L’imparable augment del control dels escorxadors i les granges al món

Londres / París / Berlín / Nova YorkLa causa animalista està guanyant adeptes a tot arreu del món occidental, fruit d’una sensibilitat cada cop més estesa sobre el patiment dels animals als escorxadors i les granges. Tot i que augmenta el nombre de vegetarians, la gran majoria de la població manté la dieta carnívora però exigeix cada cop més un tracte digne als animals abans del sacrifici o durant la seva explotació a les granges. El benestar de les mascotes, a les quals cada cop més es reconeixen alguns drets, i l’enduriment de les lleis contra el maltractament són altres constants.

REGNE UNIT

Vídeo als escorxadors per garantir pràctiques no cruels

El 5 de novembre es va complir el termini perquè tots els escorxadors d’Anglaterra i Gal·les -a Escòcia ja era pràctica obligatòria des del mes de març- incorporessin càmeres de videovigilància monitoritzades independentment. L’objectiu és el control sobre els mètodes que s’utilitzen abans del sacrifici, entre els quals, que els animals estiguin inconscients sempre. Tots els partits polítics britànics es van presentar als comicis del 2017 amb aquesta promesa electoral als programes. Arribava després d’una campanya de denúncia del grup Animal Aid [Ajuda animal] en què van demostrar que en tretze de catorze escorxadors filmats en secret hi havia maltractaments.

A diferència del que fan la majoria de les legislacions en vigor arreu del món, Animal Aid es planteja no distingir entre les que protegeixen els drets dels animals destinats a la investigació i les que s’ocupen de les regles que s’han de seguir en tots els passos de la indústria alimentària. De fet, Animal Aid defensa el veganisme com la forma més coherent de respecte.

Llei integral del 2006

El Regne Unit va promulgar la primera llei de regulació de l’ús dels animals per a projectes d’investigació el 1986. El 2004, un pas considerat com una gran victòria dels moviments de defensa dels animals: es va prohibir la molt tradicional caça de la guineu. La pressió de l’opinió pública, de fet, va fer que l’any passat el Partit Conservador retirés el projecte de llei per tornar-la a introduir.

La peça legislativa més completa sobre drets dels animals data del 2006. Llavors es va ampliar l’espectre amb l’Animal Welfare Act [Llei de benestar dels animals], que ajuntava tot el cos legal existent sobre aquesta matèria, que també integrava la que regulava la propietat d’animals domèstics, del 1911, i que incloïa noves regulacions destinades a acabar amb pràctiques cruels tant en granges com en escorxadors. L’actualització més recent és del desembre del 2017. Hi incorpora el paquet estatutari de la Unió Europea i especifica cada pas pel que fa al benestar animal en l’avicultura, la cria de porcs, ovelles i cabres, bestiar boví i vaques lleteres i també la cria de cérvols en espais naturals lliures però protegits.

Però més enllà de l’àmplia legislació existent, el símptoma més sorprenent del canvi de mentalitat en relació amb el tractament dels animals, especialment en el camp de l’alimentació, és la manca de personal a què s’enfronten els escorxadors. La publicació professional Farmers Weekly ho explicava el 7 de novembre. Treballar-hi no només està mal pagat -i el Brexit provoca manca de mà d’obra comunitària-, sinó que socialment no està ben vist i s’associa a trastorns psicològics.

FRANÇA

Atacs ‘vegans’ a carnisseries i una legislació qüestionada

Els atacs contra carnisseries dels anomenats antiespecistes -activistes que s’oposen a qualsevol jerarquia entre espècies, especialment entre humans i animals- han posat el focus mediàtic en la lluita per la causa animal a França. Mentre que des del gremi de carnissers demanen protecció policial davant d’aquests atacs que titllen de “terrorisme vegà”, diverses associacions veganes condemnen la violència però consideren la petició de mesures de seguretat un intent de voler desacreditar el moviment.

Més enllà d’aquestes accions de xoc que desagraden a molts, al país hi ha una forta conscienciació social sobre els drets dels animals. De fet, en aquest sentit la legislació francesa va per darrere de la societat, cada vegada més sensibilitzada. Per exemple, l’any passat treballadors i responsables de diversos escorxadors van ser jutjats per primera vegada a França per actes de crueltat contra els animals, basant-se en la prova següent: imatges que l’associació L214 va gravar clandestinament sobre l’activitat en aquests escorxadors i que van escandalitzar part de l’opinió pública francesa. Arran d’aquest cas, va sorgir la proposta d’instal·lar càmeres en aquestes instal·lacions de manera obligatòria. Una iniciativa que ja defensava el projecte de llei sobre agricultura i alimentació que es va votar en primera lectura el gener del 2017. Però el govern d’Emmanuel Macron, al poder des del maig d’aquell any, va optar per no aplicar aquesta mesura, cosa que els defensors dels animals van criticar categòricament. L’executiu ha preferit formar el personal dels 263 escorxadors que hi ha a França i reforçar els controls veterinaris, ja que justifica que la gravació d’imatges no permet saber si l’animal pateix.

La nova llei, aprovada a l’octubre, també inclou la prohibició d’instal·lar noves gàbies en bateria per a gallines ponedores i amplia als escorxadors el delicte de maltractament animal, que ja existia per als animals de companyia. Una altra novetat: les escoles que proposen dos menús als menjadors n’hauran d’oferir un de vegetarià almenys una vegada a la setmana durant dos anys i a títol experimental. Aquesta és una de les esmenes a la qual el govern s’oposava, però que va ser aprovada pels pèls al Parlament.

ALEMANYA

El percentatge de vegetarians es dobla en l’última dècada

Cada ciutadà alemany va consumir de mitjana prop de 60 quilograms de carn l’any 2017. Aquest és el consum de carn per persona més baix de les últimes dues dècades, segons dades de l’Institut Federal per a l’Agricultura i l’Alimentació. A Alemanya, un país amb un consum de carn de porc tradicionalment molt alt, comença així a perfilar-se una tendència a la baixa del consum d’animals.

Els analistes veuen en els diferents escàndols alimentaris que han sacsejat el país durant les últimes dècades la principal raó d’aquesta caiguda. Des de l’ús d’antibiòtics i hormones per a la cria de porcs descobert als inicis d’aquest segle fins al descobriment més recent de granges industrials de pollastres amb condicions poc sanitàries, passant per l’escàndol generat fa quatre anys quan es va demostrar que una marca de productes congelats venia lasanyes presumptament de carn de vaca que, finalment, era de cavall.

La informació sobre les males pràctiques de la indústria càrnia, sumada a la percepció sobre que un consum excessiu de carn té conseqüències negatives per a la salut humana, sembla que ha influït en els hàbits de la població alemanya. El percentatge de vegetarians s’ha doblat al llarg dels últims deu anys i ja arriba al 4% de la població del país. Aproximadament un 12% dels alemanys intenten, a més, reduir el consum de carn, segons un estudi de la Fundació Heinrich-Böll, dependent del partit ecoliberal d’Els Verds. Aquesta última pràctica rep el nom de flexitarian a Alemanya.

Tot i els intents d’una part de la població de consumir de manera més responsable davant l’impacte que tenen les pràctiques de la indústria de la carn sobre la vida dels animals i l’escalfament global del planeta, Alemanya continua formant part dels països industrialitzats que més carn consumeixen del món. Els Verds aposten per prohibir la carn excessivament barata dels supermercats low cost, així com les porcions XXL de les cadenes de menjar ràpid per mirar de forçar un consum més conscient i responsable entre la població.

ESTATS UNITS

Alguns estats fan passos per reconèixer drets als animals

Els Estats Units tenen, des del 1966, una llei de benestar dels animals que regula el seu tractament en recerca i en centres zoològics, el transport i la venda -i que ha sigut esmenada diversos cops, l’últim el 2007-. I el 1978 es va aprovar una altra legislació federal que requereix als escorxadors que els animals estiguin inconscients abans de sacrificar-los per minimitzar el seu dolor. A més, els 50 estats fa temps que tenen lleis contra la crueltat animal, tot i que amb diferents graus de protecció i càstigs.

En els últims anys alguns estats han aprovat legislacions per millorar les condicions de vida dels animals de granja. A Califòrnia, per exemple, en les legislatives del novembre passat els ciutadans van votar a favor d’una iniciativa popular per la qual s’eliminen completament les gàbies per a les gallines ponedores i s’amplia l’espai dels porcs de cria. El seu impacte pot ser important, ja que és la cinquena economia mundial. Aquest estat, a més, va seguir a l’octubre els passos d’Illinois, que l’any passat va aprovar una llei que obliga els jutges a considerar els millors interessos d’un animal de companyia en cas de divorci dels seus propietaris.

Illinois i Califòrnia són considerats els dos estats que més bé tracten els animals, segons el Fons de Defensa Animal (ALDF, en les seves sigles en anglès). Aquesta organització defensa els interessos dels animals mitjançant accions judicials i ha engegat una campanya per canviar el seu estat jurídic arreu del país. Actualment, són considerats una propietat, tot i que es tracten de manera diferent a altres formes de propietat, com un cotxe o un televisor.

Éssers sensibles amb interessos

Aquest canvi és el que demana Gary Francione, especialista en els drets animals i un dels pioners de la teoria abolicionista basada en els drets dels animals no humans, en el seu llibre Animals, property, and the law (1995). Francione creu que és un pas imprescindible per reconèixer els drets dels animals i aconseguir-ne l’alliberament. La idea que els animals tinguin drets propis és relativament nova i té diversos corrents. En l’última dècada, a la Unió Europea i altres països com Nova Zelanda han declarat els animals “éssers sensibles” -és a dir, que tenen consciència, senten el patiment i el dolor i, per tant, tenen interessos.

Califòrnia i Illinois no han arribat tan lluny, però les seves legislacions han reconegut formalment els interessos sensibles de les mascotes. I alguns grups a favor dels drets dels animals ho consideren un èxit, ja que pot ajudar no només a considerar els animals éssers sensibles als Estats Units sinó també a reconèixer que tenen drets.