Els menors migrants, arma política enmig del foc creuat entre Prohens i Sánchez

PalmaEl repartiment de menors migrants no acompanyats s’ha convertit en les darreres setmanes en una arma llancívola en el foc creuat entre el govern espanyol i el PP. En aquest cas, ha estat la presidenta del Govern, Marga Prohens, qui s’ha erigit en la primera espasa de la majoria dels barons populars que han fet front comú contra Pedro Sánchez, en un nou episodi de tensió entre administracions autonòmiques del PP i de l’Estat. El passat divendres, l’Executiu va anunciar la presentació d’un segon recurs contra la mesura, que pretén descarregar les Illes Canàries, desbordades per l’onada migratòria. Mentrestant, prop de 3.900 menors arribats a aquest territori en pastera esperen una solució a la seva situació. A les Illes en pertocarien 49, una xifra que ni el PP balear ni el seu soci, Vox, estan disposats a assumir.

El debat polític arriba forçat pel govern canari davant la magnitud de la crisi migratòria a les seves costes. Ja fa més d’un any que l’estira-i-arronsa entre institucions es manté, però no ha estat fins aquest agost, quan finalment s’ha aprovat el Reial decret que concreta com s’ha de fer el repartiment, que la tensió ha augmentat de nivell. A les Illes, el càlcul de l’Estat fixa una capacitat d’acollida ordinària de 406 menors. Si es triplicàs aquesta xifra (1.218 menors acollits), el Govern podria demanar que es declaràs la situació de contingència migratòria al territori.

Quina és la situació actual? Segons l’Executiu autonòmic, actualment només hi ha 72 places específiques creades, si bé les Balears acullen més de 680 menors a causa de l’increment de pasteres arribades a través d’Algèria del darrer any. Aquest és el principal argument que fa servir el Govern de Prohens per rebutjar l’assignació de l’Estat.

El PP qüestiona el mecanisme

Per aquest motiu, el Govern de Prohens s’ha plantat. “Utilitzarem totes les vies que ens permet l’estat de dret per defensar els interessos dels ciutadans de les Illes Balears”, va advertir el vicepresident primer, Antoni Costa. Encara que el secretari d’Estat d’Infància i Joventut, Rubén Pérez, ha obert aquesta setmana a La Ser la possibilitat de recalcular el repartiment segons la capacitat de les Illes, el xoc frontal entre administracions ha estat la tònica general del debat les darreres setmanes. El PP qüestiona el mecanisme legal del Reial decret, mentre que el Ministeri d’Inclusió ha acusat l’administració balear de no facilitar correctament les dades sobre menors no acompanyats que se li varen requerir el passat mes de desembre. Prohens va considerar que el govern espanyol la va “amenaçar” per advertir les comunitats que estan obligades a complir amb la llei o intervindran “les forces de seguretat”. L’Executiu també ha retret al president espanyol, Pedro Sánchez, que hagi eximit el País Basc i Catalunya del repartiment –necessitava els vots del PNB i Junts per tirar endavant la norma.

El Govern fa temps que reclama, a més, que l’Estat reconegui la ruta d’Algèria. De fet, per negar-se a rebre els menors va argumentar que la tendència d’arribades de pasteres a les Illes és creixent, mentre que a les Canàries la xifra va a la baixa. Segons el darrer balanç publicat pel Ministeri d’Interior, fins a mitjan agost varen arribar 4.323 immigrants a les Illes, 1.880 més que el 2024.

La comparació va indignar el president canari, Fernando Clavijo, que el passat dilluns va advertir en una entrevista a UD Ràdio que la situació a les Illes “de cap manera és comparable a les Canàries”. “Formam part d’un Estat, i la solidaritat s’ha de distribuir entre totes les comunitats”, va dir, i va respondre a Prohens que “això no és ‘jo puc o no puc’”. “A nosaltres ningú ens demana, l’infant arriba i el deixen a la punta del moll, i l’has d’atendre tant sí com no, perquè tens una obligació derivada del dret internacional”, va insistir.

Quina situació tenen ara mateix les Illes Canàries? El 2024 varen arribar 46.843 immigrants en pasteres a les seves costes, un rècord històric, i en el que va de 2025 n’han arribat 11.575. Amb tot, la ruta canària està oberta des de 1994 i acumula 200.000 arribades, segons dades de Salvament Marítim, encara que aquesta xifra no inclou els milers de morts i desapareguts a les aigües. “A les Canàries tenim una gran experiència amb les pasteres”, explica el magistrat de l’Audiència Provincial de Las Palmas de Gran Canària i antic jutge del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) a Gran Canària, Arcadio Díaz. “La primera va arribar el 21 d’agost de 1989 a Fuerteventura. Eren dos al·lots que enarboraven una bandera del Front Polisario”, rememora. Des de llavors, exposa, “el fenomen s’intensifica en funció de com està l’oceà, el ramadà, que hi hagi més o menys pressió a Gibraltar: els traficants estan pendents de la situació i surten d’un lloc o altre amb un tipus d’embarcació o altre, un preu o un altre”. Adverteix, però, que “per molt que es faci, la pressió de milions d’éssers humans que fugen de la fam, la desertització i la guerra continuarà existint”.

Guerra contra la delegació del govern

Malgrat les crítiques de Clavijo, Prohens ha evitat enfrontar-s’hi directament. En la darrera setmana, el PP s’ha centrat a criticar l’actuació del delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, que al llarg del mes d’agost ha gestionat l’ampliació dels recursos de primera atenció als immigrants davant el pic de persones –1.243– que ha arribat a les Balears. A més, l’Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha instal·lat envelats al port d’Eivissa i Palma per atendre en millors condicions els afectats, que dormien al ras. Tot plegat, enmig de les crítiques de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), que va acusar de manca de mitjans i deficiències en els protocols d’actuació de Salvament Marítim amb els migrants. El PP –amb el suport d’una quarantena d’ajuntaments– ha exigit, a més, la dimissió de Rodríguez per la “nefasta gestió de la crisi migratòria”. El delegat del govern espanyol, per la seva banda, ha mantingut un perfil baix als mitjans. Amb tot, el passat dimecres va demanar a Prohens “cooperació” amb el govern d’Espanya i no “confrontació”.

“És cert que la situació a les Balears està congestionada”, exposa el president de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Balear (FEIAB), Joan Ferrer. “Fa més de dos anys que demanam a la direcció general de Famílies, Infància, Joventut i Diversitat més recursos per aquestes persones”, afegeix: “No hi ha hagut una planificació per donar resposta a la necessitat del nombre de persones que arriba”. D’altra banda, denuncia la “lluita política entre el govern de l’Estat i el balear”. “S’utilitza la situació de vulnerabilitat d’aquestes persones, no és ètic”.

L’experta en dret internacional públic i professora de l’Observatori de migracions de la Mediterrània, Margalida Capellà, reclama “coordinació interinstitucional basada en la lleialtat i l’eficàcia”. “La imatge que es dona és que sembla que tothom fa molt, però no es resol el problema”, considera. I adverteix que el discurs del PP, “encara que mantingui que és per atendre bé aquests infants, és antiimmigració, i des de fora sembla que no els volen”. “Les administracions varen poder donar una resposta més ràpida quan es varen acollir els refugiats ucraïnesos”, recorda.

Vox, desaparegut en combat

“Veiem un PP més radicalitzat que mai, estigmatitzant i criminalitzant els immigrants”, denuncia el diputat del PSIB Omar Lamin. “Quan hi ha un repte de país, gira l’esquena”, diu. En el mateix sentit, la diputada canària del PSOE al Congrés, Ada Santana, adverteix que les Balears, que ara en rebutgen el repartiment, podrien trobar-se en la mateixa situació en pocs mesos. “No demanaran ajuda a l’Estat?”, qüestiona.

Enmig del foc creuat, destaca el poc protagonisme de Vox, que en el darrer mes s’ha limitat a pronunciar-se sobre la problemàtica a les xarxes socials, malgrat que havia exigit el rebuig als menors migrants al PP a canvi dels pressupostos. “El Govern ja defensa la nostra postura”, afirma una font del partit.“Supòs que volen captar un votant de Vox”, apunta. En canvi, fonts del Govern consideren que la posició de Prohens “representa una majoria molt àmplia i transversal de la ciutadania”.u