L'IB-Salut va registrar 1.365 agressions a sanitaris el 2024, un 10% més que l'any l'anterior

PalmaEl Col·legi de Metges de les Illes Balears (COMIB) va registrar 15 agressions a metges l’any 2024, 12 menys que l’any precedent. El 66% dels atacs van ser cap a dones i la franja d’edat amb més víctimes va ser la dels professionals d’entre 35 i 45 anys (40% dels atacs). Les 15 agressions a metges de les Balears de l'any passat representen una taxa de 2,09 agressions per cada miler de col·legiats a les Illes, inferior a la mitjana estatal de 2,71. Més enllà de les dades del COMIB, l’IB-Salut va registrar 1.365 agressions a personal sanitari, enfront de les 1.237 registrades l'any anterior del 2023. L'any passat fins a 440 agressors varen ser reincidents.

"No és una xifra real de les agressions als professionals sanitaris", ha dit la secretaria general del COMIB, Rosa Robles, qui ha anunciat la posada en marxa de campanyes publicitàries per conscienciar la població de les repercussions penals i judicials que poden implicar els seus actes i als sanitaris de les eines a les quals poden recórrer en cas de ser víctima d'aquesta mena de fets. "És important que comuniquin les agressions que sofreixen. Algunes seran susceptibles de denúncia, unes altres no, però cal comunicar-les", ha aprofundit la secretària general del COMIB, que ha remarcat la importància de xifrar les agressions de manera concreta per poder reclamar més recursos a l'Administració.

El 53,8% dels agressors registrat pel COMIB varen ser pacients amb cita programada; el 7,7%, no programades, i el 38,5% eren acompanyants dels malalts. Les metgesses són les que reben més agressions, però les dones també són les meves agressores. De fet, el 57% d’atacs de part de pacients programats i el 60% dels d’acompanyants els varen perpetrar elles.

Pel que fa a les tipologies d’agressions denunciades al Col·legi, el 28% foren per insults i vexacions; el 53%, per amenaces i coaccions; el 18%, per lesions, i l’1%, per assetjament. El 57% d’atacs es varen produir per discrepàncies del pacient amb l’atenció rebuda. “Vivim en la societat de la immediatesa, i els pacients van al sistema sanitari amb unes expectatives que no són reals”. La segueixen els problemes relacionats amb la concessió d’una incapacitat temporal (baixa) (21,4%), o la disconformitat amb els informes mèdics (21,4%).

Sentències condemnatòries

L'Observatori d’Agressions del COMIB ha detallat algunes de les sentències condemnatòries més rellevants dictades durant l'any passat. Destaca una condemna per delicte de temptativa d'homicidi contra un pacient, al qual es va imposar una pena de vuit anys i sis mesos de presó, a més de la prohibició d'acostar-se a la víctima durant 15 anys i el pagament de 8.250 euros entre danys morals i lesions. Altres casos resolts judicialment van incloure penes per delictes lleus d'amenaces, que van comportar multes econòmiques i prohibicions de comunicació amb els metges agredits.

També s'han dictat condemnes per agressions físiques amb penes de presó de fins a sis mesos i indemnitzacions superiors als 4.400 euros en alguns casos. El COMIB destaca que les sentències condemnatòries no sols tenen un efecte "exemplaritzant", sinó que a més han evitat fins ara la reincidència per part de les persones agressores. En aquest sentit, l'organisme col·legial ha subratllat que continuarà exercint l'acusació particular en tots els processos oberts per agressions contra professionals sanitaris en l'àmbit laboral, oferint assessoria jurídica i suport integral a les víctimes. L'objectiu principal del COMIB és prevenir aquests incidents i conscienciar la societat sobre el respecte cap als professionals mèdics, la tasca dels quals resulta fonamental per garantir el benestar social i una atenció sanitària de qualitat per a tota la ciutadania.

Reivindicacions sindicals

El president del sindicat mèdic SIMEBAL, Miguel Lázaro, ha sostingut que aquests episodis soferts pel personal sanitari "no són agressions". "És un tipus de violència social. La violència sempre implica una intencionalitat, i els agressors contra els metges, contra els infermers, tenen la intencionalitat de danyar", ha dit en declaracions als mitjans de comunicació. Lázaro ha reclamat a l'Administració pública que compleixi el seu deure de protegir els professionals del sector en l'acompliment de les seves funcions, però també ha demanat una major "responsabilitat" als mateixos sanitaris. "No es denuncien les agressions psicològiques, i això és una gran equivocació perquè la violència en l'àmbit sanitari és un problema de salut pública i no en coneixem la dimensió real", ha exposat.

Davant aquesta mena de casos, el president ha proposat que l'Administració pugui imposar "penalitzacions econòmiques expresses" als supòsits agressors. També ha reclamat més mesures de prevenció, com a arcs o guàrdies de seguretat en els centres de treball.