Dos mil migrants han desaparegut els darrers cinc anys a la ruta d'Algèria a les Balears, Almeria, Múrcia i Alacant

PalmaUns 2.000 homes, dones i infants han desaparegut intentant arribar en pasteres des d'Algèria a les costes de les Balears, Almeria, Múrcia i Alacant els darrers cinc anys, segons ha informat l'agència EFE aquest dimarts. La ruta algeriana, la segona travessia migratòria cap a Espanya amb més víctimes després de la canària, es va cobrar 434 vides de migrants el 2023, segons el recompte de l'ONG Caminando Fronteras. Una altra organització, el Centre Internacional per a la Identificació de Migrants desapareguts (CIPIMD), va comptabilitzar 452 desaparicions el darrer any a la ruta algeriana, i l'Organització de Nacions Unides per a les Migracions va registrar 333 víctimes mortals a la Mediterrània occidental. Per què aquest ball de xifres? Perquè el nombre de desaparicions s'estableix a partir dels testimonis sobre les barques que varen sortir i no varen arribar a la seva destinació i de relats d'immigrants que varen arribar després de perdre companys de travesia.

Caminando Fronteras i CIPIMD reclamen més mitjans i protocols efectius de salvament. Ambdues organitzacions col·laboren amb les famílies dels desapareguts per ajudar-les a tancar el dol en les estranyes ocasions en què apareixen els cossos dels nàufrags. La Creu Roja també desenvolupa un projecte per esbrinar la sort de les persones que han desaparegut a les rutes migratòries cap a Espanya, amb una seu a Palma en el cas de la ruta algeriana. A més, la Guàrdia Civil treballa a les Balears juntament amb l'Institut de Medicina Legal i les ONG lligades a les famílies algerianes en la identificació dels migrants que han mort.

Facebook per gestionar dades

Francisco José Clemente viu a Almeria, és membre del CIPIMD i gestiona un compte de Facebook amb 145.000 seguidors, on s'intercanvien dades sobre migrants desapareguts a les rutes migratòries del Marroc i l'Algèria cap a les costes de la Mediterrània espanyola. Des del 2020 publica notícies sobre rescats i arribades de pasteres a les Balears, Andalusia, Múrcia i el País Valencià. També divulga reclamacions de famílies magrebines sobre desapareguts, fotografies de peces de roba i objectes personals que s'han trobat als cossos que es rescaten a la mar, així com descripcions que puguin servir per identificar les víctimes. "La Guàrdia Civil de diferents comunitats ens contacta, ens envien el que poden, alguna descripció, fotografies de peces de roba, i nosaltres ho difonem, perquè tenim gairebé el 100% de les famílies de desapareguts", explica l'activista.

Els cossos que es troben a la mar són pocs en comparació amb el nombre de desapareguts –a les Balears se n'han trobat 28 des de 2021–, i menys encara els que estan en condicions de ser identificats. Per aconseguir-ho, la col·laboració de persones com Clement és cabdal. El cap del laboratori de criminalística de la Guàrdia Civil a les Balears, Miguel Ángel Naranjo, i un dels guàrdies que es dediquen a aquestes identificacions, Marco Antonio Ramos, ho confirmen. "Tenen coneixement de la sortida de pasteres des d'Algèria que no arriben a la seva destinació i aquesta informació ens permet vincular-hi cadàvers que apareixen", explica Naranjo, qui estima que el 80% de les restes humanes que es troben a la mar i les costes són d'emigrants.

A partir del treball científic dels forenses de l'Institut de Medicina Legal de Palma, l'equip de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil ha identificat 13 migrants morts des de 2021, les famílies dels quals han tingut l'oportunitat d'enterrar-los. La clau per aconseguir-ho pot ser una peça de roba, un tret físic encara reconeixible, una polsera o el collar que la persona cercada lluïa a les seves fotos.

Les proves d'ADN

Per completar el procés, cal confirmar la identificació amb proves inequívoques: empremtes dactilars, perfil dental i, sobretot, el contrast de l'ADN del finat amb el dels familiars directes. Però la prova genètica és de difícil accés per a moltes famílies a Algèria i abans es requereix un nivell alt de certesa que el cos correspon a la persona que se cerca. Malgrat que els forenses determinen el perfil genètic de tots els cadàvers i comparteixen les dades identificatives amb la Guàrdia Civil, no existeix un banc d'ADN de familiars de desapareguts on cercar, i són poques les denúncies de desaparicions a la ruta algeriana que es presenten a Espanya i altres països europeus. Per això, l'ajuda de les ONG sol ser el més efectiva.

Lucas Vaquero, de Caminando Fronteras, remarca que l'èxit "depèn més de la voluntat dels funcionaris competents en cada cas i de la capacitat de les famílies per activar aquests protocols", i critica que, de vegades, els familiars dels desapareguts s'enfronten a traves per part de la policia espanyola i de les autoritats algerianes. "És com un puzle", resumeix Elizabeth Gutiérrez, responsable per a les Balears, el País Valencià i Múrcia del Projecte Persones Migrants Desaparegudes de la Creu Roja, una entitat que també intervé en l'atenció immediata dels immigrants que arriben a les costes en pasteres. A partir de testimonis a la destinació i de les reclamacions de les famílies en origen, s'elaboren informes sobre les barques desaparegudes i els seus ocupants per intentar determinar-ne la sort i "alleugerir el dolor d'aquestes famílies" amb informació.

Samira

Les persones que arrisquen la vida són "homes d'entre 18 i 35 anys, encara que també hi arriben dones i menors de 15, 16 i 17", explica Clemente, qui, com Gutiérrez, apunta al fet que la majoria són d'Algèria, encara que també hi ha africans del sud del Sàhara, iemenites o sirians. No és que [els algerians] escapin de la guerra ni de la fam. Simplement volen millorar la seva vida actual (...). Guanyen poc i a Europa poden guanyar més (...). Saben que hi ha un risc, però el 95% de les pasteres arriba perfectament", assenyala l'activista.

Caminando Fronteras i CIPIMD coincideixen en el fet que, a les rutes més curtes –de l'entorn d'Orà cap a Almeria–, els viatges els organitzen sobretot grups mafiosos, mentre que en el cas de les més llargues –des de l'est d'Algèria fins a les Balears– predomina una organització més espontània. A les primeres rutes es fan servir barques ràpides i s'arriben a pagar fins a 10.000 euros per viatger, i a les segones es fan servir barques més precàries i el trajecte és més barat. Quasi sempre hi ha algú que guanya doblers a costa dels migrants, i alguns, des d'Espanya, miren d'esprémer fins i tot els pares i els germans dels desapareguts i els demanen doblers per a tràmits judicials falsos amb mentides com que es troben a presons secretes o que n'han trobat els cossos.

Mentrestant, continua el goteig. Hi ha famílies, explica Clemente, que han perdut més d'un fill en viatges successius i d'altres han mort plegades en l'intent. El guàrdia Marco Antonio Ramos va identificar Samira, una dona que es va trobar a les Balears. Amb el seu ADN es va confirmar la identitat de dos cadàvers més que es varen trobar a Alacant: el seu marit i un fill de set anys. L'altre fill de la parella, un nadó, mai no va aparèixer.