L’estalvi ètic de Colonya es dispara un 52% en un any Les conseqüències de la desaparició de les obres socials

Palma“Espectacular”. Així definia ahir el president de Caixa Colonya de Pollença, Josep Cifre, el creixement de fins a un 52% en un sol any del saldo dels dipòsits de l’estalvi ètic. En concret, dels 29,6 milions d’euros que hi havia a final de 2012, al tancament de 2013 aquesta xifra va assolir els 45,1 milions d’euros.

En nombre de comptes d’estalvi ètic oberts, Colonya va passar en un any dels 7.872 als 10.411. “Tenim ara mateix 15.000 persones i entitats que disposen d’un d’aquests comptes, quan fa cinc anys només en teníem 5.000”, comentava orgullós Cifre.

Els ciutadans elegeixen l’estalvi ètic perquè “volen contribuir activament a projectes solidaris, al desenvolupament i creixement d’una nova manera d’entendre la banca, en la qual els valors són fonamentals”, va dir el responsable de l’estalvi ètic, Antoni Amengual.

I és que els clients de l’estalvi ètic són molt conscients que amb els seus dipòsits l’entitat selecciona cada any projectes per finançar i d’altres per subvencionar. Sempre amb l’assessoria d’un comitè d’experts.

Durant el 2013, Colonya va deixar 2,9 milions d’euros a 52 projectes perquè disposassin del finançament necessari per tirar endavant. Pel que fa a les subvencions, en concedí 70 per un import total de 103.000 euros, prioritzant les actuacions de caire social i assistencial. Els responsables de l’entitat asseguren que la base d’aquest creixement és “la confiança”, en un context financer que ha experimentat un daltabaix important. “L’estalvi ètic és un producte que respon a les necessitats de la societat en aquests moments de dificultats i, per tant, crec que podem dir que hem escoltat la ciutadania”, deia el president, Josep Cifre.

La relació de Colonya amb entitats que treballen pel medi ambient o l’atenció als més necessitats és constant, ja que són els principals destinataris de les subvencions i són els que també es beneficien del finançament. Sovint reben subvencions que no cobren fins dos o tres anys després de finalitzar el projecte, i Colonya aporta els recursos des del primer moment perquè es pugui desenvolupar el projecte i no es perdin ni els recursos ni es deixi de fer la intervenció. “Ara mateix ens demanen més projectes i us puc dir que són de molt nivell. Són conseqüents amb la realitat que patim com a societat, i és normal, perquè aquestes entitats gestionen la dificultat i nosaltres ho consideram un luxe poder contribuir a la seva tasca”, digué Josep Cifre.

La igualtat, la creació d’ocupació estable, el respecte del medi ambient, la cooperació i el compromís amb l’entorn són els criteris en els quals es basa Colonya per seleccionar els projectes.

L’any 2008 l’obra social de les caixes de l’estat espanyol aportava en total 2.058 milions d’euros, segons un informe de la Fundació de caixes d’estalvis Funcas. Aquesta xifra, l’any 2012, ja només era de 818, i és molt possible que la xifra continuï davallant. Un dels grans problemes de la desaparició de les caixes, només en queden dues a tot l’Estat, i una és Colonya, és que les noves entitats financeres són bancs i ja no tenen l’obligació marcada pels estatuts de reinvertir en la societat els guanys. Ara són els accionistes els que en darrera instància diran com s’inverteixen els recursos generats a cada exercici, via fundacions bancàries. Els responsables de Colonya es varen mostrar ahir preocupats per aquesta situació pel que fa a Balears. “Nosaltres tenim la dimensió que tenim, però continuarem treballant en la línia de fer obra social i alhora d’impulsar l’estalvi ètic com a dos instruments de creixement i desenvolupament de la nostra societat i sobretot dels qui pateixen”, digué Antoni Amengual.