El magistrat del vot particular de la Manada ja havia absolt un home de tocaments a la seva filla
En una sentència del 2015 la secció segona de l'Audiència de Navarra va dictaminar que no hi havia prou proves en contra del pare i que no es podien demostrar els abusos sexuals
BarcelonaEl magistrat que va emetre el vot polèmic en què es declarava partidari d'absoldre els membres de la Manada del delicte d'abusos sexuals, Ricardo Javier González, ja havia absolt un home d'abusar de la seva filla de cinc anys en un autobús públic. Segons la sentència, del 2015, que va escriure ell però en què estava d'acord amb els altres dos membres de la secció segona de l'Audiència de la Navarra, va considerar que no hi havia prou proves contra l'home i que no es podien demostrar els abusos sexuals.
L'acusació de la fiscalia es basava en la declaració d'un sol testimoni, una dona que va dir que havia vist com el pare entrava en un autobús públic de Pamplona amb els seus fills –dues criatures de 4 i 5 anys– i que semblava que anava drogat o begut per com parlava. Segons aquesta mateixa dona, durant el trajecte va sentir que deia als fills "La teva mare et dutxa així", encara que no va saber dir a què venia. Però també va assegurar que quan l'home es va aixecar per baixar amb els nens ella es va posar al darrere i va veure que feia tocaments a la nena de cinc anys.
En concret, segons el relat d'aquest testimoni, el pare va "començar a tocar el cul de la nena després de posar-li la mà per dins dels pantalons i de les calcetes mentre li deia a tu et toquen el teu pare i la teva mare". La dona va dir que la nena tenia "cara d'espantada i trista" i quan va baixar de l'autobús va trucar la policia. Els agents van buscar testimonis al mateix autobús, una estona més tard, però cap havia vist els fets i el conductor també va dir que no havia vist res estrany.
La sentència escrita per Ricardo Javier González conclou que l'acusació no hauria hagut ni d'arribar al tribunal perquè no hi ha prou proves contra el pare. Afegeix que amb la frase que recorda la testimoni l'acusat "es col·loca en peu d'igualtat amb la mare del menor" i que això només demostra la "falta de connotació sexual" dels fets i que no es pot demostrar que el pare tingués cap afany lasciu.
Per tot plegat, insisteix la sentència, "resulta del tot impossible" dictar una condemna perquè no hi havia cap prova que reforcés "les meres apreciacions i valoracions subjectives de l'única testimoni". En tot cas, afegeix, els fets es basen "en una forma de relacionar-se del pare amb la seva filla que podrà no ser del seu gust [de la testimoni] o del de moltes altres persones però que en si mateix no denota res, més que una manera de mostrar afecte, inapropiada si es vol, però molt lluny del que és exigible per a un retret penal, ni tan sols el més lleuger d'una falta de vexacions".
