Un exoplaneta gasós desmunta la teoria sobre la formació dels planetes

El descobriment d'un inusual planeta fora del Sistema Solar –és a dir, d'un exoplaneta– de dimensions gegants que orbita al voltant d'un estel nan ha desafiat el model actual i la teoria que explica la formació planetària. Aquest descobriment podria treure a la llum l'origen i l'evolució del Sistema Solar, i l'ha detectat un equip internacional liderat per científics espanyols. Els investigadors han localitzat aquesta formació celeste des de l'observatori astronòmic de Calar Alto (Almeria) i amb la col·laboració de l'observatori del Montsec (Noguera), el de Sierra Nevada (Granada) i el del Teide (Tenerife).

Els investigadors van descobrir aquest sistema planetari anòmal a través de l'estrella GJ 3512, un estel nan vermell 10 vegades més petit que el Sol i situat a 30 anys llum de la Terra, ja que un cos amb un comportament "estrany" orbitava al seu voltant. Aquest estel és similar a d'altres ja coneguts que "contenen" planetes de tipus terrestre, però cap d'ells compta amb planetes gegants gasosos com els que acaben de descobrir els científics espanyols i catalans. Contràriament, les estrelles nanes sovint tenen planetes petits com Urà, com ha precisat José Antonio Caballero, investigador del Centre d'Astrobiologia i coautor de l'estudi.

Les teories actuals sobre la formació planetària –basades en el model "d'acumulació del nucli", és a dir, que els planetes gasosos es formen a partir de nuclis rocosos que acumulen grans quantitats de gas–, que es consideraven suficients per explicar la formació d'altres planetes d'aquest tipus com Júpiter o Saturn, no incloïen la presència dels exoplanetes gegants gasosos orbitant al voltant d'estels nans. "Aquest planeta ha trencat tots els esquemes existents de formació planetària i cal trobar nous models que hi donin una explicació", ha assenyalat Caballero.

"Desxifrar" l'arquitectura del Sistema Solar

La troballa obre la porta a la teoria que els planetes gegants gasosos poden formar-se, també, directament a partir de l'autoacumulació de gas i pols, sense necessitat d'un nucli sòlid que faci de "llavor". Un pas més en l'astronomia que Juan Carlos Morales, de l'Institut de Ciències de l'Espai i de l'Institut de Ciències Espacials de Catalunya, assegura que permetrà descobrir quina ha estat l'evolució del Sistema Solar i quin paper hi juga cada planeta.

En aquest sentit, Morales ha recordat que fins fa 20 anys "només es coneixien els planetes del Sistema Solar", i ha precisat que descobrir i estudiar exoplanetes permetrà "desxifrar" si l'arquitectura del Sistema Solar és comuna a l'Univers o no. "Fent un pas més enllà –afegeix l'astrònom–, podrem intentar descobrir si l'aparició de la vida també és comuna o si s'han de donar condicions molt especials".

"Hem trobat que un planeta molt gran orbita al voltant d'una estrella molt petita, i això indica que hi poden haver altres vies de formació de planetes", ha precisat Morales, que afegeix que aquest exoplaneta es va formar mitjançant un procés d'"inestabilitat gravitacional".

Els resultats de la investigació, que ha publicat aquest dijous la prestigiosa revista internacional 'Science', han estat possibles gràcies a la participació de centres d'investigació d'arreu del món, entre ells l'Institut de Ciències Espacials de Catalunya, l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, el Centre d'Astrobiologia, l'Observatori de Lund (Suècia) o l'Institut Max Planck (Alemanya).