Coronavirus
Societat23/07/2021

La justícia modela les actuacions del Govern per fer front a la pandèmia

La crisi sanitària ha posat a prova la separació de poders, fet que alguns experts qualifiquen de perillós i altres, de bon funcionament del sistema

La gestió de la pandèmia a les Balears –i a bona part de l’Estat– ha esdevingut un estira-i-arronsa entre el Govern i els òrgans judicials, fins al punt de posar a prova la separació de poders. L’aval que l’Executiu ha necessitat per prendre decisions que afectaven drets fonamentals ha suposat una limitació en les seves competències; el cas més extrem va ser el confinament dels estudiants involucrats en el macrobrot. Però la justícia ha fet una demostració de força més aquesta setmana amb la citació a declarar de la directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font, en admetre a tràmit la querella que interposaren alguns dels pares contra el Govern per la quarantena obligatòria dels seus fills. 

Tot i que aquesta mesura la considera més aviat anecdòtica i sense recorregut, l’exlletrat del Tribunal Constitucional i professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Joaquín Urías, adverteix que “el que estam veient aquests dies és una tendència dels jutges cap al que s’anomena control d’oportunitat”. És a dir, “no jutgen si està dins el marc de la llei, sinó si era convenient o no prendre determinades mesures, i això només es pot fer des d’un plantejament ideològic”, que depèn de “com entens tu el món i com analitzes el que és més oportú”.

Cargando
No hay anuncios

Urías recorda que “la funció del poder judicial és controlar l’actuació dels poders públics dins el que permet la llei”, i això no està passant. En el cas de la pandèmia, ens trobam que el jutge ha de decidir, per exemple, “si és més important per ell la llibertat individual o la seguretat col·lectiva”. Però “aquest tipus de decisions només les pot prendre qui té legitimitat democràtica” i ara hi ha jutges que “prenen mesures de contingut ideològic, malgrat que no han estat escollits per a això”, assenyala el lletrat. Així, l’exmembre del Constitucional no troba “raonable” que la ideologia dels magistrats estigui per damunt del Govern balear, que és “a qui s’ha triat per mitjà d’un procés electoral per fer-ho”. A més, “no podem acomiadar els jutges, no hi ha control per part de la ciutadania, que queda sense resposta”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Però el Govern n’ha rebut una de freda i una de calenta dels tribunals aquesta setmana. Després de convertir Font en investigada pel cas del confinament dels estudiants, dijous el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va avalar les darreres restriccions aprovades pel Consell de Govern per fer front a la nova onada de la pandèmia. Entre aquestes, hi ha el dret fonamental de reunió, atès que queden prohibides les trobades socials entre persones no convivents entre la 1.00 h i les 6.00 h. D’aquesta manera, l’Executiu ha aconseguit esquivar el vet de la justícia, a diferència de la darrera vegada que va intentar allargar el toc de queda a la comunitat autònoma. Aleshores –a principi de jun– es va topar amb la negativa de la Fiscalia, que va recórrer l’aval del TSJIB davant el Suprem, el qual el va acabar anul·lant.

L’alt tribunal va considerar que tant la limitació de moviment (toc de queda) com la de reunions socials no eren proporcionals, tenint en compte la situació epidemiològica que tenia el territori, i entenia que les restriccions acordades pel Consell de Govern no quedaven suficientment justificades. Ara bé, el concepte de “proporcionalitat” també presenta contradiccions per Joaquín Urías, que creu que és “una idea molt perillosa”. “Fins fa poc, les normes tenien el contingut del dret, però ara hem fet una passa més enllà i decidim si cal aplicar-ho proporcionalment”, exposa l’advocat. Això, al cap i a la fi, suposa decidir “si és necessari o no aplicar-ho i com ho fas, segons tu vegis el món”. El problema de tot plegat “és que això és política i ho han de fer els òrgans escollits per a això”. Urías apunta que, “ideològicament, la majoria de la societat pot pensar que és més important la llibertat individual o la seguretat col·lectiva, i això són posicionaments que cal votar”.

Cargando
No hay anuncios

Lleis que fan curt 

A diferència d’Urías, el catedràtic en Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears, Sebastià Rubí, fa “una lectura positiva” del sistema de contrapesos que aquests dies tant s’ha posat a prova. “Crec que això és la normalitat. Ens pot agradar o no el resultat, però és una mostra que el sistema funciona”, afirma Rubí, que recorda que “Montesquieu va inventar la separació de poders fa prop de 300 anys” i “és tan vigent com mai”. Això no lleva que “la situació està molt tensionada, perquè les lleis que són aplicables en casos concrets –com el de la pandèmia– venen justetes, és a dir, no abasten tota la realitat que ens ha tocat viure”, matisa.

Cargando
No hay anuncios

Al lletrat li preocupa especialment “justificar amb la necessitat una decisió, que és el mateix que dir que el fi justifica els mitjans, una cosa pròpia del feixisme o de les dictadures”. En són un bon exemple les raons que tenia la Conselleria de Salut per confinar tots els joves relacionats amb el macrobrot, que se centraven a preservar la salut pública. Però com que es tracta de drets fonamentals, la mesura ha d’estar molt justificada, avisa l’advocat expert en dret constitucional. “Em sembla molt normal, perquè el poder sempre té temptació d’agafar-ne més, i està bé que el judicial limiti l’executiu. La democràcia és limitació de poders, ens intentam allunyar del poder absolut”, sentencia.