Atemptats a Barcelona i Cambrils

El jihadisme i l’extrema dreta mantenen l’alerta antiterrorista

Quatre anys després del 17-A, el nivell encara és de 4 sobre 5 però amb diferències

4 min
Un agent dels Mossos amb una arma llarga a la Rambla de Barcelona en un dispositiu antiterrorista.

BarcelonaDos anys abans dels atemptats del 17 i el 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, Espanya havia apujat el nivell d’alerta antiterrorista a 4 sobre 5. En tot aquest temps, coincidint amb els pitjors atacs del jihadisme a Europa, s’ha mantingut el nivell de perill. Però quatre anys després del 17-A es veuen diferències en les possibles amenaces. Segons els Mossos d’Esquadra, ara el focus està posat en els anomenats llops solitaris: persones que actuen individualment sense estar dirigides per les organitzacions terroristes. Un altre canvi que detecten és que els atemptats no només poden estar influenciats pel jihadisme sinó també per l’extrema dreta.

L’inspector David Sánchez, adscrit a la Comissaria General d’Informació dels Mossos, explica que amb una alerta tant de nivell 3 com 4 és “molt probable” que hi pugui haver un atac terrorista. Tot i que la probabilitat apunta al jihadisme, tampoc es descarta, sense estar “al mateix nivell”, la ultradreta. “La mirada sobre el fenomen terrorista no es pot circumscriure a un únic tipus. Ha de ser àmplia. Per això parlem d’extremismes violents”, diu Sánchez. El 17-A va arribar després d’altres atemptats jihadistes a Europa, com els de la sala Bataclan de París i l’aeroport de Brussel·les. Pel que fa als d’extrema dreta, els últims anys han tingut “una certa habitualitat” a altres països europeus, exposa l’inspector, amb un nombre de víctimes “en creixement”.

Fa menys d’un any es va fer una operació rellevant a Catalunya per la ultradreta quan els Mossos van detenir dos homes de 30 anys per supremacisme blanc. Havien escrit un manifest amb moltes analogies amb els d’Anders Breivik i Brenton Tarrant, autors dels atemptats de Noruega i Nova Zelanda, respectivament. Els detinguts “estaven en procés de radicalització i en fase de captació”, recorda Sánchez: havien buscat cases allunyades a la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues, per començar una comunitat blanca. “Malgrat que no hi havia una immediatesa en la seva actuació”, assegura l’inspector, volien dotar-se d’armes per preparar-se per a una guerra racial.

“És molt difícil que desaparegui”

Mentre l’extrema dreta agafa força entre els possibles riscos, tampoc es preveu que el jihadisme perdi pes. “Les estructures del terrorisme no són les de finals de segle XX, que responien a una jerarquia. Tant la ultradreta com el jihadisme es basen en l’afinitat. Els seus membres se’n senten part perquè són afins a una idea”, explica Sánchez. Sense tenir un cap ni integrar una cèl·lula, les persones “s’autocapaciten i es formen per poder acabar actuant”. L’inspector adverteix que aquest fenomen “és molt difícil que desaparegui, perquè pots desarticular un grup o més, però al costat hi pot haver algú que estigui patint el mateix procés de manera individual”.

Sánchez destaca que els atemptats terroristes més habituals dels últims mesos i anys són d’un únic individu que acostuma a actuar amb mitjans més aviat precaris. Els atacs també es diferencien dels de fa un temps perquè són menys lesius i no es planifiquen amb una definició marcada d’objectius. Entre els tipus d’autors, n’hi ha que poden patir un procés de radicalització i d’altres que tenen una certa inestabilitat emocional, “sense respondre al patró racional d’assumir un ideari”, segons l’inspector. És un perfil més difícil de detectar que la propaganda jihadista intenta dissimular.

Un altre canvi que veuen els Mossos des que el 2015 es va posar l’alerta 4 sobre 5 fins ara és que el nombre de continguts que difonen les productores del Daeix –l’acrònim àrab de l’Estat Islàmic– ha passat a ser inferior. “Quantitativament, la capacitat d’influència és menor”, considera Sánchez en comparació amb finals del 2014, quan tres joves de la cèl·lula de Ripoll ja van començar a consumir la propaganda jihadista. Aleshores el material circulava per internet “de forma generalitzada i qualsevol hi podia tenir accés”.

El repte de tota la població

Malgrat la reducció de la propaganda, l’inspector insisteix que “el veritable repte” és que la població sigui “resilient”. Sánchez adverteix: “Mai acabarem amb la propaganda extremista violenta. Hem de donar eines a les persones que hi poden estar exposades perquè no l’assumeixin a cegues i siguin crítiques. Sobretot als joves, ja que un percentatge alt dels processos de radicalització comencen a partir del final de l’adolescència i a la primera joventut”.

L’inspector dels Mossos explica que un aprenentatge del 17-A és que les mesures de prevenció han d’implicar “molts actors”. A Catalunya el protocol pels processos de radicalització extremista violenta es coneix per les sigles Proderae: es dirigeix a l’execució penal –a les presons i als centres de justícia juvenil–, a la comunitat educativa i a altres àmbits, com ara el local i l’associatiu. “Si no els detectem de seguida, l’única carta que ens queda és la investigació policial”, avisa Sánchez, que remarca que quan intervenen és perquè hi ha indicis delictius de terrorisme i el risc és alt.

Per això defensa que “cal incidir-hi abans”. L’aposta de la policia catalana és que aquesta prevenció es treballi aplicant el protocol Proderae. La finalitat és detectar els “canvis assimilables” que puguin tenir una connexió amb un procés de radicalització.

Per acabar, l’inspector reconeix que els Mossos han posat sobre la taula l’opció de rebaixar l’alerta antiterrorista a 3 sobre 5, perquè plantegen que pugui estar més a prop d’un nivell inferior, tot i que al final s’ha acordat que continuï a 4. És una decisió que es consensua a la taula de valoració de l’amenaça del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), l’òrgan espanyol on els diversos cossos de seguretat es coordinen en matèria antiterrorista.

Canvis que s’apliquen si s’apuja o s’abaixa el risc de perill

Agents dels Mossos amb armes llargues al carrer i als mitjans de transport. Aquesta imatge és habitual quan el nivell d’alerta antiterrorista és de 4 sobre 5, perquè està previst que les unitats de la policia activin dispositius de prevenció. També implica més controls en els grans esdeveniments.

En canvi, si el risc de perill fos de 3 sobre 5, hi hauria menys dispositius, però encara es veurien controls als mitjans de transport i a les carreteres. Si l’alerta antiterrorista anés en el sentit contrari i s’activés el nivell 5 sobre 5, aleshores es desplegarien al màxim tots els recursos dels Mossos. És el llindar més extrem i fins ara mai s’ha arribat a aplicar a Espanya.

stats