La meitat dels inversors que financen els macroparcs solars de les Balears són residents

PalmaProp del 50% dels inversors dels macroparcs fotovoltaics de les Illes Balears són illencs. Aquests projectes, que sovint generen debat per l'impacte que tenen sobre el territori, solen finançar-se amb aportacions de particulars i de fons d'inversió. A les Balears, la participació local és especialment elevada i cada vegada hi ha més residents que hi destinen una part dels estalvis cercant una rendibilitat econòmica. Per a aquests inversors, es tracta d'una nova oportunitat de negoci que ha aparegut, mentre una part important de la societat, com els col·lectius ecologistes, les organitzacions agràries i fins i tot l'Administració han mostrat preocupació per la destrucció territorial que promouen.

Actualment està obert el procés de finançament per a inversors particulars de les Balears del macroparc fotovoltaic del cap Blanc (Llucmajor). En aquest cas, el projecte, coordinat per la plataforma d'inversió Fundeen, ofereix una participació estructurada com un préstec a tipus d'interès fix del 7% anual durant cinc anys, amb una rendibilitat acumulada estimada del 36,67%. Aquestes condicions han despertat l'interès de nombrosos residents, que veuen en les energies renovables una oportunitat d'inversió i un nou nínxol de negoci que converteix, de nou, el sòl rústic en un terreny per especular. Al mateix temps, els projectes continuen generant controvèrsia entre els col·lectius que qüestionen l'ocupació de sòl rústic per a la producció energètica i l'impacte que tenen aquests macroparcs en un Arxipèlag ja molt castigat per la construcció.

El cofundador i director d'Operacions de Fundeen, Adrián Bautista, destaca que les Balears són un dels territoris de l'Estat amb una participació més elevada dels residents en aquesta mena de projectes. En opinió seva, la participació econòmica dels veïns en el finançament dels projectes pot contribuir a canviar la percepció d'aquestes instal·lacions. "Si un veí veu el macroparc i li molesta, però després pensa que aquell sol que pega damunt les plaques li està generant doblers, sent que el greuge és menor", afirma Bautista. Tot i això, el debat sobre l'equilibri entre la transició energètica, la preservació del paisatge i els beneficis econòmics continua obert a les Illes.

Cal remarcar que va ser la Llei de canvi climàtic de les Illes Balears qui va obrir aquest camí d'explotació econòmica per als illencs, ja que determina que en determinades instal·lacions renovables de certa potència (superiors a 5 MW), s'ha de reservar una part de la inversió perquè hi puguin participar inversors locals abans d'obrir-la al mercat general. Dit d'una altra manera, si hi ha inversors que s'han d'enriquir de l'explotació del sòl urbà, amb la llei es protegeix que un percentatge d'aquests serà un resident a les Illes Balears.

En el cas del macroparc del cap Blanc, abans que obri aquest període d'inversió per als illencs, quasi 200 residents a l'Arxipèlag ja han reservat la seva plaça en aquest projecte. Concretament, el cofundador i director d'Operacions de Fundeen ha explicat que ja s'han reservat accions d'aquest préstec a tipus d'interès fix per valor de més d'1,7 milions.

Si bé és cert que Fundeen apunta que són molts els inversors que creuen en el projecte i ho veuen com una possibilitat per sumar el seu gra d'arena cap a la sostenibilitat i l'autonomia energètica, reconeixen també que molts altres ho fan només per purs interessos econòmics. Fundeen assegura que la seva intenció és cercar el millor acord possible per als inversors, ja que qui realment fa el projecte no són ells sinó un fons d'inversió. De fet, normalment a l'Estat la quantia mínima per aquesta mena de projectes és de 100.000 euros i Fundeen ha abaixat aquesta quota als 500 euros per arribar a més gent. Per això remarquen que "és una inversió segura" i que disposen d'un aval per si alguna cosa no anàs bé. Tot i això, asseguren que "és pràcticament impossible".

En aquest sentit, han explicat que funciona exactament com si la persona que inverteix fos un banc que fa un préstec a un usuari. En aquest cas, fa un préstec i per tant finança un projecte solar. En el moment de la inversió ja es detalla i s'informa la persona de les condicions del finançament. En el cas del cap Blanc, un cop l'empresa propietària del macroparc (Mirova Energy Transition 6) vengui l'energia generada per les plaques, la persona rebrà els interessos acordats.

La gran pregunta és què passa si el parc no funciona o hi ha algun problema? Segons explica Bautista, l'inversor està perfectament informat i cobert. En aquest cas Mirova ha posat un aval de 1.200 milions per cobrir possibles pèrdues i pagar als inversors. Per tant, segons expliquen, és "com si poses els doblers a un banc a termini fix, però sabent que inverteixes en energies renovables i sostenibilitat".

Amb tot, la realitat és que el sistema de finançament d'alguns parcs solars ha ajudat a augmentar la velocitat en què les companyies promotores aconsegueixen recursos. A més, s'estalvien almenys parcialment haver d'acudir als bancs per aconseguir els doblers que fan possible la inversió. Dit en altres paraules, són els illencs els que, en part, fan possible els parcs que critica bona part de la societat. Es tracta d'un nou model d'explotar econòmicament la terra sense, ni tan sols, implicar-s'hi directament. Finançar projectes de macroparcs en sòl rústic a canvi d'una compensació econòmica.