Una mirada a l’incendi d’Andratx del 2013 a partir del relleu i la insolació
Anàlisi de la vegetació a l’àrea afectada pel foc en funció de la topografia i les marjades
PalmaAvui aprofitam les dades proporcionades per una imatge enregistrada el passat diumenge 2 de juny sobre l’illa de Mallorca pel satèl·lit Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea. Si anam a la meitat superior de la figura, observam com es veia aquell dia el seu extrem sud-oest des de l’òrbita del satèl·lit a 786 km de la superfície de la Terra.
La imatge representada és el resultat de combinar les bandes del sensor sensibles a la llum en la longitud d’ona de cadascun dels tres colors primaris (blau, verd i vermell) amb la finalitat de generar una imatge a ‘color natural’, semblant a com combinen els colors els nostres ulls. Així, sis anys després del foc, la presència de tonalitats verdes lligades a la vegetació dins el perímetre de l’incendi encara és minsa.
En qualsevol cas, es poden observar diferents matisos de tonalitats verdes, tant pel que fa a la seva intensitat com a la seva distribució espacial. En definitiva, patrons de verdor que intentarem esbrinar amb una petita anàlisi combinant tres elements: un índex de vegetació obtingut a partir de la imatge del satèl·lit, l’orientació dels vessants i la presència o absència de marjades.
A la meitat inferior de la imatge podem observar un mapa amb la diferent resposta de la vegetació a partir de l’aplicació d’un índex de vegetació anomenat NDVI. De manera succinta, el valors més baixos (tonalitats morades) indiquen vegetació poc esponerosa o poc densa, mentre que els valors més elevats (tonalites verdes) dibuixen una vegetació més ufana i frondosa.
En vuit direccions
Com sabeu, l’àrea d’estudi forma part de l’extrem sud de la serra de Tramuntana amb el relleu propi dels seus turons, moles i penya-segats. A partir d’un model digital d’elevacions calcularem l’orientació dels vessants en vuit direccions: nord, nord-est, est, sud-est, sud, sud-oest, oest i nord-oest, tot seguint la rosa dels vents.
L’orientació del vessant marcarà les hores d’insolació anual que rebrà la vegetació, així com l’exposició als vents dominants, entre altres coses. Per exemple, les hores d’insolació als vessants orientats cap al nord seran menors que als orientats cap al sud. Un cop d’ull a la taula que acompanya al mapa ens indica que els vessants amb un índex de vegetació major corresponen a aquells del quadrant nord, mentre que els valors menors coincideixen amb els vessants orientats al sud.
Una segona observació resultarà de comparar les àrees amb presència de marjades amb aquelles que no en tenen. Per tal de disposar d’una mostra de superfície no margenada però amb característiques topogràfiques semblants a les àrees margenades, he generat un anell de 100 m d’amplada envoltant els espais margenats. A la taula observareu com el valor de l’índex de vegetació és major als espais margenats.
En definitiva, a l’hora d’analitzar la resposta de la vegetació a les portes de l’estiu sembla que preval la menor insolació dels vessants orientats al nord i que poden retenir millor la humitat que aquells orientats al sud, on les plantes estaran sotmeses a un major estrès hídric. Per altra banda, una major potència de sòl i el fre als processos d’erosió dels espais margenats permet un desenvolupament de la vegetació major que a les zones no margenades. Uns espais -els margenats de l’àrea d’estudi- aforestats i esbaldregats en una proporció important.
