Com afirma Josep Ramoneda, el procés sobiranista comporta necessàriament una gran transferència de poder que, en última instància, ha de passar d’unes persones a unes altres. En els últims anys s’ha produït a Catalunya un canvi generacional en les elits del país que està íntimament lligat al moment polític actual. Aquestes noves elits catalanes conviuen amb les antigues en un procés de substitució natural no exempt, com és lògic, de tensions. Les societats avançades, però, són aquelles que renoven constantment les seves elits i apliquen la meritocràcia.
Perquè cal tenir en compte que cap país pot funcionar sense elits, sense gent preparada en tots els àmbits i disposada a assumir responsabilitats en la governança col·lectiva. I aquestes persones no tenen per què pensar totes igual, al contrari, és de la riquesa de posicionaments i varietat de plantejaments que ha de sortir un debat enriquidor i útil per a la societat.
A l’ARA hem triat les 50 veus que hem considerat més significatives i hem recollit com s’han posicionat en el debat sobiranista. Res més lluny de la nostra intenció que fer llistes de bons i dolents, al contrari; el nostre objectiu és mostrar que la pluralitat d’opinions és condició sine qua non per construir una societat autènticament pluralista i democràtica. I cal mantenir les condicions perquè tothom es pugui expressar amb total llibertat, de la mateixa manera que cal respectar aquells que decideixen no pronunciar-se. Els mitjans catalans tenim una especial responsabilitat en aquest tema, i no s’hi val a escudar-se en el fet que els mitjans amb seu a Madrid, públics i privats, no apliquen el mateix criteri de pluralisme. Com hem dit en anteriors editorials, el procés ha de contenir en ell mateix la llavor de la societat de futur que entre tots volem construir.
Ara bé, la grandesa de la democràcia rau en el fet que el vot és igual per a tothom. El lideratge és important perquè ha de fer operativa l’opinió de la majoria, però no es pot caure en l’error de fiar-ho tot al carisma d’unes poques persones, per importants que siguin. El procés sobiranista ha tingut la virtut de crear lideratges nous i d’arrossegar-ne de vells, de projectar una imatge de transversalitat que és un dels seus punts forts, sobretot quan des de fora s’insisteix que tot plegat no és més que una maniobra de la burgesia per mantenir certes quotes de poder o tapar una corrupció endèmica. Escoltar totes les veus i integrar totes les reflexions en els projectes de futur: aquest és el principal repte que afrontem tots plegats.