L’Elx fa pagar car el conformisme d’un Espanyol massa poruc
Cornellà de LlobregatDurant més d’una hora, l’Espanyol va pensar-se que n’hauria pogut tenir prou amb una genialitat de Sergio García per derrotar l’Elx, però els il·licitans van anar picant pedra, a poc a poc, fins a tombar la paret covarda amb què es defensaven els periquitos. Cristian Herrera, a tretze minuts del final, va fer l’empat a un que va indignar el Power8 Stadium, enfadat amb el conformisme dels seus. De res va servir el rush final, desesperat, amb què va acabar-se el xoc, perquè la sensació era que s’havia deixat escapar la victòria per falta d’ambició.
Al primer minut de joc una volea d’Edu Albacar que va sortir acariciant el travesser semblava anunciar un partit ple d’alternatives, amb l’Elx animat sobre la porteria de Kiko Casilla. Però va ser un miratge. L’únic xut visitant del primer temps va ser un de desviadíssim de Mosquera quan els il·licitans ja perdien per culpa d’un gol de Sergio García. Un golàs. El capità va fintar amb el cos i va deixar córrer una passada interior d’Abraham, per avançar fins a la frontal de l’àrea i engaltar un xut enverinat, al qual Tyton va ser incapaç d’arribar. També havia sigut l’únic avís de l’Espanyol fins llavors, poc fluid. El marcador va animar una mica els locals, però les arrencades de Lucas Vázquez o Sergio García al contraatac amb prou feines van generar suficient per ampliar l’avantatge.
Equivocadament, l’Espanyol va preveure el mateix Elx inofensiu a la represa i va sortir a defensar el marcador, reculant metres amb el pas dels minuts. Semblava que el pla funcionaria perquè l’Elx, tot i dominar la possessió, no estava gens fi en atac. A Jonathas li faltava camp (va fallar un regat clar davant Casilla) i a la resta de socis els faltava lucidesa. Fran Escribá va moure peces per mirar d’agitar un partit que començava a agafar to verd-i-blanc, sobretot a partir de la confusió que els canvis de Víctor Sánchez i Cañas per Stuani i Salva Sevilla van generar en el dibuix periquito.
El cop moral va arribar a un quart d’hora del final, quan l’Elx va veure premiat el seu esforç amb l’empat de Cristian Herrera, que va rematar de cap -i en fora de joc- un refús que Casilla no va allunyar de l’àrea després del xut de Jonathas.
Va ser llavors quan Sergio González va afegir la tecla ofensiva i va donar entrada a Caicedo. A la desesperada. Els dos equips encara van tenir una ocasió per sumar el triomf, sobretot Sergio García, a qui Tyton va treure amb el peu un remat que ja es cantava gol.