SOCIETAT

La meitat dels pulmons verds de Palma estan en perill

La pressió humana, la manca de gestió i els interessos especulatius amenacen Son Puigdorfila Nou, les Fontanelles i la serra de na Burguesa

El bosc de Bellver és l’espai natural més gran de Palma / ISAAC BUJ

La meitat dels sis pulmons verds que queden a Palma estan amenaçats per una combinació de tres factors: la pressió humana, la manca de gestió i els interessos especulatius. Aquest còctel afecta alhora Son Puigdorfila, les Fontanelles i la serra de na Burgesa, però el bosc de Bellver, el bosc urbà del Parc de la Riera i el Carnatge també arrosseguen problemes. La possibilitat que s’urbanitzi la finca de Son Puigdorfila, entre la Teulera i Son Rapinya, és només l’últim perill que s’ha fet públic dels que planen sobre aquestes zones. Us oferim una radiografia de la situació actual del que el responsable de l’àrea de conservació del GOB, el biòleg Toni Muñoz, qualifica com els sis principals pulmons verds més propers a Palma.

Son Puigdorfila Nou

Un projecte urbanístic preveu construir 737 habitatges i diversos equipaments

La finca de Son Puigdorfila Nou té 23,5 hectàrees i limita amb la Teulera, el col·legi de Sant Gaietà i el McDonald’s de Son Rapinya. A primera vista sembla que la via de cintura separa aquesta zona de pineda i garriga de la possessió de Son Puigdorfila Vell, però estan connectades per un túnel. Ara un projecte urbanístic que estava aturat des de feia 22 anys preveu construir-hi 737 habitatges, un centre comercial i dos centres educatius. La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, va dir el 4 de febrer que una sentència de l’any 2003 havia donat la raó als promotors, de manera que Cort es pot veure obligat a tramitar el sòl com a urbanitzable. Ara treballa per limitar-ne l’impacte “al màxim”.

El portaveu de la plataforma Ponent Potent, Joan Prats, diu que, com ja s’ha fet amb Son Gual i s’intenta amb les Fontanelles, l’Ajuntament també pot desclassificar Son Puigdorfila Nou. “Es va declarar l’emergència climàtica, patim sobresaturació i s’està redactant el nou Pla General d’Ordenació Urbana; només cal voler fer-ho”, assegura. A més, creu que no caldria pagar indemnitzacions perquè no té equipaments com ara vials i altres serveis. La presidenta de l’associació de veïns de Son Rapinya, Marisa Bonache, considera que la finca és “una joia” i es conserva “bastant bé”, però avisa que hi sovintegen motoristes i ciclistes que degraden l’entorn. “El bosc està malalt, no es cuida i l’Ajuntament l’hauria de protegir i gestionar”, avisa. Els dos portaveus veïnals acusen els promotors del projecte immobiliari d’especular amb els terrenys.

Serra de na Burguesa

Desprotegida i sense eines per gestionar-ne la conservació

La plataforma Ponent Potent i el GOB coincideixen: la serra de na Burgesa es va deixar fora del Paratge Natural de la serra de Tramuntana malgrat que en forma part. El biòleg Toni Muñoz lamenta que la desprotecció d’aquest espai natural el faci més vulnerable i que no disposi dels instruments de gestió i conservació que té el Govern per a la resta de la Serra. Joan Prats considera que Cort mai ha pressionat per protegir na Burgesa, però tampoc la serra de Son Camps, darrere de Son Vida, ni la serra d’en Marill, que acaba a la pedrera d’Establiments. “Proposam que la ciutat estigui connectada a través del bosc de Bellver i Son Puigdorfila amb Son Quint i el camí vell de Puigpunyent, protegint un corredor verd que encara existeix”, afirma. Bonache reconeix que aquesta proposta sempre ha estat un “somni” de molts residents de la zona que volen mantenir un espai natural on poder córrer, caminar i passar el dia. El sistema informàtic del Govern, conegut com a Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB), permet visualitzar el sòl vacant residencial de 2015 on es pot construir i a la zona de Son Vida encara hi ha més d’una vintena de parcel·les urbanitzables en plena muntanya. Per aquest motiu, Terraferida va demanar el 4 de febrer a l’Ajuntament de Palma que desqualifiqui 440 hectàrees edificables a tot el municipi.

Bosc del castell de Bellver

L’espai natural més gran de la ciutat però que és gestionat “com un jardí”

Toni Muñoz és molt crític amb les intervencions que fa Cort a l’espai natural més gran de Palma, el bosc de Bellver. “Es gestiona com un parc que al mig té un castell i no com un bosc”, diu. L’ecologista afirma que cal ordenar-ne l’ús per reduir les zones més degradades, evitar les colònies de moixos i impedir que la gent pugui caminar pertot arreu. El president de l’associació de veïns del Terreno, Xavier Abraham, explica que hi ha zones més cuidades que altres, i que els llocs amb més pressió humana s’han de netejar més sovint. En els dos parcs infantils, afegeix, calen més contenidors i cartells per sensibilitzar que la gent ho deixi net. Fonts de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament reconeixen que els falten recursos per poder gestionar el bosc, però expliquen que cada any hi fan projectes de reforestació. A més, asseguren que d’aquí a dos mesos inauguraran les obres de la tercera fase del camí perimetral de Bellver. La via crearà un anell d’itineraris al bosc de 6.823 metres que aprofitaran el traçat dels camins que ja hi ha.

El Carnatge

El darrer gran espai litoral verge amb un pla de gestió que cal desenvolupar

Entre el Coll d’en Rabassa i Can Pastilla encara queda un bocí del litoral sense urbanitzar que uneix els dos nuclis a través d’un passeig. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Joan Forteza, recorda que al Carnatge fa uns anys participaren en la retirada d’unes 1.800 tones de residus, i considera que cal tornar a fer “una actuació semblant”. Per part seva, Muñoz explica que és un espai renaturalitzat amb molt potencial perquè és un punt verd “de contacte” per als residents. El biòleg proposa delimitar les zones on hi ha espècies vegetals com la Helianthemum, una petita flor groga que a Mallorca només es pot trobar en aquest punt. També creu que el pla de gestió encara es pot desenvolupar. L’Ajuntament de Palma enguany hi ha sembrat 200 savines i 100 ullastres, en el marc del programa de reforestació plurianual.

Bosc urbà de la Riera

Un projecte aturat que no compleix les expectatives i que s’està degradant

El president de l’associació de veïns del Fortí, Salvador Maimó, és molt crític amb l’estat actual del projecte que preveia convertir l’antic canòdrom de la zona en un bosc urbà: “Es torba massa i ara està aturat”, diu, i afegeix que hi havien posat “moltes esperances”, però ara només els causa “desil·lusió”. Maimó adverteix que hi ha “brètols” que entren a les obres i hi fan pintades i fins i tot han tomat alguns dels arbres joves plantats de fa poc. “No és un recinte custodiat perquè les tanques de protecció estan esbucades”, lamenta, i critica que “encara no s’hagi inaugurat i ja estigui destrossat”, i que hi faltin arbres per poder considerar-ho un bosc. La regidora de Model de Ciutat, Neus Truyol, lamenta que s’hagi retardat el projecte, però a finals del 2019 detectaren que convenia afegir-hi accessos per a discapacitats que han implicat un canvi en la despesa que s’està tramitant. Assegura, però, que d’aquí a dos mesos es reiniciarà l’obra per concloure el bosc.

Les Fontanelles

El darrer aiguamoll de Palma, pendent de ser destruït o regenerat

El de les Fontanelles és l’únic pulmó verd de Ciutat on els veïns no podien accedir per passejar o córrer perquè és una zona humida. El seu valor ambiental, però, és molt rellevant per a diverses espècies d’aus i vegetals, explica la portaveu del GOB, Margalida Ramis. Ara és en una situació d’impàs en què encara no se sap si s’acabarà fent el centre comercial projectat, explica Ramis, perquè l’Ajuntament està analitzant una proposta dels promotors que varen sol·licitar una nova llicència perquè l’anterior havia caducat. El projecte, però, també estarà condicionat pel pla d’equipaments comercials del Consell de Mallorca, que estableix que no poden ocupar més de 4.000 metres quadrats. En tot cas, si s’aconsegueix salvar, Ramis creu que amb una important inversió econòmica a través de l’ecotaxa es podria renaturalitzar el prat.

El parc de la Riera: Més d’un segle esperant

EDICIÓ PAPER 09/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF