Recerca
Societat 22/09/2023

El mètode que podria detectar l'Alzheimer dècades abans dels primers símptomes

Els nivells anòmals d'una sèrie de proteïnes a la sang entre els 45 i els 60 anys podrien servir per diagnosticar la malaltia amb antelació

4 min
Una persona gran amb la malaltia d'Alzheimer.

A principis del segle XX, un psiquiatre alemany va descriure el cas inusual d’Auguste Deter, una dona de cinquanta anys amb signes de demència impropis d’una persona tan jove. A partir de llavors, els seus col·legues es van fixar en pacients amb problemes similars, i van començar a etiquetar aquella malaltia amb el nom del seu descobridor, Alois Alzheimer. Encara haurien de passar més de setanta anys perquè els metges concloguessin que la malaltia d’Alzheimer era també responsable de la majoria de demències que es veuen en gent senil. Gairebé un segle i quart després, encara no se sap què causa l'Alzheimer ni es pot diagnosticar fins que no apareixen símptomes. Un article publicat recentment a la revista Science Translational Medicine podria haver trobat la clau de totes dues coses: els qui acaben patint un Alzheimer tenen un desequilibri de certes proteïnes a la sang molt abans que la malaltia comenci a donar senyals.

Malalties neurodegeneratives

Quan els humans teníem una esperança de vida d’entre trenta i quaranta anys (és a dir, durant la major part de la nostra història), hi havia malalties que eren pràcticament anecdòtiques, com les cardiovasculars o el càncer. Però, a partir de mitjans del segle XX, en els països desenvolupats cada cop més gent arriba al que anomenem tercera edat. A Espanya, per exemple, un 88% dels homes i un 94% de les dones viuen més de 65 anys, segons xifres del Grup del Banc Mundial. Per aquest motiu, la llista de malalties més freqüents ha canviat radicalment, i ara les relacionades amb l’envelliment estan entre les que més mortalitat causen.

Entre aquests nous problemes de salut, potser els que més desconeixem encara, malgrat el gran impacte social que tenen, són les malalties neurodegeneratives. És el nom que reben mitja dotzena de trastorns incurables amb símptomes molt diferents, però que tenen com a base comuna una acumulació progressiva de dany a les neurones, que deixen de funcionar correctament. Un d’ells és la malaltia d’Alzheimer, la causa de gairebé tres quartes parts de les demències que es veuen avui dia.

L’Alzheimer es caracteritza per l’agregació inusual dins i fora de les neurones d’un pèptid (un tros de proteïna) anomenat beta amiloide i de la proteïna coneguda com a tau. No se sap per què passa, però molt probablement això és el que fa que les cèl·lules s’espatllin i el cervell s’atrofiï a poc a poc. No hi ha cap tractament per aturar o revertir l’Alzheimer, tot i que darrerament s’han aprovat tres fàrmacs nous que endarrereixen en un determinat grau el deteriorament cognitiu que produeix.

Qualsevol fàrmac contra l’Alzheimer probablement tindrà més èxit com més aviat es doni al pacient. Per això, en paral·lel a la investigació farmacèutica, s’estan fent esforços per trobar marcadors que permetin fer un diagnòstic precoç de la malaltia. Actualment, es pot sospitar que una persona té Alzheimer quan ja han aparegut trastorns cognitius que afecten el seu comportament, però el diagnòstic definitiu no es pot fer amb certesa fins a l’autòpsia, perquè no hi ha altra manera de detectar les plaques que es formen per l'acumulació d’amiloide i tau. Sigui cert o només probable, aquest diagnòstic arriba massa tard per poder fer cap intervenció útil.

Anàlisis de sang durant 25 anys

Un equip de científics americans dirigits pel doctor Josef Coresh, de la Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health, a Baltimore, Estats Units, ha realitzat un dels estudis de cribatge més massiu que s’ha fet mai amb persones amb demència. Els investigadors van aconseguir mostres de sang obtingudes al llarg de 25 anys de més de deu mil persones i van aplicar-hi tècniques de proteòmica que permeten identificar totes les proteïnes que hi ha al plasma. L’estudi havia començat el 1987, i durant un quart de segle, als voluntaris, tots de mitjana edat a l’inici, se’ls va treure sang sis vegades. Un 20% van acabar desenvolupant una demència.

Comparant els nivells de proteïnes a la sang dels malalts amb la dels altres voluntaris, l’equip del doctor Coresh ha aconseguit definir un panell de 32 proteïnes clau: si els seus nivells són anòmals entre els 45 i els 60 anys d’edat, el risc de patir Alzheimer a l’últim terç de la vida és molt alt. Algunes de les proteïnes participen en el procés de proteostasi, és a dir, de mantenir les proteïnes en bon estat (i evitar, per exemple, que formin agregats). Té sentit, doncs, que si deixen de fer la seva feina, augmenti el risc que es formin les plaques típiques de l’Alzheimer. Altres estan implicades en la formació de la sinapsi neuronal, però el més curiós és que la majoria d’aquestes proteïnes no tenen res a veure amb el cervell, sinó en processos que es veuen a altres parts del cos, com la immunitat.

Aquest estudi és important per dos motius. Per una banda, proposa una mesura fàcil d’implementar que pot predir l’aparició d’un Alzheimer dècades abans que s'observin els primers símptomes. Però això serveix de poc si, durant aquest temps, no es pot fer res per evitar que progressi la malaltia. I aquest és el segon avenç: l’estudi ha descobert possibles noves dianes terapèutiques que ara caldrà investigar.

stats