Malestar entre els psicòlegs clínics per la possibilitat que Salut contracti professionals sense oposició

PalmaEls psicòlegs clínics —amb oposició i formació especialitzada— estan en alerta perquè, segons haurien sabut de fonts autoritzades, la Conselleria de Salut publicarà d'aquí a poc al BOIB les disposicions per fer possible la incorporació de psicòlegs generals sanitaris: aquells que tenen la carrera i que després cursen un màster (però no han opositat). Un dels professionals clínics, que ha contactat amb l'ARA Balears, diu que la decisió també podria impactar en la qualitat assistencial. “Els clínics han fet l'examen PIR (Psicòleg Intern Resident) i, en acabar-lo, fan quatre anys de residència, durant els quals passen per totes les àrees. Els sanitaris, en canvi, fan un màster de dos anys, i ja poden exercir, a la privada. Els primers tenen una formació molt més completa”, explica.

Els professionals estan pendents dels pròxims moviments que faci la Conselleria. En cas que es dugués al BOIB la contractació de professionals sense oposició, la decisió s'impugnaria. “Ara bé, la justícia és lenta i ells ja seran dedins”. La protesta no és contra els companys que no han fet el PIR, sinó contra el fet que: “Salut diu que no hi ha psicòlegs clínics suficients, però és fals. Sempre se'n presenten més que places disponibles en concurs”, explica la mateixa font. “Molts dels que queden fora han acabat fent feina als centres educatius, on no fan una tasca sanitària, sinó educativa”.

Cal recordar que enguany la Conselleria d'Educació ha incorporat 76 professionals de la Psicologia a les escoles i instituts que tenen l'etapa d'Educació Secundària. Els psicòlegs han desenvolupat la seva tasca en instituts d’Educació Secundària (IES), centres integrats de Formació Professional (CIFP), centres d’Educació Especial (CEE) i centres concertats (CC) sostinguts amb fons públics. En total, s’han atès 5.700 persones —entre alumnat, docents i famílies— mitjançant intervencions individuals i grupals adaptades a les necessitats de cada comunitat educativa.

Més necessitats, pocs professionals

La manca de professionals de la salut mental a la sanitat pública és un problema, especialment si es té present l'increment de persones amb problemes de patiment psíquic d'ençà de la pandèmia. Bona part dels centres de salut i unitats bàsiques no tenen psicòlegs i psiquiatres, i els que en tenen, cal una derivació del metge de capçalera per poder-hi accedir. Tot plegat impacta en l'atenció als usuaris amb problemes psíquics. Les llistes d'espera per accedir a un facultatiu són altes i molta gent, o desisteix, o acaba a la privada, on han de pagar pels serveis —que són cars. "Tenim usuaris diagnosticats que esperen tres mesos entre consulta i consulta. Falten educadors socials, treballadors socials, psicòlegs, psiquiatres...", va lamentar Maria Amengual, coordinadora del programa des(Integrades) de l'associació 3 Salut Mental, durant la presentació de la campanya 'Del suïcidi, en xerram'.

Per la seva banda, el coordinador assistencial de Salut Mental de la Conselleria de Salut, Antonio Zamora, va lamentar que els temps d'espera "sempre són superiors als que es voldria". "Hi ha una mancança de professionals i feim feina per trobar-los", va afegir. Zamora va assegurar que Salut té present la possibilitat d'incorporar un psicòleg a cada centre de salut. "La gerència d'Atenció Primària ho està mirant, però hi ha molts de centres de salut i unitats bàsiques. És un projecte al qual s'ha de donar forma", va dir.