De Paraula
Societat 04/02/2023

Cristopher Little: "Lluit pels drets LGTBI perquè som dels EUA i pel català perquè visc a Mallorca"

Filòleg i professor

4 min
Cristopher Little.

PalmaD’ençà del 2015, el filòleg Cristopher Little viu a Mallorca. De 34 anys i procedent de l’estat de Mississipí, va arribar com a auxiliar de conversa en anglès. De tot d’una es va entusiasmar amb la llengua pròpia de les Illes, fins al punt que ara és doctorand de la UIB. La seva recerca se centra en actituds i usos lingüístics dels joves eivissencs en relació amb el català.

Com és que un jove americà que ve a fer classes de suport en anglès acaba estudiant què pensen els joves del català?

— Jo havia estudiat Filologia Hispànica a la Universitat Estatal de Mississipí i tenia clar que volia tenir una experiència formativa en un país de llengua espanyola. Per això, el programa d’auxiliars de conversa em va anar molt bé. Vaig venir l’any 2015 i, durant dos cursos, vaig fer clases a l’escola de Sencelles i a l’Escola Oficial d’Idiomes de Manacor. En aquests centres vaig tenir la gran oportunitat de fer una experiència immersiva en català, gràcies a la resta dels professors i dels alumnes. Al principi jo pensava que el català interferiria en els meus avenços amb el castellà, però no va ser gens així. De fet, vaig començar a estudiar català pel meu compte a través del web parla.cat i vaig començar a xerrar-hi. Em vaig témer que jo volia quedar aquí, tenir una vida a Mallorca. Hi va influir que aleshores era parella d’un jove originari de Sevilla, resident a Palma. En aquell moment em vaig matricular al Màster de Competència Lingüística i Literària de la UIB. Com a treball de fi de màster vaig estudiar què pensen els joves eivissencs en relació amb la llengua pròpia de les Illes.

Per què triàreu els eivissencs i no uns altres?

— Perquè a mi m’agraden les perifèries. Habitualment es diu que, pel que fa a l’ús social del català, hi ha una sèrie de forats negres o punts del domini lingüístic on més ha reculat. Alguns d’aquests punts són la Catalunya Nord, Alacant i Eivissa. En conseqüència, hi ha pocs estudis acadèmics que hi facin referència. I jo pens que aquests territoris mereixen atenció i estudi. Per això em vaig decantar pels joves eivissencs.

I què en pensen, del català?

— Com a qüestió general, del meu estudi es desprèn que les actituds lingüístiques no coincideixen amb l’ús. Vaig fer 118 enquestes a estudiants dels instituts Sa Colomina, Xarc, Sa Serra i Sant Agustí. Els passava enregistraments de persones, dones i homes, parlant de qüestions domèstiques en castellà i en català, en les varietats del català central, valencià, mallorquí i eivissenc. Els estudiants havien de puntuar de l’1 al 5 si consideraven, per la manera de parlar, si aquella persona era culta o si tenia èxit en la seva vida professional. Els resultat va ser que les persones amb una puntuació més elevada eren els que s’expressaven en eivissenc i en mallorquí. En canvi, les valoracions més baixes les obtingueren els parlants de castellà i de la varietat valenciana del català. D’això deduïm que els joves donen un valor simbòlic al català, però no un valor pràctic. Hi ha una estimació a la llengua autòctona, però no es tradueix en un augment de l’ús.

Quin és el motiu?

— Pens que la llengua catalana no té la consideració d’imprescindible a Eivissa, perquè és una societat dominada pel turisme internacional en què el català té una presència nul·la. Record una conversa informal amb una estudiant de l’IES Sa Colomina que em deia que, encara que ella en volia fer més ús, no en tenia gaires oportunitats més enllà de l’àmbit escolar. Aquest curs ja som doctorand i vull continuar amb aquest estudi. La professora Maria del Mar Vanrell n’és la directora.

Al perfil del vostre WhatsApp s’hi llegeix “El col·lectiu LGTBI+ no som una oportunitat de màrqueting”.

— Sí, fa molt de temps que l’hi tenc. Com a professor de la Universitat Estatal de Mississipí, coordín un programa de cursos de castellà durant el mes de juliol a la Universitat d’Alcalá de Henares. Cada estiu, estudiants dels EUA hi passen unes setmanes. Idò aquests cursos sempre coincideixen amb les festes de l’Orgull de Madrid. I des de fa temps a mi em sorprèn la mercantilització de les orientacions sexuals que hi ha en aquest esdeveniment. Fa temps que vaig adquirir una militància LGTBI, perquè jo som originari d’un estat molt conservador on sempre hi ha l’amenaça de fer recular els drets del col·lectiu. La ciutat universitària de Starkville és una bombolla de consciència LGTBI dins un territori molt conservador. Sempre hi plana l’amenaça que els drets de les persones es retallin. Per tant, aquesta mercantilització pot fer pensar que els drets del col·lectiu estan ben consolidats, quan en realitat no és així.

Com es combina la militància LGTBI amb l’activisme lingüístic?

— Lluit per fer visible la diversitat sexual, perquè som de Mississipí, i d’ençà que som a Mallorca m’he convertit en activista pel català, per fer-ne créixer l’ús social. Hi ha poques persones que combinin aquestes dues militàncies. Pareix que entre aquests dos mons hi ha una desconnexió. Això no hauria de ser així. Basta posar un exemple: en l’àmbit queer, quants d’espectacles de drag queens coneixeu en català? He de dir que darrerament la meva militància pel català és més activa que pels drets LGTBI.

Missatge de veu (Splunge, 1988)

Em serà fàcil quedar amb vosaltres perquè m’entrevisteu i, a més, em fa molta d’il·lusió. Tenc molta disponibilitat, perquè faig classes virtuals de castellà per a estudiants de la Universitat Estatal de Mississipí. Es tracta de vídeos enregistrats i, per tant, són classes asincròniques. Tanmateix, durant el dia tenc reunions amb els responsables del departament, però, és clar, la diferència horària amb els EUA fa que les tingui a partir de les 3 del capvespre. Als dematins solc prendre cafè de cafetera italiana, i als horabaixes, de filtre, com els americans. M’agradaria comprar una casa a Moscari, que és un poble que m’agrada molt. Hi he anat un parell de vegades i me n’he enamorat.

stats