La jutgessa de la DANA imputa l'exconsellera d'Emergències i exclou per ara Mazón

ValènciaContundent, molt contundent. Així ha estat la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA al País Valencià i que ha citat com a investigada l'exconsellera de Justícia i Interior valenciana Salomé Pradas i el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, en una colpidora resolució en la qual assenyala nombroses errades en la gestió del govern valencià; la principal, la mancança d'avisos a la població. Per contra, ha decidit no citar ni com a investigat ni tampoc com a testimoni el cap del Consell, Carlos Mazón, en el procés que instrueix pels presumptes delictes d'homicidi i lesions per imprudència durant la jornada del 29 d'octubre passat. En el cas de voler imputar Mazón, hauria d'elevar la causa al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, atesa la condició d'aforat del president, i seria l'alt tribunal el que prendria la decisió. Per ara, no pren aquesta decisió, veurem si ho fa més endavant, ja que hauria d'enviar-hi una petició raonada.

D'aquesta manera, la jutgessa declina la declaració com a testimoni o investigat de Carlos Mazón, que havia sol·licitat l'Associació de Damnificats DANA Horta Sud i altres dues acusacions particulars, respectivament. Admet, això sí, que ell podria intervenir de forma voluntària.

Els motius de la imputació de l'exconsellera

La magistrada reitera que l'avís a la població pel sistema EsAlert a les 20.11 hores “va ser tardà i erroni”. Recorda, també, que la DANA “no va ser un fenomen meteorològic imprevist”, ja que el seu avanç i desenvolupament va ser anunciat per l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), “fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seves activitats". Segons la magistrada, aquestes previsions “degueren portar a una convocatòria en el matí” d'aquest dia del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), “amb l'objectiu, com a mínim, d'avisar la població”.

La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra entén que els anuncis sobre la “gravetat de la situació” es van produir “en diversos àmbits i amb una antelació suficient” a través d'Aemet, les trucades al telèfon d'Emergències 112 de la Generalitat, els mitjans de comunicació o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). “El problema residiria no en l'absència d'informació, n'hi havia sobrada, i per innombrables mitjans, en temps real (…), sinó en el fet que davant aquesta informació, o bé s'ignorés, no es comprengués el seu abast (…) o no es prenguessin les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió”, subratlla.

Pel que fa debat dels òrgans competents, la jutgessa també ho té clar. "Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar a la població, acordar les mesures pertinents en l'àmbit de la protecció civil, garantir i minimitzar les conseqüències de les precipitacions". Aquesta mancança és, segons la magistrada el "fonament de la de la negligència amb rellevància penal, la imprudència greu".

"Gran demora del Cecopi"

Per a Ruiz Tobarra, la convocatòria del Cecopi a les 17 h “es va dur a terme amb una gran demora, a la qual ha de sumar-se [el fet] que la presa de decisions per l'administració autonòmica destinada a alertar a la població es va produir amb un retard encara major”. El Cecopi -prossegueix- “és un òrgan de coordinació” en matèria d'emergències amb altres administracions, però “això és completament independent de les decisions que es poden prendre en l'àmbit de protecció civil per qui ostenta no sols la competència exclusiva, sinó la possibilitat de dur a terme la comunicació a la població de les mesures de protecció". "No era necessari, en definitiva comptar amb la conformitat de fins les 29 persones que integraven el Cecopi. Simplement, [calia] prendre la decisió d'avisar als ciutadans que podrien veure's afectats", afegeix.

Pel que fa al missatge enviat, la magistrada assenyala que "la instrucció haurà de determinar les causes, fins al moment no explicades, de què per què no es va indicar a la població que es resguardés pujant a zones altres, més enllà del dolorós, per tardà [i], incomplet, pel seu contingut, missatge que es limitava a demanar evitar desplaçaments", reflexiona la jutgessa.

La jutgessa també rebutja la pretesa “apagada informativa” per part de la CHX sobre el desbordament del barranc de Poio denunciada pel PP. “No es pot al·legar un desconeixement dels responsables d’emergències de la Generalitat Valenciana del SAIH [Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica] ni de la possibilitat d’accedir-hi, ni de manera paral·lela atribuir responsabilitat penal al president de la CHX, ni a pràcticament tots els càrrecs directius o no d’aquest organisme”, afirma.

Sobre la imputació de Salomé Pradas, Ruiz Tobarra assenyala que tenia atribuït com a màxima autoritat “el procés d'adopció de mesures d'autoprotecció de la població” i sobre Argüeso apunta que és necessària la seva declaració donada la seva “rellevància orgànica i per tant decisòria”. La instructora rebutja imputar als altres querellats en la causa com són el director general d'Emergències, una cap de servei, el subdirector de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) i el president de la CHX.