L’embós als torrents fa vessar un SOS dels batles al Govern

PalmaSi en el repartiment de l’ecotaxa els municipis tenen una visió prou diversa sobre quina ha de ser la destinació final de l’impost, a l’hora de valorar la situació dels torrents el diagnòstic és quasi unànime: bruts i sense manteniment, la qual cosa esdevé un perill adormit, en tant que no plogui. “Les presses vindran si es produeixen pluges fortes”, avisa el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Joan Carles Verd.

Es tracta d’una opinió compartida per molts batles, però no lleva que hi hagi dures crítiques a la Conselleria de Medi Ambient per la manca de manteniment dels torrents i pels perills que això implica. “En total, hi ha 147 sol·licituds d’actuacions amb prioritat alta”, diu un dels documents d’actuació programada per a enguany a la Direcció General de Recursos Hídrics, i s’hi reconeix que “si no es duen a terme, poden tenir conseqüències negatives sobre el risc d’inundació”.

Manacor, amb una part del centre urbà damunt el llit d’un torrent, ha reiterat davant la Conselleria l’embós que pateixen alguns punts de la xarxa natural de recollida d’aigües pluvials. Els torrents de sa Cabana (a diversos punts del nucli urbà), de Conilles, na Borges i dels Morts presenten problemes de brutícia. Davant la inacció de Medi Ambient, el 5 de setembre es va remetre un informe de situació amb material fotogràfic que mostrava els indrets més conflictius que mereixen una intervenció urgent. I és que Manacor encara recorda la torrentada del 6 de setembre de 1989, amb efectes devastadors.

També recorda la data Felanitx, que tingué tres víctimes mortals a Portocolom. “Nosaltres, durant aquest any, els hem enviat -a la Conselleria- dos informes, el darrer abans de l’estiu, tot esperant que en arribar la tardor el problema s’hagi resolt, però continuam igual, amb situació de perill, especialment al Port, al Riuet i a les desembocadures”, explica el batle, Joan Xamena.

A Pollença, Tomeu Cifre Bennàsar, regidor de Medi Ambient, diu que la xarxa local de torrents té en el de Sant Jordi la línia de desguàs que més preocupa, “encara que n’hi ha de més petits que també necessiten actuacions”. “Fa anys que no s’hi actua”, remarca.

Brutor

Així mateix es queixa de la manca de conservació l’Ajuntament d’Algaida. En aquest municipi, la brutor s’escampa pels llits dels torrents de Pina i de Son Capellà. A Palma, a les xarxes socials apareixen retratats alguns punts del torrent de na Bàrbara amb imatges que denoten un cert abandonament.

A l’extrem del Llevant de Mallorca, a Artà, la regidora de Medi Ambient, Aina Comas, lamenta la manca d’intervenció de la Conselleria. “A hores d’ara, el torrentó de la Colònia de Sant Pere i el de Canyamel són els que més ens preocupen, i així ho vaig traslladar a la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau, durant la darrera reunió de la FELIB”, declara Comas, alhora que assegura haver-ne enviat un detallat informe a Medi Ambient, en què “s’identifiquen els trams més conflictius de la xarxa de torrents d’Artà”. Segons Comas, el 3 de novembre de 2015 l’Ajuntament ja informà dels perills d’embós que hi ha dins el terme i remarcà els punts dels torrents dels Revolts i del Milac, en què la vegetació actua de tap, “després d’anys de no ser netejat”.

Sóller és un dels pocs municipis que no es queixa, quant a atenció del Govern als seus torrents. El batle, Jaume Servera, es mostra satisfet de la inversió en reparació de marges i, especialment, de la restauració de la marjada a la zona de la residència de persones majors. El torrent Gros, que recull la major part de pluvials de la conca sollerica, presenta garanties, segons Servera.

A Campanet, la batlessa, Magdalena Solivelles, destaca la neteja feta en alguns trams “després d’anys de no fer-hi res”. Així i tot, el municipi té deficiències de manteniment de moltes síquies pluvials. Preocupa el torrent de s’Olivaret, que va cap a Búger, i l’acumulació de terra a distintes zones. “Cal netejar diferents punts on hi ha un excés d’herba, que provoca un tap de seguida que hi arrriben les primeres branques”, explica Solivelles.

Antoni Sales, batle de Costitx, assegura que “fa tres pics que informam dels perills la Conselleria, sense haver tingut cap resposta. Vindrà una torrentada i llavors ens queixarem”, diu. Allà, el torrent de Pina -que recull aigua d’una part de Sencelles, passa a prop del poble i transcorre cap a Llubí- és una amenaça per la brutícia en el llit i pels nombrosos taps que presenta una vegetació que s’ha anat espessint.