Societat 09/06/2023

Mireia Vallès-Colomer: “Tenim milers d'espècies de bacteris al cos”

Microbiòloga i biòloga computacional

7 min
Mireia Vallès-Colomer

Segons la biòloga de la Universitat de Hawaii a Manoa, Margaret McFall-Ngai, els microbis són el centre de l’Univers: constitueixen la gran diversitat de la biosfera i viuen en íntima associació amb els animals. La biologia animal, assegura, s’ha conformat a partir de la interacció amb els microbis.

La folguerolenca Mireia Vallès-Colomer estudia des de fa anys aquest centre de l’Univers. És experta en la microbiota, els bilions de bacteris que tenim a l’intestí, sense els quals no podríem viure. Actualment condueix la seva recerca a la Universitat de Trento, a Itàlia, des d'on ha publicat articles sobre la transmissió de bacteris entre persones i la influència que tenen en trastorns com la depressió en revistes tan prestigioses com Nature, Nature Microbiology o Nature Medicine. Al setembre s’incorporarà com a investigadora principal de la Universitat Pompeu Fabra al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona per investigar en profunditat com adquirim els bacteris que des que naixem comencen a colonitzar l’intestí i quina relació tenen amb la salut mental. Aquesta setmana ha participat en la novena edició de The Barcelona Debates on Human Microbiome, un congrés organitzat pel centre de recerca IrsiCaixa que ha reunit al CosmoCaixa prop de 200 experts en els bacteris amb què compartim el cos.

Quan ens desenvolupem a la panxa de la mare no tenim bacteris. Per tant, els adquirim d’alguna manera després de néixer.

— Això s’ha debatut durant molt de temps, però sembla que el fetus és realment estèril. Els primers bacteris que adquirim són els de la nostra mare durant el part. De fet, la microbiota de nadons nascuts per via vaginal és molt diferent dels que han nascut per cesària. Després, sobretot passat el primer any, que coincideix amb l'expansió de les habilitats motores, hi ha altres processos d’adquisició fins que al voltant dels tres la microbiota ja sembla la d'un adult.

I d’on els traiem, durant aquests tres anys, els bacteris?

— Molts dels bacteris intestinals són anaeròbics, o sigui, no poden sobreviure en un ambient obert. Sembla que els adquirim de les persones del nostre entorn o fins i tot d'altres animals com les mascotes que tenim a casa.

Per tant, segons amb qui ens relacionem o què fem, podem tenir uns bacteris o uns altres?

— L'alimentació hi té un paper molt important, però també l’edat, el sexe (per les hormones diferents), l’estil de vida o la medicació que prenem. Ara per ara, aquests són els factors més importants, però se n'han anat descobrint més, entre els quals hi ha les persones que ens envolten.

Hi ha aquesta frase famosa entre els microbiòlegs que diu que la microbiota és com els polítics: tens la que et mereixes.

— Esclar, la meitat de les nostres cèl·lules són humanes i no les podem triar. Segons l’epigenètica, les podem modular, però en canvi sí que podem influir molt sobre l’altra meitat de cèl·lules que tenim, les bacterianes.

Què podem fer per tenir una microbiota sana?

— La recerca pot reiterar el que ja se sap, però tampoc aporta gaire cosa nova: mantenir un estil de vida actiu amb una alimentació saludable, més rica en fibres i amb menys aliments ultraprocessats.

Menjar aliments fermentats també va bé?

— Els aliments fermentats existeixen des de l'antiguitat i ara s'han tornat a posar de moda. I són bons per a la microbiota perquè són una font de bacteris. El que hi ha de fermentat en molts d’aquests aliments són bacteris com els dels iogurts, que són positius per a la salut. Però aquí hi ha una cosa important, que és veure quina part d’aquests bacteris que ingerim arriba a l’intestí, perquè molts es degraden a l’estómac i als budells n’arriben sols una petita part.

I la kombutxa, que està tan de moda?

— És una beguda fermentada amb bacteris que poden ser beneficiosos, però no és tan diferent d’altres aliments. Si a algú li interessa explorar nous productes com la kombutxa o el te matxa, genial. Però sense això també podem tenir una microbiota saludable.

I els encurtits com els cogombrets i la ceba en vinagre?

— També, també, i el xucrut. Hi ha qui diu que els embotits també són fermentats (es refereixen a la part de la pell), però, esclar, sovint hi ha una carn ultraprocessada a dins. O qui parla de la cervesa, que és una beguda fermentada, però té l’efecte negatiu de l’alcohol.

Hi ha estudis segons els quals la meditació pot millorar la salut de la microbiota.

— S'han començat a fer estudis amb poques persones i les conclusions no són gaire sòlides, però sembla que podria ser perquè meditar redueix l’ansietat. Tenim molt clar que l'ansietat crea un estat metabòlic proinflamatori que canvia les condicions de l'intestí i llavors tenen més avantatge els bacteris que viuen bé en inflamació, que sovint són els que en causen més. En canvi, els bons per a nosaltres, els antiinflamatoris, estan en desavantatge.

Es pot dir que la microbiota és un altre òrgan?

— Es podria dir, sí, perquè fa moltes funcions. Passa que normalment entenem un òrgan com una part del cos que fa una funció concreta. Però és clar que sense aquests bacteris no podríem sobreviure.

Quina és la seva funció més important?

— La digestió. Sense ells no digeriríem moltes fibres. També produeixen vitamines i ens protegeixen de patògens perquè recobreixen de manera molt densa l'intestí i fan que colonitzar aquell espai sigui molt més difícil per a un patogen que arriba de fora.

Quants bacteris tenim al cos?

— Hi ha milers d’espècies i si parlem de cèl·lules, en tenim la mateixa quantitat que de cèl·lules humanes amb el nostre ADN.

Aquests bacteris intestinals també influeixen en el cervell.

— Intuïtivament, ja sabem que sovint un pic d’estrès es relaciona amb moviment gastrointestinal, però ara sabem que la microbiota interactua amb el cervell mitjançant diversos mecanismes: el sistema nerviós entèric, una xarxa de neurones molt complexa que recobreix l’intestí, i el nervi vague, que connecta l’intestí amb el cervell, les hormones (els bacteris poden metabolitzar o produir cortisol, que és la principal hormona de l’estrès) també poden produir neurotransmissors com la serotonina i la dopamina, i també determinen la producció de molècules que influeixen en el sistema immunitari.

Si hi ha aquesta interacció, la microbiota pot afectar d'alguna manera el comportament o l'estat d'ànim?

— En aquest àmbit s'han fet diversos estudis i sembla que en qualsevol malaltia que es relaciona amb el cervell, com la depressió, l’ansietat, l'esclerosi múltiple, el Parkinson i l'Alzheimer, hi ha alteracions en la microbiota. El que no tenim tan clar és la causalitat d'aquesta relació. O sigui, hi ha diferències, però no sabem fins a quin punt són causa o conseqüència de la malaltia.

Tant si n’és la causa com si n’és un símptoma, aquí hi ha una idea molt potent: intervenir en la microbiota pot ajudar a regular la malaltia?

— Encara no hem arribat a aquest punt. La situació és estranya perquè el mercat ha avançat més de pressa que la investigació científica i es venen probiòtics que prometen coses de les quals encara no estem segurs. Però en l'estudi que vam fer sobre microbiota i depressió, vam veure que les persones deprimides tenen alteracions en la composició de la microbiota cap a un estat més proinflamatori, és a dir, els falten bacteris antiinflamatoris, dels bons. I estem intentant desenvolupar probiòtics de segona generació per abaixar els nivells d'inflamació intestinal, complementar les teràpies per a la depressió i millorar els símptomes.

En aquest mercat que ha avançat tan ràpidament, hi ha anuncis de probiòtics i també de prebiòtics.

— Els prebiòtics són les fibres per als bacteris que també hi ha als aliments, o sigui que si menges prou verdura no calen. I els probiòtics són bacteris. Sovint es donen els mateixos que hi ha als iogurts, de manera que també menjant iogurt en tindríem prou. El que és important és aconseguir que els bacteris arribin vius a l'intestí. Calen càpsules gastroresistents i no sempre es fan servir en molts dels probiòtics que es venen.

Hi ha alguna altra manera de fer-los arribar a l'intestí?

— S'està estudiant el trasplantament de microbiota de persones sanes a pacients. Això s'ha provat en casos d’infecció pel bacteri Clostridium difficile, perquè s’han provat molts altres tractaments i no funcionen. En aquests casos, el trasplantament funciona sorprenentment bé. També s’està investigant en altres malalties, infeccioses i no infeccioses com el cron, el còlon irritable i la mateixa depressió.

Hi ha resultats?

— No són gaire clars. A més, això és el contrari de la medicina personalitzada. L’ideal seria mirar quin és el desequilibri concret que té cada pacient i donar-li el bacteri corresponent. Però no és tan senzill, perquè en la població sana hi ha una variació important en la microbiota.

Si la microbiota té aquesta influència en tot el cos, en deu tenir molta en les malalties intestinals com la colitis ulcerosa i el cron.

— En els casos de cron, la inflamació està relacionada amb menys densitat i amb més bacteris que poden causar inflamació.

Abans aquestes malalties es tractaven amb antiinflamatoris com la cortisona i ara això es modula amb intervencions dietètiques. Quins resultats s’aconsegueixen amb l'alimentació?

— No es cura la malaltia, però milloren molt els símptomes.

També hi ha variacions en la microbiota de les persones amb espectre autista.

— No tot el que s'ha descrit tradicionalment com a diferències causades per l'autisme són realment signatures de la malaltia, sinó que algunes són signatures d'una alimentació diferent. Perquè hi ha vegades que la persona autista evita certs aliments. En ratolins s'ha vist en alguns casos que alteracions en la microbiota com les que produeix la depressió poden alterar la conducta, però en persones no ho sabem.

Aleshores, quin és el potencial biomèdic d’intervenir en la microbiota?

— Pot ser que no sigui la cura o no sigui l'única diana terapèutica, però potser pot complementar altres tractaments. Per exemple, els antidepressius no funcionen en moltes persones, de manera que si es fessin servir teràpies per millorar la composició de la microbiota potser s’obtindrien més bons resultats.

I tots aquests bacteris que són tan importants, quan prenem antibiòtics els eliminem?

— En gran part. Quan fem servir antibiòtics veiem que la composició de la microbiota canvia del tot. D’alguna manera és com tornar enrere en tot aquell procés d’adquisició de bacteris des del naixement. És com quan en un bosc hi ha hagut un incendi i s’ha de repoblar fins a arribar un altre cop a una microbiota sana, més diversa i més resilient.

Què s’ha de fer per recuperar la microbiota?

— És important, sobretot mentre prenem antibiòtics i les primeres setmanes després, seguir les pautes recomanades, és a dir, menjar molta fibra, iogurts, etc.

stats