Societat 09/10/2021

L’impacte de la pujada del llum en la factura:la pobresa energètica s’agreuja a les Illes

El Govern ja ha augmentat gairebé un 50% les subvencions al tercer sector en matèria d’ajudes per pagar-ne el subministrament

4 min
Manuela Heredia i Salvador Torres reben una ajuda de la Creu Roja per pagar la factura del llum.

PalmaEl preu del llum continua batent rècords. Dijous va arribar als 288,53 euros, el més alt fins al tancament d’aquesta edició. De fet, es va posicionar un 26% per damunt del darrer preu més alt, que s’havia assolit el dia anterior, amb 228,59 euros. Aquesta pujada constant ha fet que un 74% d’illencs hagi canviat els seus hàbits de consum energètic –segons l’enquesta publicada per Mútua de Propietaris–, però també ha agreujat les situacions de pobresa energètica. Per fer front a aquests pagaments, la Conselleria d’Afers Socials i la de Transició Energètica subvencionen cada dos anys entitats del tercer sector perquè donin ajudes a les famílies sense recursos. Però, amb la pujada del preu del llum, “hi ha una previsió d’augment” de la demanda d’aquestes prestacions, segons la consellera Fina Santiago, i per això ja han incrementat un 48% el pressupost de la convocatòria del 2021-2022, en comparació amb l’anterior, i serà de 400.000 euros.

El pressupost es reparteix entre dues entitats perquè el gestionin: la Creu Roja i Càritas. Les persones que necessitin ajuda per pagar el rebut del llum poden sol·licitar aquesta prestació, que rebran durant un màxim de sis mesos repartits en un any. Ara bé, amb l’increment d’usuaris que l’han sol·licitada, cada vegada es redueix més la quantitat mitjana que rep cada un. L’augment més significatiu va ser entre els anys 2019 i 2020. Només la Creu Roja va passar d’atendre 166 famílies el 2019 a 386 el 2020, i aquest 2021 ja va camí de superar aquesta xifra. D’ençà que va començar l’any, ja s’han atès 350 famílies i la quantitat mitjana de doblers que ha rebut cada una ha passat de ser d’uns 80 euros a 74.

Salvador Torres i la seva dona, Manuela Heredia, són dues de les persones que es beneficien d’aquests ajuts. Ell té 64 anys i ella, 67, però les malalties que pateix –pneumònia, hepatitis C i psoriasis– han fet que no surti de casa des de fa set anys. Salvador és el seu cuidador a temps complet ara, perquè va perdre la feina on havia treballat durant 13 anys tot just abans de la pandèmia i ja no s’ha pogut reincorporar al món laboral. Amb la prestació mínima que ell rep, de 450 euros, i l’ajut de dependència, de 150 euros, han de passar el mes tots dos i pagar la hipoteca, que és de 343 euros cada mes. Per a ells, la pujada del llum ha estat crucial, especialment perquè Manuela necessita estar connectada a l’aparell de l’oxigen les 24 hores del dia. “Estava desesperada. Vaig cercar per internet un lloc on em poguessin ajudar i vaig dir al meu marit: ‘Ens n’hem de sortir’. Estava molt nerviosa, no sabia com ho havíem de fer ni hi veia sortida”, recorda Manuela.

La seva factura ha arribat a ser de 260 euros per dos mesos i això, per a la seva economia, suposa un impacte. “Cap persona pobra pot fer front a aquesta despesa”, lamenta la dona. “Quan l’al·lota de la Creu Roja em va dir que podia ajudar-nos, em vaig posar a plorar”, afirma Manuela , que estava especialment preocupada per si li tallaven el llum: “Com visc jo, si no?”, es demana. La Creu Roja també els ha d’ajudar amb roba i aliments, però ella adverteix que res d’això ha fet que deixi de ser “riallera” i manté l’ànim, malgrat les dificultats econòmiques i les seves malalties. “A casa no estic malament. De vegades estic trista quan he de pagar alguna cosa i no sé com”, reconeix. Ella té clar que vol viure “el millor possible” els anys que li quedin i es desfà en agraïments quan parla del seu marit: “Si no el tingués a ell, no sé què seria de mi”, diu.

Necessitats intervingudes

La consellera Fina Santiago prefereix no parlar de pobresa energètica. “No està sectorialitzada. Una persona és pobra si no pot cobrir les seves necessitats bàsiques, ja sigui el llum, l’aigua, l’habitatge, les compreses o el menjar”, assenyala. Així mateix, “aquests mesos, que el llum està en aquests preus tan alts, tindran més dificultats per pagar el rebut i hauran de demanar ajudes”, apunta la titular d’Afers Socials. “Però perquè afecta les economies més vulnerables, no perquè hi hagi un perfil de pobre energètic. Són els baixos ingressos familiars que no permeten cobrir-ho tot”, indica.

Santiago insisteix que per situacions com aquestes “és tan imprescindible que totes les necessitats bàsiques estiguin intervingudes per les administracions públiques”. En el cas del llum, diu, “no pot ser que el preu es basi en un sistema que fa un càlcul del pagament a partir de l’energia més cara”. Al cap i a la fi, “després el Govern ha de subvencionar una família perquè pagui a les companyies elèctriques, i això són doblers públics”, critica.

Així és com ho veuen també a Càritas. La responsable de l’àrea d’Habitatge d’aquesta entitat, Margalida Cortés, explica que totes aquestes ajudes les engloben en accés a l’habitatge. “Segons cada situació, decidim si ajudam la persona amb una factura del llum o del lloguer, per exemple”, manifesta. Sigui com sigui, la treballadora social assegura que allò que més costa de gestionar són precisament els problemes d’habitatge, que “l’any passat varen suposar un 70% de les ajudes”.

stats