Com era Jaume Carot, segons la seva germana: “Deia que volia ser ‘un home tot sol’”

PalmaQuan va néixer, el mes de desembre de 1960, només hi havia dos canals a la televisió. Abans de descobrir i estimar la serra de Tramuntana va recórrer els Ports de Tortosa-Beseit. D’adolescent es va apuntar al centre excursionista del seu poble i anaven cap al Pirineu. Ens traslladam a la comarca del Baix Ebre, al municipi de Tortosa, per conèixer d’on ve el físic i actual rector de la Universitat de les Illes Balears, Jaume Carot, el tercer de quatre germans. Per damunt d’ell, els bessons Tomàs i Maria Cinta; la darrera fou Elena, que és qui posa veu a aquests records.

El primer que remarca Elena és que els pares provenien d’un entorn humil. “No havien acabat ni els estudis primaris. La guerra i la postguerra els van fer treballar de ben jovenets. El pare era barber, com el seu pare, i la mare venia d’una família de modistes, però es va dedicar plenament a la criança”, explica. Tot i això, varen tenir molt clar què volien per als seus fills: “Gràcies a l’esforç dels pares, a beques i a feinetes que anàvem fent –fer repàs, petits treballs–, els quatre vam poder tenir estudis universitaris. Quan ens trobem els germans, ho recordem i ho valorem molt”.

De petit, Jaume ja mostrava un caràcter molt definit: “Sempre va ser un nen solitari. Quan era menut i li demanàvem què volia ser de gran, contestava: ‘Un home tot sol’”. La solitud, però, no era aïllament, sinó una manera de trobar calma. Li agradava molt passejar pel parc que hi ha a Tortosa, hi passava hores. “També era un lector voraç, li agradaven molt Los Cinco, i després me’ls passava; sense cap dubte, del que més gaudia era de llegir llibres de nàufrags, suposo que per descobrir maneres de supervivència”. Altres aficions que completaven aquell univers personal eren les sortides amb bicicleta i les excursions, primer, pels Ports de Tortosa-Beseit i ja d’adolescent cap al Pirineu. Elena recalca el tarannà “tossut” del seu germà, i un punt “tímid”.

La petita dels Carot Giner recorda que miraven sèries de detectius com Colombo, Starsky & Hutch, Kojak, i les pel·lícules dels dissabtes i diumenges horabaixa; a casa sonava música clàssica, que li agradava al seu pare, i Jaume s’hi va acabar aficionant. I per influències dels bessons, que eren més grans, l’univers musical inclou cançons de Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Víctor Jara i Simon & Garfunkel, entre d’altres.

Jaume va cursar un pla d’estudis antic: “En aquell temps, a 16 anys ja acabaves el Batxillerat i anaves a la universitat”, explica Elena. Abans d’anar-se’n a estudiar Física a Barcelona, hi va haver una experiència clau. “A 14 anys els pares li van trobar una feina a un magatzem de brioixeria i llaminadures. Preparava comandes, carregava i descarregava camions. Arribava a casa enfadat, cansat i de mal humor”. Aquell estiu va marcar un abans i un després. “Per no tornar al magatzem va començar a fer classes particulars de repàs i reforç escolar. I jo diria que així va descobrir que el que li agradava era ensenyar”.

Després d’un temps com a professor de Secundària i mentre feia la tesina, una oportunitat li va canviar la vida: “El professor que li dirigia la tesina va veure una oferta de feina a la UIB, el va engrescar i la hi van donar. Tenia 22 anys quan va aterrar a Mallorca”. Aquella etapa reforçà el vincle amb la germana petita a través d’una bonica relació epistolar. “Li va agradar Mallorca, l’anàvem a veure, i ens va descobrir molta gastronomia, receptes noves”. Diu “noves” perquè Jaume sempre ha estat cuinetes: “Suposo que és perquè menjar li agrada molt, però és així que des de jove experimenta i prova coses diferents, i cuines d’altres països”. Un plat que no falla? “L’arròs brut li surt molt bé”.