Bàrbara Mesquida: "M’enfad quan em conviden a una taula redona pel fet de ser dona"

Com és un dia habitual per a vós al camp?

— En el meu cas, fer vi no és només fer vi, sinó que és tenir cura de les vinyes que tenim, perquè feim feina amb vinya pròpia, amb la qual cosa no només estic en contacte amb la terra, sinó també amb el procés d’elaboració, de gestió i comercialització; és a dir, la meva feina és de 360º. 

Hi ha alguna tasca que us resulti especialment gratificant o difícil?

— El que m’agrada més d’aquesta rutina diària és veure com s’escola el pas del temps, van passant els dies i van canviant les estacions. A partir d’una mirada atenta, intentes comprendre i acompanyar les estacions per aconseguir el millor raïm possible, entenent que a fora vila mai dos més dos són quatre. Cada any és diferent i no hi ha cap collita igual a l’anterior i, per tant, s’hi ha de ser present i tenir una mirada atenta.

Quins són els principals reptes que afrontau com a dona en el món agrari avui dia?

— La veritat és que mai no m’he plantejat si el fet de ser dona en el món rural té un impacte o deixa de tenir-lo en el meu dia a dia. És a dir, jo som na Bàrbara i tenc la meva manera de fer i de ser. Sí que és cert que a vegades m’enfad quan em conviden a una taula redona o a una xerrada pel fet de ser dona. Jo vull anar a qualsevol lloc pel fet de ser jo, per la meva trajectòria professional, per la meva manera de veure-ho i d’entendre-ho… No hi ha cap home que el convidin a anar a una taula redona pel fet de ser home.

Creis que s’ha avançat en aquest àmbit?

— Crec que van més enllà de ser home o de ser dona. Pens que, per un costat, vivim un moment dolç de l’agricultura ecològica amb un augment de xifres d’extensió, però també veig amb preocupació la concentració d’explotacions i la desaparició de petits agricultors i d’una manera de fer. Crec que el repte és intentar sobreviure en un món on cada vegada tenen més veu els grossos i als petits se’ns vol silenciar i posar traves. És a dir, un dels reptes és aconseguir fer arribar a la ciutadania que el poder de decisió el té cadascú amb les seves eleccions si volem continuar tenint els camps conreats, les botigues de proximitat obertes, etc. El que hem de fer és apostar per allò que és nostre, producte local i de proximitat, que al final és el que crea teixit.

Com ha canviat el vostre treball o manera de fer amb els anys? La tecnologia o el clima, per exemple, hi han tingut un paper important?

— A una explotació com la nostra, la tecnologia sí que hi és present. De cada vegada veim l’aparició de nous artefactes, d’eines que faciliten la feina i la gestió, però també és cert que moltes vegades compliquen les petites explotacions pel que fa a costos, personal disponible i capacitat per gestionar-ho. Per tant, tot té una cara A i una cara B. Crec que, més enllà de la tecnologia, el més important són les adversitats climàtiques que vivim tant de sequeres com després de capítols intensos de pluja, les malalties de fusta que debiliten les nostres plantes que ja tenen uns anys, que arribi material vegetal de planteristes una mica malmès d’origen... A més, sobretot, una de les coses que jo crec que és importantíssima a Mallorca i justament estam vivint ara que ens diuen que es deixarà de comprar llet és la desaparició de la ramaderia sobretot extensiva. Consider que tornar a recuperar la ramaderia, tornar a tenir fems, poder aportar matèria orgànica a les nostres terres és fonamental per al futur.

Que us agradaria que entengués millor la societat sobre la vida i la feina de la pagesia, especialment la femenina?

— Allò que moltes vegades oblidam, que la natura té el seu temps i que després d’un estiu ha de venir una tardor i que és important que passin les estacions i que la climatologia ens acompanyi. És important tenir paciència, saber esperar i acompanyar sobretot en un món que de cada vegada és més ràpid i s’oblida de les estacions i també de la temporalitat de les fruites i de les verdures.