Matar un rossinyol (blau)
Les xarxes socials es van inventar per a una cosa i funcionen per a una altra. No ens enganyem, Facebook tenia com a objectiu poder lligar. Mostres les teves fotos, les teves vacances, les teves lectures i així atraus persones del teu entorn. Però, en un gir que ningú esperava, s’ha convertit en una arma política amb més influència que qualsevol mitjà de comunicació.
Twitter va néixer per als famosos. Ens costa recordar-ho, però fa 11 anys era una xarxa perquè les grans estrelles poguessin anunciar els seus pròxims concerts o la seva última pel·lícula. Tot i això, els usuaris van prendre el comandament de la plataforma i van aconseguir fer-se-la seva. Van inventar etiquetes que han passat a la història, com el #MeToo, van crear mems capaços de registrar moments històrics i van tirar de creativitat per generar pseudonovel·les a partir de missatges de 14 caràcters. És com en aquell famós gif de Maggie Simpson en el qual li regalen un ninot, però ella prefereix jugar amb l’embolcall. Ningú necessita una xarxa social, però quan la rebem, decidim jugar-hi a la nostra manera.
Aquesta setmana Elon Musk ha decidit matar l’ocell blau de Twitter i col·locar un logo en forma de X. Això vol dir que venen canvis per a la plataforma. Fa molt de temps que els anuncia i molts es pregunten per a què ha comprat Musk Twitter, si pensava canviar-lo. Tinc la sospita que el multimilionari sud-africà no ha comprat una app, ha comprat milions d’usuaris.
El gran problema d’arrencar una xarxa social nova és, precisament, ser social. Fa tan sols un mes es llançava l’app Threads, la competència de Twitter de Zuckerberg. No era gens radical: el mateix que Twitter, però sense Musk. El llançament ha estat un fracàs rotund. La meitat dels usuaris ja han abandonat la xarxa i tots sabem per què. Perquè està buida.
Les xarxes socials es nodreixen dels productes que ofereixen els usuaris. Si no hi ha usuaris, no hi ha contingut, ni interès. Un amic sempre diu que les xarxes socials són, en realitat, un mercat. L’administració s’encarrega de construir la paradeta, tu exposes el producte. Però sense venedors, no hi ha producte. Musk ho sap, per això s’ha saltat aquest primer pas i ha comprat els venedors. Ja té el seu propi mercat, ara li falta modificar les parades.
I aquí ve el més interessant. Què faran aquests milions d’usuaris? ¿Jugaran el seu joc? ¿O n’inventaran un de nou? ¿Serà un fracàs o un èxit? Jo, com l’Ian Malcolm de Parc Juràssic, tinc l’esperança que la vida s’obri camí a X.
