L’inevitable destí del talent vermell

PalmaEn molt poques ocasions l’afició del Mallorca ha pogut gaudir de manera continuada del talent que és capaç de produir la factoria de Son Bibiloni. A la mínima que els joves futbolistes “diferents” treuen el cap a l’aparador de la Lliga i demostren les seves habilitats, el compte enrere per la seva sortida s’inicia de manera inexorable. Miquel Àngel Nadal, Albert Luque, Diego Tristán, Albert Riera... Són molts i diversos els exemples d’aquesta tendència inevitable per a un club com el Mallorca, venedor de mena, i Marco Asensio no serà una excepció d’aquesta regla.

El futbolista és molt a prop de concretar el fitxatge amb el Reial Madrid, que estaria disposat a abonar la clàusula de rescissió de quatre milions d’euros per obtenir els serveis de la joia de Son Bibiloni, segons va avançar IB3. Amb 18 anys complerts el 21 de gener passat, Asensio afronta la seva darrera temporada com a juvenil. Una vegada finalitzada l’etapa formativa, la seva clàusula passa a ser de nou milions d’euros, per la qual cosa el club blanc vol accelerar l’operació i estalviar-se els cinc milions de diferència. En principi, Marco passaria a formar part del filial blanc i es considera l’opció que la propera temporada continuï a les files del Mallorca en qualitat de cedit.

Tot i que la seva actuació a Valdebebas contra el Madrid Castella no va ser tan brillant com la de fa quinze dies contra el Tenerife, els tècnics de ‘La Fábrica’ s’acabaren de convèncer de la qualitat i capacitat de progressió d’un futbolista que ja fa temps que és en el radar dels caçatalents dels grans equips de l’Estat. L’interès del Barça per incorporar-lo a les seves files ja va provocar que li millorassin el contracte. I és que els observadors blaugranes també persegueixen la perla de Son Bibiloni, encara que en aquesta ocasió s’han vist avançats pels blancs.

Els tècnics, unànimes

Dotat d’una tècnica sublim i d’una visió de joc extraordinària, a Marco Asensio li ha bastat participar en un total de dotze partits per demostrar que la seva cama esquerra forma part d’un d’aquells jugadors destinats a marcar diferències. José Luis Oltra, el tècnic que el va fer debutar amb el primer equip, precisament contra el Recreativo de Huelva a la primera volta, no obvià les aptituds i capacitats d’un jugador que té un futur brillant a les seves mans. Als seus peus. “Té molt potencial, un nivell altíssim que li permetrà jugar en el primer equip o en qualsevol conjunt de la Primera Divisió”, afirmà el tècnic valencià, que fou molt gelós a l’hora de donar-li protagonisme per evitar que es cremàs abans d’hora i dosificà les seves aparicions sobre la gespa.

Un poc més enllà ha anat Lluís Carreras en les seves valoracions sobre la perla de Son Bibiloni. “Marco és talent pur, però l’ha d’aprendre a posar al servei del grup”, ha explicat en diverses ocasions el tècnic català, que no ha dubtat a donar-li galons i situar-lo a la titularitat, sense que això intimidàs un futbolista que, tot i la seva joventut, juga amb la confiança de qui controla el joc, de qui té recursos diversos i sap que pot trobar una solució a la situació més complicada.

L’opinió dels dos entrenadors que ha tingut en el primera equip vermell va en sintonia amb la d’aquells tècnics que l’han tractat al futbol base vermell. Per ells no és una sorpresa la irrupció de Marco.

Irrupció meteòrica

Marco Asensio va debutar amb el primer equip vermell el 27 d’octubre passat al feu del que llavors era el líder de la Lliga Adelante, el Recreativo de Huelva. En els pocs minuts que va estar sobre el terreny de joc, jugà alliberat, com si ho fes amb els amics, i deixà una passada de gol digna dels millors mitja punta.

No va ser flor d’un dia, perquè en cada ocasió que ha tingut (ha participat en dotze partits, acumula 577 minuts i un gol) ha deixat mostres del seu àmpli catàleg de recursos. Dribla amb senzillesa, esquiva rivals sense desenganxar-se de la pilota i amb els ulls posats en els companys i la seva exquisida cama esquerra li dóna un plus de diferència.

El mallorquinisme no s’avesarà mai a gaudir tan poc temps dels jugadors que és capaç de generar Son Bibiloni, però és l’inevitable destí dels genis que es creen a les Illes: triomfar en clubs que mirin més enllà de la simple supervivència.