Salut

La meitat dels embarassos al món no estan planejats

L'ONU estima que cada dia 330.000 dones queden embarassades sense voler-ho i que el 60% acaben avortant

3 min
Una infermera atenent una dona embarassada a Kíiv.

BarcelonaLa meitat dels embarassos al món, 121 milions cada any —330.000 al dia—, no entraven en els plans de les dones, i d'aquesta xifra més del 60% acabaran en un avortament induït. Són dades de l'informe Visibilitzar allò invisible, elaborat pel Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA, en les sigles en anglès), que alerta que les crisis i les guerres són terreny adobat perquè augmentin els casos d'embarassos no planejats, ja que es fa més difícil per a les dones accedir a mètodes anticonceptius i, a més, creix encara més la violència sexual.

Això es va veure especialment durant la pandèmia, quan en els primers tres mesos i mig de confinament estricte hi va haver 1,2 milions d'embarassos no planejats, independentment de si van ser o no desitjats perquè, en part, les cadenes mundials de distribució d'anticonceptius van parar en sec com a conseqüència de l'aturada de la producció i les restriccions de moviments entre països pel tancament de les fronteres. En aquells dies moltes clíniques que practiquen avortaments legals van tancar les portes perquè alguns governs no van considerar-les serveis essencials, cosa que va forçar milions de dones a acudir a centres clandestins. De fet, es calcula que la meitat dels avortaments al món, un 45%, són de risc perquè es fan sota condicions higièniques pobres i amb personal no qualificat. Més greu és que el 13% de les dones moren a causa de la intervenció.

Les dades constaten la impossibilitat de milions de dones de decidir sobre el seu propi cos, a escollir el nombre de fills que tindran i la freqüència amb què els tindran, uns drets que s'han recollit en nombrosos acords internacionals però que estan lluny de complir-se. La vulneració d'aquests drets sexuals i reproductius no és només un problema per a aquestes dones, sinó que representa un cop per a la població mundial. En contextos bèl·lics "posa en perill l'estabilitat, la pau i la recuperació" del país, com ha passat per exemple a l'Afganistan.

De l'estigma a la pressió

Són diversos els factors que ataquen el dret de les dones a gaudir de la seva sexualitat. En general, hi ha una falta generalitzada de consciència sobre aquesta qüestió, sumada a la pressió dels homes per practicar sexe sense preservatius amb l'argument que si no el seu plaer disminueix, però també hi ha poca informació en algunes àrees sobre els beneficis de protegir-se, un estigma social al voltant del control de la fecunditat de les dones i opcions d'anticonceptius inadequades, apunta l'informe. Altres causes clau són la violència sexual, que recorre transversalment països, cultures i classes socials, així com la pobresa i desigualtat de gènere, i per això l'UNFPA insta els governs de tot el món a garantir l'accés dels mètodes anticonceptius, a fomentar una bona educació sexual i a crear centres de planificació.

Però no sempre és fàcil. Les estructures sanitàries s'afebleixen en situacions de guerra i la majoria de dones troben més obstacles per accedir a un mètode anticonceptiu que concordi amb les seves necessitats. "Si només tinguessis quinze minuts per fugir de casa, què t'enduries?" "Te'n recordaries dels anticonceptius?" Les preguntes les llança Natalia Kanem, directora executiva de l'UNFPA, que respon que en els dies, setmanes i mesos posteriors a l'inici d'una crisi "els serveis de protecció i de salut sexual i reproductiva salven vides, protegeixen les dones i les nenes de danys i eviten embarassos no planejats. Són tan vitals com el menjar, l'aigua i els albergs".

stats