Gabriel Oliver: "Fer justícia en català encara no és una normalitat a les Balears"

PalmaEl magistrat Gabriel Oliver Koppen va prendre possessió del càrrec de president de l'Audiència Provincial de les Balears el mes de setembre passat. Durant l'acte, el civilista va fer el discurs íntegrament en català i disposà de la presència d'una coral. Substituí el magistrat Diego Gómez-Reino, que ocupa actualment la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Oliver va ingressar en la carrera judicial l'any 1994 i la seva primera destinació va ser el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Ripoll, a Catalunya. També va passar pels Jutjats de Primera Instància i Instrucció de Manacor i Inca. A Barcelona, va ascendir de jutge a magistrat i posteriorment va tornar a Palma on s'incorporà a l'Audiència Provincial de les Balears.

Vàreu assumir la presidència de l’Audiència el setembre passat i us hi presentàreu amb un discurs íntegrament en català. Com valorau l’estat de la llengua catalana a la justícia?

— La justícia en català és un repte pendent. És evident que el català no és una llengua d’ús generalitzat dins l’àmbit judicial, però els ciutadans han de saber que tenen dret a utilitzar-lo. A poc a poc s’han de fer passos perquè el català s’incorpori de manera més normalitzada a la justícia, cosa que avui encara no passa.

Precisament hi ha iniciatives per donar a conèixer aquest dret, especialment entre els juristes i des de la universitat. Què es podria fer per avançar-hi més?

— S’han fet alguns passos, com cursos de llenguatge jurídic en català. Jo mateix n’he fet algun. Aquesta és la via: la formació. També seria molt important que els programes informàtics que es fan servir als tribunals fossin plenament bilingües. Quan tot el procediment es desenvolupa en castellà, després és molt difícil incorporar-hi el català amb normalitat.

Considerau que hi pot haver problemes si un ciutadà vol adreçar-se a la justícia en català?

— Avui dia no crec que sigui un problema. Si cal, està previst que hi hagi funcionaris que facin tasques d’interpretació. El dret hi és i s’ha de garantir.

Fa més de trenta anys que exerciu de jutge. Què és el que més ha canviat d'ençà que vàreu començar?

— Sobretot l’organització i la tecnologia. Hem passat del paper a l’expedient electrònic, amb un accés molt més fàcil a la jurisprudència i a la legislació. També hi ha hagut molts de canvis legislatius i ara estam immersos en una reforma profunda de l’organització judicial.

En quin punt es troba el procés de digitalització en la justícia? Hi ha arribat la intel·ligència artificial?

— Avui dia feim feina pràcticament sense paper, cosa que és un gran avenç. El pròxim gran repte és la incorporació de la intel·ligència artificial com a eina de suport, sempre amb la premissa que la decisió final ha de ser del jutge. La intel·ligència artificial pot ajudar a guanyar eficiència, però no pot substituir el criteri judicial.

S'ha començat a utilitzar la IA en els jutjats?

— Sí, sobretot s'hi està mirant d'implementar per agilitar tot el tema del procés d'admissió d'algunes qüestions, però mai per aplicar la llei.

Creis que la nova llei d'eficiència de la justícia servirà per reduir l'endarreriment dels tribunals d'instància?

— És una reforma que fa molts anys que s’arrossegava i que suposa un canvi molt profund. L’objectiu és guanyar eficiència i permetre l'augment de places judicials sense necessitat de crear nous jutjats. És un procés d’adaptació complex però necessari.

Ja s’ha començat a notar aquest canvi a l’Audiència Provincial?

— El canvi va començar l’1 de gener i ha suposat una reorganització important del personal i dels procediments. A l’Audiència l’impacte és més limitat, però igualment ha estat un canvi rellevant, especialment per a la gestió dels funcionaris interins, que a les Balears són molts.

En 25 anys la població de les Balears ha crescut més de 200.000 persones. Quants jutjats o recursos fan falta per assumir aquesta càrrega?

— Cada any la memòria judicial fa una previsió de necessitats. Es parlava d’una nova plaça a l’Audiència i d’uns vint jutjats de primera instància. L’increment de població té un impacte clar en el nombre d’assumptes, com passa també en altres serveis públics.

Hi ha jutjats com el social amb assenyalaments que ja apunten cap al 2027. Com afecta això a la qualitat de la justícia?

— És un problema que no és nou. Aquest retard està molt vinculat a la jurisdicció social i a les crisis econòmiques. No és una situació sobrevinguda sinó estructural.

La insularitat agreuja aquesta situació?

— Sí, especialment pel problema de l’habitatge i el cost de la vida. Això dificulta que jutges i funcionaris vulguin establir-se a les Illes. El complement d’insularitat és molt baix, s’hauria de revisar.

En el context actual de polarització política, quin paper hi ha de jugar la justícia?

— La justícia és una institució bàsica d’una societat democràtica. La nostra responsabilitat és mantenir la independència, la imparcialitat i ser transparents.

La ciutadania confia prou en la justícia?

— Vivim una època de desconfiança generalitzada envers les institucions, i la justícia no n’és aliena. Una de les feines pendents és fer resolucions més clares i comprensibles per als ciutadans, perquè això pot ajudar a generar més confiança.

Pel que fa a la violència masclista, els jutjats tenen prou recursos?

— Se n’han incrementat recentment les places. A Palma ja funcionen quatre jutjats de violència contra la dona i s'hi ha posat en marxa la guàrdia específica. Això permet que els casos siguin atesos des del primer moment per jutges especialitzats, cosa que és un avenç molt important.

I en matèria d’estrangeria i immigració?

— A l’Audiència hi arriben sobretot casos relacionats amb patrons de pasteres; a molts d'ells se'ls extradeix i alguns són reincidents. És un fenomen que ha passat de ser residual a disparar-se.