"Pens que fa falta escoltar les persones intersex i posar-nos darrere"

PalmaEn l'edició d'enguany de l'Octubre Trans hi ha participat Sam Fernández, biòloga, especialista en estudis feministes i antropologia mèdica. Actualment el seu treball d'investigació està centrat en entrevistes a personal mèdic, sobretot observant les decisions que es prenen a les consultes quan es troben una persona intersexual.

Què és intersexualitat?

Intersexualitat és una paraula molt gran, que fa de paraigua per a tot un conjunt de condicions, síndromes, que dirien els metges, que són molt diferents entre si, però que tenen una cosa en comú: la visió mèdica no pot decidir exactament si una persona és un home o una dona. Les intersexualitats apareixen quan es troben amb un interrogant.

Quan s'és etiquetat com a tal?

Quan l’ambigüitat és genital, que no són tots els casos, es veu en el naixement. Moltes vegades depèn del metge que et toqui al paritori. Si la diferència no és gaire gran, depèn de la valoració. És un clítoris gran o és un penis petit? Entraries o no en l’etiqueta d’intersexual o te'n salves? Te'n salves, vull dir, perquè en el moment en què hi ha una diferència de la norma en l’anatomia genital, la medicina ho entén com una malaltia o un trastorn.

Quin és el discurs mèdic majoritari?

Nosaltres parlam d’intersexualitat, però la medicina parla de DSDI. A mi personal mèdic m’ha dit que d'intersexualitat no es pot parlar, perquè sembla que hi ha una barreja dels sexes i això no és possible. És una cosa o l’altra, em diuen, el que passa és que la cosa està amagada i cal investigar-la. No ho diu tothom, però aquesta és la tendència. Tampoc tots els metges estan d’acord en relació amb les diferències en el desenvolupament sexual, però no parlen de diferències, parlen de trastorn.

I quin és el punt de vista de partida del personal mèdic?

És: tu tens un problema que es conceptualitza com a urgent per intervenir-hi a fi que no ho noti l'entorn i la persona no pateixi l'exclusió per ser diferent. La fantasia mèdica que es té és: intervenim el cos i feim que s'assembli a la normalitat i així la persona no se n'adonarà i no es confondrà amb la identitat.

Hi ha casos d'intersexualitat que es detecten més tard del naixement?

A les persones que tenen el que s'ha anomenat mèdicament la síndrome Rokytansky –n'hi ha una associació a Barcelona– els la detecten a l'adolescència, però no els diuen que són intersexuals per no incomodar-los. Són dones que s'identifiquen com a dones, que han estat tractades com a dones, s'han desenvolupat físicament en aquest sentit, però quan els arriba l'adolescència no els baixa la regla, i quan van a les consultes de ginecologia veuen que tenen la vagina més petita i el seu sistema reproductor no és igual i no pot produir òvuls. D'altra banda, hi ha el que s'anomena síndrome d'insensibilitat als andrògens. Són dones que produeixen testosterona, però que no tenen receptors per a la testosterona i no els fa efecte, és a dir, els cossos no es masculinitzen. Tenen característiques del que la medicina normal espera de les dones i del que la medicina espera dels homes, tot i que físicament tenen un cos molt típicament femení.

Per què la urgència a intervenir-hi?

El que està en joc aquí és què és ser una dona i què és ser un home. Dins un sistema binari que entén que les dones són iguals entre si i els homes també, tot el que hi ha enmig es pensa que és un error de la natura. La medicina de finals del XIX creu que són errors corporals i es comencen les correccions quirúrgiques a mitjan segle XX. Abans, a l'edat mitjana, fins a l'època victoriana eren vists com a monstres. Una mescla d'animal i humà. El problema era el pecat. La intersexualitat et podia convertir en un criminal, perquè si no tenies un sexe definit, podies incórrer en sodomia, que era un delicte. No era tant un assumpte mèdic, la medicalització de les nostres vides ve després. La interpretació del que ens passa en clau de malaltia és posterior.

De quin percentatge de població parlam?

Amb les classificacions mèdiques actuals, un de cada dos mil naixements tindrien qualque condició que podria entrar dins la intersexualitat de manera visible i un de cada cent podria tenir diferències de desenvolupament sexual que no es cataloguen com a tal.

Hi ha intersexuals "fora de l'armari"?

Sí, comença a haver-n'hi. Aquesta és la gent que se’n va de les consultes. És interessant tenir en compte que la medicina construeix el coneixement que té de la intersexualitat a partir de la gent que arriba a la consulta i hi queda, però després no saben què passa amb la gent que du altres itineraris.

Ara s’està formant la primera associació intersex dins l'àmbit estatal. Se'n fa la primera trobada a València al novembre i hi ha gent que ha començat a anar a trobades al Regne Unit o a Austràlia, on estan més organitzats.

Això està produint canvis?

Es comença a veure que el coneixement és una cosa més complexa, que es construeix en relació. Moltes vegades es produeix perquè t'has assegut amb una pacient fora de l'hospital i l'has escoltada. El que passa ara és que les mateixes persones intersexuals organitzen congressos i conviden les cirurgianes i personal mèdic i generen un contacte diferent. Les escolten sense la bata blanca i sense la barrera que es posa. Escoltar-les suposa una crisi per al personal mèdic, perquè els hauria de servir per reflexionar i canviar el que fan a consulta. Fan recomanacions tècniques sense ser conscients que tenen qüestions polítiques darrere.

Què és el que ha fallat?

La medicina ha trencat la relació entre el cos i la ment en molts sentits. Quan una cosa està relacionada amb la vivència o la subjectivitat, pensen "això no és cosa meva, jo soc ginecòloga". És una visió de la ciència i de la medicina que no té emocions. Això ha estat un procés històric de masculinització de la ciència en què sembla que tot el que és objectiu ho hem pensat com una cosa que no té emocions, perquè si té emocions, llavors hi entra la subjectivitat. Es creu que les emocions ens embullen. Partim d'una visió oposada de l’emoció i la raó. El meu treball parla de com incloure-hi la visió emocional, cosa que aniria molt bé per fer ciència i per fer consulta.

El problema és només en la part mèdica?

El risc que tenim és que és molt fàcil dir que malament que ho fan els metges, però és que allò que fan parteix d’interioritzacions que jo també tenc. És molt fàcil fer el 'nosaltres-elles' i fer la política assenyalant.

La intersexualitat és un tema que no surt als mitjans?

Hi ha els casos de les persones intersexuals que han saltat a la premsa perquè no els deixaven competir. El comitè s’ha trobat amb el tema de decidir què és un home i què és una dona. No ho han tingut gens clar i porten tota la història intentant esbrinar el tema. L'any 1936 per primera vegada es fan les proves de verificació de sexe a les dones. Ho varen fer perquè pensaven que els soviètics ficarien homes a les competicions de dones. Això no va passar més que un pic i l’home va quedar quart. Des de l'any 36 fins ara no han trobat com saber això, però han fotut la vida esportiva a atletes que corporalment sortien de la norma.

Dins les sigles LGTBI, quin paper hi juga la I?

No ha estat gent intersex la que ha provocat que a les lleis que es varen fer el 2014, el 2015, hi entràs la I (intersexualitat). De fet, la regulació que hi ha sobre intersexualitat és molt pobra, es nota que no ho ha fet gent intersexual. És com quan ve algú des de fora i et diu quin problema tens. Ara, en el congrés que es farà a València al novembre, serà el primer pic que es fa una proposta per anomenar-se intersexuals, perquè fins ara s'anomenaven per la síndrome.

Fa falta una llei?

Pens que fa falta escoltar les persones intersex i posar-nos-hi darrere. I tindran els seus processos i les seves temporalitats i hem de respectar tot això com ho ha tingut la resta del moviment.

Divendres, 18 d'octubre

Manifestació a les 19 hores: 'Per la despatologització TRANS', recorregut des de la plaça de la Porta Pintada fins a la plaça de Cort

Dissabte, 19 d'octubre: 'Experiències trans al voltant de les cures i la salut' a les 12 hores amb dinar popular elaborat per l'alumnat d'Aula Cultural a les 14 hores al Casal de Barri del Jonquet (c/ Tarrer, 10. Palma). La taula rodona tindrà intèrpret en llengua de signes.

Dijous, 24 d'octubre

Cinefòrum a les 20 hores amb 'Sicalipsis trans'. Serà a Dona Sana, ubicat al carrer Barrera de Baix, 6, de Palma.

Dissabte, 26 d'octubre

Nit de faràndula a les 20 hores. 'Pelos y hogares', poemari trans, presentació del llibre i recital de transpoesia de Sara Star boleros al cafè A Tres Bandas (plaça Barcelona, 20. Es Fortí, Palma).