M'HE DESPERT a Barcelona aquest 9-N. En obrir la finestra de l'habitació de l'hotel, la ciutat mostrava la tranquil·litat pròpia dels diumenges. En un portal del davant, entrava i sortia gent seguit-seguit. Veia com moltes persones donaven el seu mòbil a d'altres perquè els fessin una foto davant un petit cartell. Ja al carrer, just davant el portal, al cartell he pogut llegir "Local de participació".
Cada vegada hi havia més gent, es començava a formar coa, devien ser les 10.30 h. Un jove explicava a uns desconeguts que venia d'Irlanda, on ara treballa. Una al·lota catalana parlava en italià per a unes càmeres: era la representant de l'ANC a Suïssa, m'han dit. Al local on hi havia quatre o cinc urnes en filera per exercir el vot, hi accedia tanta gent gran (molta gent gran) com joves, també castellanoparlants. En l'era del mòbil, eren molts els que, en sortir del local de participació, trucaven per dir "Ja he votat!". Alguns tenien els ulls humits.
Una volta per un parell d'escoles i les coes cada vegada eren més i més llargues. Voltaven les cantonades. Tranquil·litat absoluta, tot i les circumstàncies, que no se'ls havien pogut posar més adverses. Mentre que els qui governen l'Estat i tots els qui els acompanyen es posen molt nerviosos i adopten unes actituds que tenen molt poc de democràtiques, Catalunya es pronuncia convençuda dels seus drets. Espanya s'ho ha de plantejar.
Aquest 9-N, Catalunya ha donat, una vegada més, una lliçó de civisme que ha fet enveja. Ha estat així a les darreres Diades. També en aquest 9-N. Tan reivindicativa com cívica, tothom s'ha demostrat amb la dignitat que dóna exercir un dret que és inherent a tota democràcia. Una gran lliçó.