentablement encara persisteixen moltes idees errònies sobre ells. Els productes que utilitzam en contenen dosis molt baixes, a més els hem estat utilitzant durant molts anys i disposam de molta evidència científica que ens assegura que són segurs per a les dones sanes.

Hi ha cap manera de disminuir aquests possibles riscos, com ara en la formulació d'aquests fàrmacs?

— Els possibles riscos sempre els controlem els professionals. Per això és important que les dones acudeixin a un professional sanitari entrenat perquè, a través d'una història clínica completa i unes poques mesures diagnòstiques, pugui assegurar que no hi haurà problemes. Són poques les ocasions en què una dona sana no pugui usar amb seguretat un anticonceptiu eficaç per evitar un embaràs no desitjat. Però sempre interessa tenir cura del seu centre sanitari per assessorar-se, perquè aporta seguretat i ajuda a poder decidir quin és l'anticonceptiu que millor s'adapta a les necessitats individuals cada dona, evitant riscos i aprofitant beneficis i, en definitiva, aportant una millora a la qualitat de vida.

La doctora Inmaculada Parra.

Per què es manté tan estès l'anticonceptiu oral –tot i les contraindicacions–, tenint altres mètodes?

— En principi no són tantes les contraindicacions en la població sana, aquest tema està massa mitificat. A Espanya el mètode més utilitzat és el preservatiu, seguit de la píndola, i els motius d'aquest ús contraceptiu són diversos. La manca d'informació sobre la resta d'opcions entre les dones a parer meu és un element important.

Quines altres opcions hi ha? 

— Avui disposam d'anticonceptius d'altíssima eficàcia, molt segurs i que tenen una acció a llarg termini –són els coneguts com a LARC–, entre els quals s'inclou l'implant i el DIU, que són els més recomanats per evitar embarassos no planificats, fins i tot en les dones més joves, que són les més vulnerables per a un embaràs. Però no són tan coneguts. A banda d’això, hi ha anells vaginals mensuals i pegats que s'enganxen a la pell amb un canvi setmanal, una injecció intramuscular cada tres mesos o els dispositius intrauterins.

Com es poden difondre aquests altres mètodes?

— Per canviar aquesta tendència caldria fer un bon assessorament anticonceptiu, centrat individualment en cada dona. Aquest és el treball en el qual ens centram en les unitats de Salut Sexual i Reproductiva: informar, assessorar i proposar opcions anticonceptives que satisfacin les necessitats de cada individu perquè pugui fer la millor elecció de manera informada. Un altre element important és la manca, en moltes comunitats, de recursos sanitaris d'atenció en matèria de salut sexual i reproductiva per poder atendre aquest assessorament necessari. Seria desitjable que les autoritats sanitàries reconeguessin la necessitat d'aquests serveis i millorassin l'atenció.

Pel que fa a la via vaginal, quins mètodes hi ha?

— Per via vaginal disposam d'anells vaginals que contenen el mateix anticonceptiu que la píndola, però en dosis més baixes. El gran avantatge és que en facilita l'ús a la dona, evita oblits –perquè, en lloc de la presa diària, només cal posar-se'l una vegada al mes–, aporta comoditat i, a més, millora molt el sagnat menstrual i el dolor de la regla. Oferir-los és important, perquè evitaríem molts embarassos imprevistos que es produeixen amb la píndola motivats per oblits o ús incorrecte, molts dels quals acaben en un avortament voluntari.

En què consisteix l'implant anticonceptiu?

— L'implant és una vareta que col·locam de manera molt fàcil sota la pell al braç. Conté una hormona molt segura –perquè no porta estrògens– que poden fer servir la gran majoria de dones de qualsevol edat, fins i tot aquelles que no poden utilitzar estrògens per algun motiu de salut. Es pot usar també en el moment del postpart, fins i tot les que estan alletant, o després d'un avortament. És l'anticonceptiu més eficaç que hi ha en aquest moment, més eficaç que els mètodes quirúrgics, amb una durada de més de 3 anys. Per la seva banda, els dispositius intrauterins –amb hormona o sense– poden durar entre cinc i sis anys o més, en el cas de dones més grans de 40 anys.

És viable un l'anticonceptiu masculí?

— De moment, encara que hi ha moltes investigacions en marxa per impedir la fertilitat de l'home, avui només disposam de manera operativa del preservatiu masculí i de la vasectomia. I, sobre això, m'agradaria ressaltar la importància del preservatiu com a mètode de prevenció de les infeccions de transmissió sexual, que malauradament van en augment. És necessari que la gent conegui que tan important com evitar un embaràs que no es desitja ho és també evitar el contagi d'infeccions. I per evitar ambdues conseqüències de la sexualitat interessa utilitzar un doble mètode: el preservatiu sumat a un anticonceptiu eficaç.

Pel que fa a la vasectomia i a la lligadura de trompes, heu trobat que hi ha una major tendència cap a una o l'altra?

— Jo crec que avui tant homes com dones poden arribar a la decisió de fer servir un anticonceptiu definitiu i, en aquest sentit, molts homes opten per la vasectomia. També és cert que, com que disposam de mètodes que són molt eficaços i, a més, reversibles –com l'implant o el DIU–, potser és menys necessari prendre una decisió tan dràstica i definitiva d'usar la cirurgia. Aquests sistemes reversibles eviten penediments posteriors que poden succeir després de canvis de parella o d'estil de vida. La veritat és que actualment tenim la sort de tenir opcions anticonceptives tan diferents que poden solucionar el fet de postergar la fertilitat gairebé a la carta per a cada dona o parella.

stats