Els joves es passen cada vegada més al castellà: per què?

PalmaDos cosins adolescents que parlen en castellà mentre que al dinar familiar tothom parla en català. Dues amigues catalanoparlants enviant-se TikToks i WhatsApps en castellà. Un grup d’estudiants universitaris que preparen en castellà una pràctica de l’assignatura de català. Són situacions quotidianes que descriuen pares i professors.

“És un fenomen lingüístic nou i no sé quina etiqueta posar-li: joves catalanoparlants que adopten el castellà per pura practicitat. No és per pressió ideològica, tampoc perquè sigui la llengua de la majoria numèrica (perquè de vegades hi ha dos castellanoparlants de vuit); adopten el castellà per comoditat, perquè així tenen una sola llengua per al grup, com si fos una llengua franca”, afirma Marc Guarro, lingüista i professor d’estàndard català oral i escrit als estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

No és només un fenomen que es pugui advertir a les aules, als carrers o als bars, sinó que els estudis ja ho reflecteixen. Segons l’última Enquesta d'usos lingüístics a les Illes Balears, l’ús del català com a llengua habitual entre els joves de 15 a 29 anys no passa del 34,5%. El grup de parlants que empra el català en un grau major és la generació d'edat més avançada, i l’ús de la llengua pròpia minva progressivament a mesura que els parlants són més joves. Només un 38,1% es declara catalanoparlant a les Illes. I si s’analitza l’ús que en fan de la llengua a diferents àmbits, només se supera el 30% en quatre d’aquests: l’administració local, el petit comerç, els companys d'estudi i els veïns. Les xifres són molt més baixes amb els companys de feina o amb clients, ambdues per sota del 20%.

Una bilingüització desigual: més domini de castellà que de català

El castellà té una capacitat d’atracció de parlants més alta que el català: només un 20% dels joves que parlen en català inicien sempre les converses en aquesta llengua i la xifra no puja molt en el cas dels que ho fan molt sovint (un 35,2%). Entre els més grans, els percentatges dels qui la fan servir d’entrada és d'un 51,4%. Per què les dades són tan baixes entre el jovent?

En primer lloc, per un factor demolingüístic. S’ha consolidat una majoria castellanoparlant. El 51,6% dels joves de les Illes parlen en castellà, xifra que puja dràsticament en certs entorns urbans. I només l’11,4% té com a llengües habituals tant el català com el castellà.

En segon lloc, per una bilingüització universal desigual en català i castellà: “En general, els catalanoparlants inicials o bilingües inicials tenen un nivell de castellà pràcticament nadiu, i aquest procés de nativització no ocorre amb el català“, explica el sociolingüista i professor de la UAB Avel·lí Flors Mas. Això provoca la convergència cap al castellà. “Els catalanoparlants es troben freqüentment en contextos en què són minoria i en què els parlants d’altres llengües tenen una competència més limitada en català de la que ells tenen en castellà i, com que en general es percep que mantenir el català és una posició marcada, es tendeixen a passar a la llengua que estalviarà certs conflictes”, descriu el professor. “Si dominen més el castellà, perquè en fan usos col·loquials, s’hi acabaran identificant més, amb la llengua i els referents: la música, la cultura, les xarxes...”, afegeix Marina Massaguer.

En tercer lloc, i no menys important, “quan una llengua es consolida com la llengua d’interacció del grup, és difícil modificar el comportament dins d’aquest grup”, assenyala Flors Mas. Els testimonis dels joves ho corroboren fil per randa. “Als clubs esportius, als patis, als bars, els joves catalanoparlants tenen l’hàbit de parlar en castellà amb tothom de la seva edat. Pot passar que ja no es reconeguin entre ells i, per tant, es coneguin parlant castellà i ho fixin com un hàbit”, adverteix Massaguer. “El gran perill és que es pensin que el català és la llengua de casa, però fora, la llengua normal i la que parla la majoria és el castellà“, afegeix.

Si bé la franja d’edat més jove presenta els resultats més baixos quant a l’ús de la llengua catalana, és també la franja en la qual el decalatge entre la llengua amb els progenitors i la llengua amb el primer fil és més alt (7,6 punts percentuals), la qual cosa indica que entre els pares i mares més joves, la transmissió intergeneracional del català avança més clara que en els altres grups d’edat.

El català perd poder d’atracció: els bilingües parlen més castellà

L’ús del castellà entre catalanoparlants no és una experiència nova, però sí que ho és l’escala a la qual ocorre, propulsada per la minorització demogràfica. Com assenyala l’informe Les dinàmiques de català entre els joves, cal tenir en compte que les famílies catalanoparlants inicials d’avui no s’assemblen a les dels anys 80, més homogènies: les llars catalanoparlants d’avui tenen una presència significativa de castellà i, per tant, és una llengua no només que dominen, sinó també amb la qual estimen.

Així doncs, quan els pregunten “quina és la teva llengua?”, un 11,4% dels joves es defineixen com a bilingües, segons l’estudi Els joves i les llengües a les Illes Balears. La interpretació d’aquest fenomen sempre havia estat positiu perquè, en nombres absoluts, es considerava que afavoria l’atracció cap al català, però les últimes enquestes mostren que, en aquests vasos comunicants, el català perd força d’atracció mentre el castellà continua arrossegant catalanoparlants, tant els que es declaren bilingües com els al·loglots (que tenen altres llengües).

El repte de fer ‘normal’ el català en més espais (reals i virtuals)

Com es pot recuperar terreny per al català entre els joves? “Tindríem part de la partida guanyada només generalitzant contextos en què el català sigui la llengua d’ús imprescindible o, senzillament, que percebem normal en aquell context, sigui una aula o un club esportiu”, observa Flors Mas. La idea és que els joves que tenen domini de català (que són l’àmplia majoria) hagin d'activar-lo perquè, al final, la normalitzin.

La llengua del director de la coral, del professor o del superior a la feina és crucial per instaurar el català com a llengua d’interacció normal, una dinàmica a la qual els parlants es van sumant. Segons les enquestes, l’institut, la universitat i la feina són els llocs on el català té més predomini, mentre que la meitat dels al·lots parlen amb els amics i amb desconeguts només o més en castellà. Els sociolingüistes defensen que caldrien accions més dirigides de conscienciació i d’estratègia d’usos lingüístics. “Són importantíssims els referents en la vida quotidiana, tota la gent que té un rol de lideratge, com ara monitors de menjador o entrenadors de futbol. Hi ha molt de marge de millora a escala micro”, apunta Massaguer.

Com que, a sobre, els joves fan més vida virtual (no miren IB3, però sí TikTok o juguen a videojocs col·laboratius), el mateix s’hauria de fer en aquests entorns. Que hi hagi influencers que tenen èxit en aquesta llengua pot afectar l’imaginari sobre per què és apte el català i el seu valor. “Es pot acabar traslladant en un pensament diglòssic; pensar que en català no es pot triomfar a YouTube o Instagram. Per això és important que tingui presència en tots els àmbits per trencar aquestes idees limitants”, diu Flors Mas. S’ha vist amb l’èxit de l'escena de comèdia en català o en les sessions de rap improvisat en català. “És el que el catalanisme lingüístic ha estat fent des de la Renaixença. Primer conquerim la poesia lírica, després farem novel·les, després teatre popular, i ve Pitarra i Guimerà. Després hem de fer premsa diària en català, i haurem de fer una administració que funcioni. Hem de fer educació catalana, hem de muntar una ràdio i ara ve que el parli l’Alexa. M’agrada la idea que la revitalització de les llengües és una batalla que no té un final”, conclou l’expert.