Menys peixos, menys algues, menys vida: Cabrera perd la seva riquesa marina
Un estudi amb dades del 2014 al 2022 alerta que el parc nacional ha perdut prop del 40% de la seva varietat d’espècies, un senyal que ni tan sols les zones més protegides són alienes als efectes del canvi
PalmaEl Parc Nacional Maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera, un dels principals santuaris naturals de la Mediterrània occidental, està perdent part de la riquesa de vida que fins ara el feia únic. Un estudi científic amb dades recollides al llarg de gairebé una dècada alerta que el nombre i la varietat d’espècies que viuen als seus fons marins ha disminuït de manera notable.
La recerca, elaborada per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de la Universitat de Barcelona, ha analitzat l’evolució de diferents comunitats del fons marí entre els anys 2014 i 2022. Els científics han tornat als mateixos punts de mostreig, des de zones poc profundes i ben il·luminades fins a fons molt més profunds formats per sediments i algues calcàries, i han constatat una pèrdua progressiva de formes de vida.
En comparar els primers anys de seguiment amb les dades més recents, el descens és clar: el conjunt d’espècies presents a Cabrera s’ha reduït prop d’un 40%. Una davallada que també s’ha detectat al Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, a Galícia, però que preocupa especialment en el cas de Cabrera, pel seu paper clau com a refugi de fauna i flora marines a la Mediterània.
Els autors de l’estudi recorden que la protecció que ofereix un parc nacional redueix molt la pressió directa de la pesca, l’ancoratge i l’activitat humana més intensa. Tot i això, subratllen que aquests espais no viuen aïllats del món que els envolta. “També responen als efectes del canvi global derivat de les pressions humanes”, apunten, en referència a l’augment de la temperatura de l’aigua, la contaminació i altres alteracions que arriben fins i tot a les zones més protegides.
Per fer front a aquest escenari, els investigadors defensen la importància de reforçar el seguiment científic dels fons marins amb eines genètiques avançades, que permetin detectar canvis fins i tot en espècies difícils d’observar a simple vista. Disposar de sèries de dades sòlides al llarg del temps, asseguren, és clau per saber com evoluciona la vida marina, anticipar possibles impactes i orientar millor les polítiques de protecció i recuperació.
Cabrera continua essent un símbol de conservació a la Mediterrània. Però l’estudi posa damunt la taula que ni tan sols els espais més protegits són immunes als canvis del planeta, i que la riquesa de vida que hi habita comença a donar senyals d’alerta.
