Migració
Societat 28/11/2022

«És més difícil tenir papers que el viatge en el 'cayuco'»

Tràmits per duplicat i espera de més d'un any: les dificultats per aconseguir la residència i un contracte laboral a través d'un programa de la Generalitat

4 min
Pateh Baldeh

MartorellMés d’un any al darrere dels papers i encara no les té totes de poder començar la feina de pagès que li han ofert si aconsegueix tenir la documentació en regla abans del 30 de desembre. Gairebé, doncs, està en temps de descompte. Pateh Baldeh, 49 anys, procedent de Gàmbia i amb més de 17 anys de residència a Catalunya, és un dels centenars d’estrangers en situació irregular candidats a beneficiar-se del programa ACOL, una iniciativa del Servei Català d’Ocupació i la secretaria d’Immigracions de la Generalitat que lliga la regularització a un contracte de treball. Baldeh es va embarcar en un dels cayucos que surten de la costa oest de l’Àfrica per arribar a les illes Canàries. La trajectòria va ser dura, més de dos dies en alta mar amb la por i la incertesa de si la fràgil embarcació arribaria a bon port. No li agrada parlar gaire d’aquells dies i, en un castellà molt precari, deixa entendre que “pujar a la pastera va ser més fàcil que tenir papers”.

L’home no va entrar en el radar dels serveis socials de Martorell, el municipi on resideix, fins que en ple confinament els va trucar un veí del gambià explicant-los que estaven a punt de fer-lo fora del pis. Baldeh havia viscut més d’una dècada sense ajudes oficials de cap mena i així vol continuar: “Vull treballar i poder pagar-me el menjar i la roba”. De les Canàries va saltar a Andalusia, a Madrid i, ja a Catalunya, es va instal·lar a Martorell, on treballava amb un pagès i del sou en treia per anar sobrevivint sense cap luxe i, com molts migrants, esgarrapant algun euro per poder estalviar. Fins que el pagès va morir de covid i ell va perdre tots els ingressos i, al cap d'algunes setmanes, també els minsos estalvis que li permetien pagar l’habitació de rellogat. 

El confinament

Sense documentació legal, als serveis socials només van poder donar-li una petita ajuda d’urgència en forma de targeta moneder per comprar menjar al supermercat i a la secció local de Càritas. El que sí que van fer és explicar-li que si volia regularitzar la seva situació havia d’iniciar el procés d’arrelament, bàsicament un rosari de cursos de català i de coneixement de l’entorn per tal d’obtenir el certificat d’acollida de la Generalitat, explica Lola Romero, una de les educadores socials que ha estat atenent Baldeh tot aquest temps. "Els ha fet tots i més, i amb un 100% d'assistència", puntualitza Eva Villaroel, una altra treballadora.

La complicació, però, no és tant la capacitació personal de Baldeh en particular, o en general, dels 400 candidats de l'ACOL per a aquest any. Hi ha un laberint burocràtic que fa, per exemple, que a hores d'ara de les cinc sol·licituds que La Fundició, l'associació de l'Hospitalet que vol contractar el martorellenc, va presentar per a aquest programa, només una tingui ja tots els papers requerits. La resta continua a l'espera que la Subdelegació del govern espanyol a Catalunya validi la documentació, amb el risc que, si no arribessin a temps, es perdria la subvenció i cap altra persona se'n podria beneficiar. "És desesperant —afirma Mariló Fernández, responsable d'aquesta entitat—. Per a ells i per a nosaltres els professionals". Darrere hi ha molts esforços de dedicació de temps, de personal i també de diners.

Baldeh ha hagut de duplicar gairebé tots els tràmits: dos cops ha hagut de demanar els certificats policials i els penals. En els primers, van trobar que sortia un Pateh Baldeh amb una detenció i una multa pendent (que taquen l'expedient), i es va haver de demostrar que es tractava d'un altre home amb el mateix nom però amb diferent filiació i data de naixement. Per als certificats penals al seu país d'origen (un altre dels requisits imprescindibles per adquirir la residència) tampoc no va tenir sort a la primera. Davant la impossibilitat de deixar territori espanyol, per a aquest tràmit va haver de demanar a un amic seu de Gàmbia que anés a l'ambaixada espanyola a Dakar (perquè a Banjul no hi ha delegació) per enviar la documentació a Barcelona, on el funcionari va rebutjar-la perquè "calia una traducció jurada i el paper que la legació va expedir era una traducció ordinària, és a dir, l'administració espanyola no reconeix valor als seus propis documents. Un "despropòsit", es queixen les educadores municipals, que van haver de buscar diners per poder pagar una traductora jurada de Vilafranca. Una tercera companya hi va fer de correu voluntari.

Una festa amb les professionals

"Hem fet tot i més del que ens tocava, però sabem que per a ell és important que li donin l'ACOL", planteja Villaroel i, en aquest punt, Romero incideix en com de "difícil és trobar la informació que es necessita, entendre què es demana en cada moment" per a professionals avesades a la burocràcia. "Els estrangers, per ells mateixos, no podrien fer res", conclouen. Si Baldeh se'n surt i aconsegueix residència i un contracte laboral per un any, Villaroel i Romero diuen que convocaran "totes les professionals que han participat en l'expedient per fer una festa". Són una desena en total. "Haurem de llogar el pavelló municipal", riu Romero, que ha instal·lat en un petit altar al despatx municipal per encomanar-se a Santa Rita i Sant Pancraç, perquè diu que "tothom hi ajuda".

La subdirectora general de polítiques actives del Govern, Susana Díaz, afirma que es van reunir amb les Subdelegacions del govern espanyol encarregades dels tràmits per accelerar-los i admet la lentitud dels processos, però assegura que està convençuda que la documentació per als 852 candidats d'aquesta convocatòria estarà a punt "a mitjans de desembre", és a dir, pocs dies abans que s'esgoti el temps. Per tal de complir amb el calendari, subratlla que el del Servei Català d'Ocupació ha contractat advocats per ajudar les entitats "a fer la feixuga paperassa". Aquest any, l'ACOL suposarà una inversió de 19 milions d'euros i, per primer cop, hi haurà ajuntaments que facin la contractació.

En aquesta llarga espera s'acumula, a més, més dolor psicològic per a un col·lectiu que fa anys que pateix la vulnerabilitat i la pressió de no tenir documentació legal i, per tant, la impossibilitat de ser contractat legalment. "Molts cops el meu cap pensa massa, en què faré si no em surt cap feina, i em poso trist", confessa Baldeh. Mariló Fernández recorda com una de les candidates descartades va esclatar a plorar quan va saber que el seu expedient no tirava endavant. "Tenir papers o no és com una loteria", conclou.

stats