Calella de PalafrugellAmb les entrades esgotades des de feia més de dos mesos, el britànic James Blunt va tornar a visitar terres catalanes, després de set anys d’absència, en el marc del Festival de Cap Roig. Per l’organització ha estat una “sorpresa agradable”, ja que no comptaven amb aquesta supersònica capacitat de convocatòria. Blunt tenia el repte de deixar enrere la seva imatge de nen bo, exmilitar transformat en intèrpret de balades, per defensar que després de vuit anys de carrera, quatre discos publicats i diverses gires internacionals ha crescut com a compositor. A Calella de Palafrugell va demostrar que té un repertori solvent i seductor que sap explotar els clixés del pop-rock. L’obvietat, però, no va ser cap entrebanc per a un públic, majoritàriament femení, entregat des del primer minut.
Després d’un fragment introductori d’ Així parlà Zaratustra de Richard Strauss es van obrir els llums i es va descobrir una escenografia inspirada en una estació espacial, cosa que connectava amb el títol del seu últim treball, Moon landing. I així, de camí a la lluna i tant ell com la banda de quatre músics vestits amb granotes d’astronauta, va anar intercalant peces de tots els seus treballs, en especial de Back to Bedlam i el més recent. Saltant endavant i enrere en el temps va anar teixint un repertori que transitava per territoris ben romàntics ( Carry you home, Cause I love you, Goodbye my lover ), tornades cantables ( Blue on blue, Wisemen, High ) i zones que giraven al voltant de l’alienació i la solitud (Satellites, These are the words ). Intercanviant la guitarra i el piano, el britànic va aconseguir un final d’alt voltatge sentimental amb l’esperada You’re beautiful, àmpliament cantada per l’audiència, i la contagiosa i primerenca So long Jimmy. En el bis, Bonfire heart i 1973, un dels seus millor temes amb influència del folk-pop, van deixar un bon gust de boca i van esborrar l’excés de sucre previ.