La sequera ataca el Migjorn
Hi ha pagesos que diuen que feia molts d’anys que no s’havia vist tanta sequedat
Si les gelades de la setmana passada varen tenir efectes importants, fent mal a diversos conreus, la sequera que afecta la part sud de Mallorca, a mesura que avança el temps, va mostrant una entitat considerable. La gelada va fer un mal ràpid i intens, la sequera va fent mal, dia a dia, sembrant la desesperança. Hi ha pagesos que diuen que feia molts d’anys que no s’havia vist tanta sequedat. El tall és net, de Porreres per amunt ja ha plogut més. No massa tampoc, però prou com per allunyar les calamitats. Com sempre, un dels sectors més perjudicats és el ramader, que té dificultats per alimentar els animals i ha d’acudir a costoses compres que tiren per avall una rendibilitat ja molt ajustada.
Empreses que cerquen ànima
Els supermercats, la mà invisible que organitza els nostres hàbits alimentaris
Les empreses de distribució alimentària tenen una enorme responsabilitat social. Les cadenes de supermercats s’estan convertint en la mà invisible que organitza els nostres hàbits alimentaris. Elles en són conscients i impulsen campanyes per fer veure que fan efectiva aquesta responsabilitat. Mercadona diu que treballa per reduir l’ús dels plàstics i Lidl ha anunciat que ha incorporat qualque aliment d’origen local a la seva plataforma comercial: 80 productes sobre una base de milers de referències. No és molt, però ho celebren, ho difonen, potser perquè saben que hi ha una part de l’opinió pública que n’és sensible. El senyor Roig, l’amo de Mercadona, encara prefereix parlar sols dels dividends que reparteix als treballadors. Qualque dia haurà de parlar de producte local, però s’hi resisteix, gelós potser dels avantatges de les compres centralitzades.
‘El menjar i les illes’
Són articles amb llecor, amarats dels sabors de la terra
N’Andreu Manresa fa estona que s’interessa per la gastronomia balear. Amb El menjar i les illes, arreplega uns articles que ens descobreixen una nova literatura sobre l’art de menjar i les circumstàncies que han marcat la vida de la gent illenca. Són articles amb llecor, amarats dels sabors de la terra, que, tot i que l’autor adverteix que els ha escrit sense militàncies nostàlgiques, evoquen unes illes que en bona mesura ja no hi són, encara que en nosaltres en ressonin les seves sensacions més elementals: el pa crivellat, la sobrassada vella, les oloroses figues o el gest atàvic de menjar amb els dits. Són escrits que recorden Baltasar Porcel, potser Josep Pla, perquè reinterpreten i expliquen allò més quotidià, recordant-nos que som el que hem menjat i el que confiam tornar a tastar. El llibre ha estat publicat per El Gall i n’ha tengut cura Climent Picornell, amb portada de Miquel Barceló i fotografies de Tolo Ramon.
Una cuina balear?
El terme illes, que apareix al títol del llibre d’Andreu Manresa, és ampli i indefinit
El tema del llibre de n’Andreu Manresa ens du a demanar-nos si tenen res en comú les cuines de cada una de les nostres illes. O fins i tot si tenen coses en comú les gastronomies de les illes mediterrànies. El terme illes, que apareix al títol, és ampli i indefinit. A vegades, aspectes de la tradició nostrada que semblen ancestrals tenen les seves arrels en fa uns pocs decennis. De fet, la tradició la reinventam cada dia que passa. La patata, el pebre o la tomàtiga ens han arribat, com aquell que diu, tan sols fa dos dies. I a les Balears, com diu Climent Picornell, ens hem esforçat tant a remarcar les diferències que ens hem oblidat de les semblances. No ens uneix una vaga mediterraneïtat, sinó un grapat de mil·lennis d’història. Si poalejam una mica en el llegat culinari hi trobarem una profunda identitat pagesa comuna, malgrat els enormes esforços en amagar-la.
Bartomeu Barceló i l’apicultura
Havia après els secrets de les abelles a Lluc, de la mà del fornalutxenc Pere Penya
El porrerenc Bartomeu Barceló Roig, que ha mort aquesta setmana a 96 anys, va ser un enamorat de les abelles. Potser, més que això, va ser un enamorat de la natura, com altres missioners dels Sagrats Cors que visqueren i estimaren amb intensitat la natura esplendorosa de Lluc i de la serra de Tramuntana. El pare Barceló va escriure fa anys El món de les abelles, un excel·lent treball on va reflectir les seves passions d’abeller convençut. Ell mateix va ser, a Sóller i a Lluc, un apicultor acurat i produí una mel de bona qualitat. Va presidir durant un temps l’Associació d’Apicultors de les Balears. Havia après els secrets de les abelles a Lluc, de la mà del fornalutxenc Pere Penya, quan l’ajudava a dur les caseres del santuari.