La gran sequera

L'aire d'Europa també està assedegat d'aigua

Un estudi alerta que la sequera atmosfèrica és més forta a l'Europa central i ho atribueix a l'activitat humana

ARA
3 min
Una zona de bosc que ha quedat calcinada per les flames de l'incendi de la Conca de Barberà i l'Anoia.

BarcelonaL’aire d’Europa s'ha anat fent cada cop més sec en les últimes tres dècades i hi ha un 98% de probabilitats que els culpables hàgim estat els humans. Aquest és l’avís d’una seixantena d’investigadors coordinats per l’Institut Federal Suís per a la Investigació de Boscos, Neu i Paisatges WSL, que han analitzat les anomalies presents a les anelles dels troncs de set tipus diferents d’arbre. Aquestes marques es consideren un marcador clau per estudiar l’evolució de les condicions climàtiques de la Terra. L’estudi, publicat recentment a la revista científica Nature Geoscience, alerta que per trobar un aire tan sec al continent cal remuntar-se 400 anys enrere. 

En concret, caldria tornar al període més intens de la coneguda com a Petita Edat de Gel. Aquesta crisi climàtica, que va ser implacable al llarg del segle XVII, va convertir Europa en un paratge gèlid, en què també abundaven les inundacions i les males collites. Ara, en canvi, les causes de l’actual sequedat atmosfèrica cal buscar-les en l’altre extrem: segons l’estudi, es deu a l’augment de les temperatures provocat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per zones, l’anàlisi concreta que la intensificació de la sequedat atmosfèrica s’accentua a l’Europa occidental i central, la regió dels Alps i els Pirineus.

Per elaborar aquest estudi, els científics han analitzat les dades paleoclimàtiques que ofereixen les anelles dels arbres, especialment roures i pins, que es formen quan creixen. L’anàlisi de la cel·lulosa dels seus anells permet saber si l’arbre va patir per aconseguir aigua, si va passar massa temps exposat al sol o si els nutrients no li arribaven adequadament. I com que aquesta cel·lulosa té un fort component d’oxigen, els investigadors poden saber quina humitat hi havia en l’aire fa dècades i segles. Mitjançant aquest estudi, liderat per la investigadora Kerstin Treydte, s'ha pogut determinar el dèficit de pressió de vapor (VPD, per les seves sigles en anglès) a Europa dels últims 400 anys. La variable VPD permet conèixer la diferència entre la quantitat d’humitat que conté l’atmosfera i la que pot retenir. És a dir, la set d’aigua de l’aire. 

Els investigadors van col·laborar en xarxa amb centres d’arreu d’Europa, entre els quals la Universitat de Barcelona, per recopilar dades d’isòtops d’oxigen –les variacions de pes de l’oxigen durant l’absorció d’aigua per les arrels i la transpiració a les fulles– en els anells d’arbres per simular quina era la VPD. 

Segons els autors d’aquest estudi, els nivells més elevats es van assolir durant els anys 2003, 2015 i 2018, i això significa que la falta d’humitat a l’aire d’Europa és “excepcionalment alta” en comparació a èpoques prèvies. Ara bé, mentre que al nord d’Europa, aquest dèficit ha augmentat menys respecte a l’època preindustrial perquè l’aire és més fresc, a les terres baixes centreeuropees, així com als Alps i als Pirineus, l’augment de la VPD és especialment fort. I els investigadors fan un pas més: ho atribueixen taxativament a la mà de l'ésser humà i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Les conseqüències

Ara bé, què implica tenir uns nivells elevats de VPD? Ras i curt: torturar uns ecosistemes ja amenaçats per la falta de precipitacions. La sequedat atmosfèrica contribueix a tenir una superfície terrestre més àrida i una disminució de l’evapotranspiració, és a dir, la suma de l’evaporació i la transpiració vegetal des de la superfície del sòl cap a l’atmosfera. Si aquesta davallada d’evapotranspiració es dona, es limita significativament la capacitat de les plantes de capturar CO₂, i tot plegat incideix negativament en el creixement de la vegetació. Fins i tot, pot provocar la mort dels arbres. 

En l’àmbit de l’agricultura, a més, com més elevat és el dèficit de vapor, més aigua necessiten els conreus. I, a llarg termini, la sequedat també augmenta encara més el risc que es declarin més incendis forestals com els que es van acarnissar amb el sud d’Europa a l’estiu. “Tenint en compte la sequera extrema i els fenòmens atmosfèrics dels últims anys, un augment de la sequera atmosfèrica planteja més riscos per a la vegetació, específicament en les zones densament poblades de les terres baixes temperades europees”, alerta l’estudi. 

stats