Violència masclista
Societat08/10/2022

“L’al·lot que ens va violar coneixia els cambrers i els caps de la discoteca”

Els establiments d'oci nocturn no disposen de protocols per prevenir els delictes sexuals, tot i que el Govern i la patronal tenen al calaix des del 2018 un programa europeu per formar el personal dels locals

PalmaA ningú de la discoteca li van botar les alarmes quan Irene (nom fictici) i la seva amiga van acabar pel terra del local, gairebé inconscients, a causa de la substància que creuen que els van posar a la beguda. Tampoc va cridar l’atenció el fet que les joves –de 21 i 26 anys– estiguessin envoltades d’al·lots i que un d’ells –l’únic que era amic d’elles– se les endugués. En sortir de l’establiment –ubicat al passeig Marítim de Palma–, el jove va pujar amb elles a un taxi per dur-les fins a casa seva, i allà va abusar de les dues. D’aquests fets ara en farà un any, però encara estan pendents de judici. Des d’aleshores, Irene rep tractament psicològic, perquè ja ni recorda les vegades que s’ha volgut “llevar la vida”. El seu cas és un més dels que les discoteques no han aconseguit evitar a les Balears. Actualment, cap local rep formació per prevenir els delictes sexuals ni té protocols específics, tret d’algunes excepcions a Eivissa.

No obstant això, les dades situen l’oci nocturn al centre de la diana. La majoria dels abusos i agressions sexuals que es cometen a les Illes són a l’estiu i en zones turístiques, on els locals de festa abunden. El comandant de la Guàrdia Civil Enrique Gómez fila encara més prim i calcula que “un 5% dels delictes sexuals es cometen en només 15 quilòmetres quadrats” . Es refereix a determinats carrers –que pot comptar amb els dits d’una mà– de quatre municipis de les Balears: Calvià, Sant Antoni de Portmany, Santa Eulària des Riu i Sant Josep de sa Talaia. Segons les darreres dades del Portal Estadístic de Criminalitat (Ministeri de l’Interior), el 32% dels delictes sexuals que van atendre els cossos policials el 2021 es va concentrar en tres mesos –de juliol a setembre. Alhora, els denunciats a Palma, Calvià i Eivissa van representar un 62% del total anual (485 dels 777).

Cargando
No hay anuncios

“En el món de la nit hi ha molt bon rotllisme entre la gent. L’al·lot que ens va violar coneixia els cambrers i els caps de la discoteca”, denuncia Irene. Això ha fet que el seu procés judicial es complicàs: no té enregistraments de cap càmera de seguretat i els testimonis que eren allà aquell vespre contradiuen la versió de les víctimes. “Tenim records d’estar en una terrassa, amb més al·lots, però com que no hi ha vídeos, no sabem a quina part de la discoteca vam estar. Tenim imatges al cap d’estar en terra del local, la qual cosa ell mateix admet, que estàvem ‘fetes pols’”, afirma. De l’abús, Irene en recorda que totes dues deien que no, però l’acusat assegura que “van fer un trio”. A banda d’això, les joves tenen com a prova una exploració ginecològica que va revelar un esquinçament en una d’elles, i el resultat positiu en una malaltia de transmissió sexual –en l’altra– que no tenia abans d’aquell vespre.

A partir de la seva experiència, Irene proposa que “tots els locals tinguin obligatòriament càmeres” i “més seguretat, no només a la porta per assegurar-se que la gent paga”. “Això d’haver-nos de tapar la beguda a nosaltres mateixes i quedar-nos amb les ganes de prendre unes copes no és just”, critica. La publicitat sexista d’alguns locals, la promoció de consum d’alcohol o la imatge de permissivitat –sobretot al turisme d’excessos— són alguns dels factors que faciliten l’assetjament sexual dins l’oci nocturn, segons els experts. I mentre no es prenen mesures per solucionar-ho, els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual augmenten: exactament, un 50% els darrers cinc anys, segons el comandant Enrique Gómez, qui insisteix que cal una prevenció conjunta, entre empreses, forces i cossos de seguretat i l’Administració. 

Cargando
No hay anuncios

Ara com ara, els locals i grups que formen part de la patronal de l’oci nocturn (ABONE, Associació Balear de l’Oci Nocturn i Entreteniment) no disposen de protocols complets i específics per evitar la violència sexual en aquests entorns, a excepció d’alguna campanya aïllada. La secretària general d’ABONE, Rosana Gabardon, declara que “estan molt sensibilitzats” amb aquest tema, però admet que no n’han estat “tan pendents” com els agradaria perquè han hagut de fer front a la pandèmia. En qualsevol cas, afegeix, “si tu vas a un establiment, no estaràs desemparada”, atès que “tant qui controla l’accés com qui està al guarda-roba sap detectar perfectament quan estan obligant algú: amb els anys, a la nit, ho saps”.

Dels nou locals o grups d’oci amb els quals ha intentat contactar l’ARA Balears, només dos han respost: el Grup Cursach i la discoteca Nuevo Zar Marítimo. Per un costat, el responsable de comunicació del Grup Cursach, Tomàs Ibarz, explica que han rebut “formació en actituds cíviques en general” i, a banda d’això, tenen “un protocol per actuar davant casos de punxades, igual que a la resta d’associats a ABONE”. Per un altre costat, el director de sala de Zar, David Benítez, conta que als lavabos de les dones tenen uns adhesius amb un codi per demanar ajuda on es pot llegir: “Incòmoda? Si la teva cita no va com pensaves… o et sents assetjada i en perill, acosta’t a qualsevol col·laborador de l’establiment i demana un Zarito”. Si bé Benítez indica que el seu personal “està capacitat” per actuar davant aquestes situacions, no esmenta cap protocol o formació que ho certifiqui. 

La solució, en un calaix

El més greu, però, és que tant ABONE com el Govern tenen al calaix un recurs dissenyat exactament per a això des del 2018. Es tracta del projecte Stop! SV (Stop Sexual Violence), finançat per la Unió Europea i elaborat per l’Institut Europeu d’Estudis en Prevenció (Irefrea). El pla es va dissenyar a les Balears, però també hi van participar altres països: el Regne Unit, Portugal i la República Txeca. La proposta principal consisteix en una formació de 20 hores per al personal de l’oci nocturn que permet reconèixer i respondre a la violència sexual. Irefrea va fer una prova pilot del projecte a alguns locals de Mallorca entre el 2017 i el 2018, i el va avaluar. Ara bé, per molt que un 85% del personal trobàs útil la formació, no s’ha fet extensiva per falta de voluntat i finançament.  

Cargando
No hay anuncios

La Conselleria de Turisme, ABONE, CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears) i FEHM (Federació Empresarial Hotelera de Mallorca) van participar en la creació del projecte Stop! SV i el van presentar el novembre del 2018. A la foto, hi van sortir l’aleshores consellera, Bel Busquets; l’anterior president d’ABONE, Jesús Sánchez, i la presidenta de CAEB, Carmen Planas, amb el president d’Irefrea, Amador Calafat. De fet, dos mesos abans el pla ja havia rebut un dels premis de Turisme que atorga el Govern. 

Ara, quatre anys després, quan preguntam per aquest projecte, ningú sap que se n’ha fet, excepte les seves autores. Una d’elles, la doctora en Sociologia Montserrat Juan, va recordar fa dues setmanes que Stop! SV encara no s’ha aplicat. Ho va fer com a convidada a les jornades del Centre Universitari de la Guàrdia Civil a la Universitat de les Illes Balears el 21 de setembre, La respuesta frente a los delitos contra la libertad e indemnidad sexuales. La directora general de Turisme del Govern, Rosana Morillo, era entre el públic quan Juan va fer una crida a les institucions: “Aquest paper no serveix de res si no treballam plegats. No hi ha cap local que l’hagi implementat”. Però no ha estat fins que l’ARA Balears s’ha posat en contacte amb fonts de la Conselleria que s’han mostrat disposats a posar fil a l’agulla i, fins i tot, finançar-ho. 

Cargando
No hay anuncios
Telèfons d'atenció del Consell de Mallorca
  • Assistència psicològica971 22 74 08
  • Informació jurídica673 78 76 01

Les autores del projecte, Montserrat Juan i Mariàngels Duch, asseguren que han intentat contactar amb Turisme, fins i tot directament amb el conseller, Iago Negueruela, –sense èxit– per continuar amb la feina iniciada la legislatura passada. Preguntades per aquesta qüestió, fonts de la Conselleria afirmen que no els “consta cap consulta” relacionada amb això, malgrat que han estat en contacte amb Irefrea i que coneixen el projecte. En darrera instància, es donen per al·ludits i entenen que en ser una “formació per al personal de l’oci nocturn, necessitaran finançament”. En aquest punt, recomanen a Irefrea que sol·liciti reunions per “estudiar-ho”. Cal tenir en compte que el Govern ja treballa amb Irefrea en la Plataforma per un Oci de Qualitat, de la Conselleria de Salut i Consum.

El mateix ha passat amb ABONE. Les impulsores del projecte han intentat posar-se en contacte amb la patronal, però lamenten que amb el canvi de direcció ara fa un any –i la pandèmia– les coses han canviat. “Hi va haver moltíssimes reunions, amb el Govern i amb ABONE, però ha quedat en res. Manca voluntat”, subratllen. La secretària general d’ABONE, Rosana Gabardon, admet que la crisi del covid-19 ha fet que no estiguin “al 100%”, però està disposada a “posar-ho en marxa, si elles tenen pensat activar-ho”. Tot d’una després que aquest mitjà es posàs en contacte amb Gabardon, Irefrea va rebre la seva cridada per tornar-se a reunir.

Cargando
No hay anuncios

Els altres dos participants del projecte –CAEB i FEHM– no han mostrat gens s’interès a tirar-lo endavant. Mentre que FEHM ni tan sols ha respost quan l’ARA Balears hi ha contactat, fonts de CAEB es limiten a recordar que només hi van donar suport en la presentació del 2018. Cal recordar que els empresaris es van beneficiar de formacions de franc durant la prova pilot, que estaven sufragades per la Unió Europea, gràcies al projecte.

Eivissa, un oasi de prevenció en l’oci nocturn

Amb discoteques d’una capacitat de fins a 8.500 persones, l’illa d’Eivissa és un oasi en matèria de prevenció de delictes sexuals en l’oci nocturn. L’associació d’empreses Ocio Ibiza –que aplega fins a 38 locals– ha adoptat enguany un protocol de la International Nightlife Association –de la qual forma part– i que ja està en marxa al Regne Unit des del 2015. Ask for Angela (Demana per Àngela) és el nom d’aquesta iniciativa, amb la qual qualsevol dona que es trobi en perill pot demanar ajuda al personal del local demanant per Àngela. Els lavabos femenins estaran equipats amb aquestes instruccions per donar a conèixer el codi. A més, el protocol inclou formació al personal dels establiments adherits, els quals es beneficien d’un distintiu internacional de seguretat. Ara bé, el comandant de la Guàrdia Civil Enrique Gómez qüestiona l’efectivitat de la campanya perquè no han comptat amb ells ni cap cos policial per elaborar-la. “M’estranya que pugui estar ben adreçada, sense saber quines són les conductes i com es produeixen”, alerta.