Societat 26/01/2022

Una al·lota rep un video d’una masturbació amb una foto seva, però la policia no hi veu delicte

Rebre contingut sexual explícit sense haver-ho sol·licitat és una pràctica coneguda com a cyberflashing

3 min
La jove va rebre el vídeo a través d'Instagram.

PalmaApareix un missatge nou a la safata de Sol·licituds de l'Instagram i A. G. P. –una al·lota de 26 anys de Palma, que prefereix mantenir l'anonimat– es decideix a obrir-lo. És d'un compte aparentment de roba, 'First and bikini' és el nickname, que li ofereix fer una col·laboració i li envia un vídeo. Però tot d'una que el visualitza, descobreix que és un perfil fals. En els pocs segons que dura el clip, es veu un home masturbant-se amb una foto d'ella mateixa a l'ordinador. Amb el vídeo com a prova, A. G. P. es dirigeix a la Policia Nacional de Palma a posar una denúncia aquest mateix dimarts al matí, però allà fins a cinc agents li asseguren que això no és cap delicte i no li ofereixen l’opció de denunciar.

L'advocada penalista Tània Siquier no hi està gens d'acord i no entén per què la jove no ha pogut posar la denúncia. "És un delicte vexatori", adverteix Siquier, qui interposaria la denúncia d'acord amb "l'article 173.1 del Codi Penal". Aquest apartat preveu "pena de presó de sis mesos a dos anys" a qui "infligís a una altra persona un tracte degradant, que afectàs greument la seva integritat moral".

Efectivament, aquests són alguns dels motius pels quals els agents li han explicat que el seu cas no es pot encabir en cap mena de delicte. "No és exhibicionisme, perquè això està més inclòs en l'àmbit del carrer. En l'àmbit digital, seria delicte si jo fos menor o tingués algun tipus de discapacitat intel·lectual", diu la jove en declaracions a l'ARA Balears intentant recordar tot el reguitzell de delictes que els policies li han dit que el vídeo no cometia.

"Tampoc és assetjament, perquè no ha estat de manera repetida, ni m'ha produït un dany –segons el que entenguem per dany, és clar—, ni m'ha alterat el dia a dia. No es considera una agressió sexual, perquè no és una acció directa cap al meu físic. Ni té rellevància que tingui una foto meva, perquè no m'està amenaçant amb una foto privada –la qual cosa es pot veure com un xantatge–, simplement és una foto meva pública i no soc menor d'edat. Així que qualsevol persona em pot enviar vídeos masturbant-se amb la meva imatge amb total impunitat", continua A. G. P.

La denúncia és un dret

Per la seva banda, fonts de la Policia Nacional asseguren que "la denúncia es pot posar sempre, és un dret que tenim tots", i per això existeix "un servei 24 hores d'atenció al públic". Quant a les explicacions que els agents varern donar a l'al·lota, aquestes mateixes fonts apunten que els policies degueren voler "ajudar-la i acompanyar-la" i, per això, es varen poder excedir en les seves funcions intentant trobar un delicte pels fets que A. G. P. manifestava. No obstant això, cal recordar que aquesta feina és exclusiva dels advocats, jutges, magistrats o fiscals, una vegada ja s'ha posat la denúncia.

En aquest sentit, l'advocada Tània Siquier reconeix que, de vegades, quan els casos que arriben a la prefectura no estan tipificats literalment en el Codi Penal, la policia no s'arrisca a trobar-hi un encaix penal. Per aquest motiu, la penalista aconsella que en aquests casos les víctimes s'adrecin al jutjat de guàrdia –a la planta -1 de l'avinguda d'Alemanya, a Palma– per posar la denúncia. Sigui com sigui, en el cas d'A. G. P., Siquier considera que es poden al·legar, fins i tot, "coaccions" i "amenaces", o "delictes de caràcter sexual", tot i que el fet que "no hi hagi violència ni intimidació" ho dificulta.

Cyberflashing

Situacions com aquests es poden definir com a cyberflashing, una pràctica que consisteix a enviar imatges sexuals no sol·licitades a través del mòbil a una persona. Si bé el cyberflashing es pot arribar a considerar una mena d'assetjament i hi ha països –com ara el Regne Unit– on s'estan mobilitzant per legislar el concepte, a Espanya no existeix cap precepte en el qual es pugui englobar encara.

De totes maneres, el fet que el compte sigui anònim no pot suposar cap problema a l'hora de posar una denúncia, aclareix l'advocada. "La policia científica té programes específics per esbrinar la creació de comptes falsos, des d'on s'han creat i quina és l'adreça IP", manté Siquier. En qualsevol cas, la jove no té cap intenció de rendir-se. Amb l'objectiu de trobar una fórmula perquè la seva denúncia arribi a bon port, A. G. P. ha difós els fets a través de les xarxes socials i alguns comptes ja s'han fet ressò del cas.

stats