Habitatge
Societat25/02/2023

Immobiliàries que ignoren el català i el castellà: multes que sumen 103.700 euros

La Direcció General de Consum va detectar –en una campanya del 2021 al 2022– que prop de 200 establiments incomplien la llei autonòmica, que obliga a utilitzar almenys una llengua oficial

Palma“Excepcional service from us to you. Mon-Fri 10-18”. És el text gravat a la placa que dona la benvinguda a una immobiliària del centre de Palma. Té la seu a Puerto Banús (Marbella, Màlaga), però des del novembre del 2022 també ha obert a Mallorca. A l’interior del local, crida l’atenció un jacuzzi immens –hi deuen cabre prop de deu persones. La decoració compleix amb tots els tòpics escandinaus i, de fons, sona la ràdio sintonitzada en un canal que pareix alemany. Tots aquests detalls acaben de confirmar el perfil al qual s’adrecen, que ja deixava prou clar l’aparador. A l’exterior, pengen anuncis de cases amb tota la informació en anglès, sense rastre de català ni castellà, una decisió que els pot costar milers d’euros.

La immobiliària a la qual ens referim és una de les poques que ha passat desapercebuda a la Direcció General de Consum del Govern, que ja n’ha inspeccionat més de 200 per incomplir la normativa autonòmica de comerç en matèria lingüística, i ha proposat sancions que sumen 103.700 euros. Consum va engegar una campanya el 2021, i va ampliar-la el 2022, perquè havia detectat que moltes “d’aquestes empreses només s’oferien en anglès o en alemany”, explica el director general, Fèlix Alonso, en declaracions a l’ARA Balears. En concret, el 2021 varen inspeccionar-ne 174 i el 2022, 56. D’aquestes 230, un 90% no tenia rètols en cap de les dues llengües oficials –és a dir, ni en català ni en castellà–, tal com hi obliga la normativa vigent. Es tracta de la Llei 7/2014, amb què José Ramón Bauzá va passar per damunt de la Francesc Antich, l’11/2001, que donava més garanties als catalanoparlants.

Cargando
No hay anuncios

Per trobar alguna de les raons que expliquin aquest elevat nivell d’incompliment en el sector immobiliari cal –a banda de constatar el poder adquisitiu dels estrangers– tornar un moment a la immobiliària del centre de Palma. “No en teníem constància”, assenyala la dependenta –que confessa que és mig alemanya– sobre la normativa autonòmica, la qual, ara com ara, els podria sancionar. De seguida, però, cerca explicacions i intenta compartir la indignació. La dona manté que ja han demanat canvis en la retolació, perquè no pot ser que tot estigui en anglès, quan “la gran majoria dels clients xerren alemany i espanyol”. És clar, “els anglesos representaven prop d’un 10%, però varen caure molt després del Brexit”, argumenta la treballadora. A diferència d’aquests, “els alemanys són el gran contingent, representen més d’un 60% dels compradors; i els suecs, un 30%”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Quan es troben casos com aquests, els inspectors de Consum donen deu dies per corregir-ho. “Les 174 que vàrem inspeccionar el 2021 varen fer els canvis que tocava a temps. En canvi, de les 56 actuacions que vàrem fer el 2022 –35 a Mallorca i 21 a Eivissa–, vàrem detectar irregularitats en 52. D’aquestes, n’hi ha vuit que no ho varen arreglar”, exposa el director general de Consum. Davant això, han hagut d’obrir expedients sancionadors, entre els quals posa com a exemple el cas més greu, en què la proposta de multa ascendeix a 33.900 euros. Aquest total és la suma de “cinc infraccions diferents”, entre les quals hi ha el fet de no retolar en català ni en castellà. Fèlix Alonso és conscient que aquesta és “la petita aportació” que pot fer Consum per millorar l’accés a l’habitatge. “A algú se li acut que això passàs al Regne Unit, a Alemanya o als Estats Units, que allà féssim el que fan aquí i diguessin ‘ho anuncien només en català’?”, denuncia Alonso.

Pitjor que fa 20 anys

Ara bé, el professor de Dret Penal de la UIB, Antoni Llabrés, considera que la llei actual “queda curta quant a drets lingüístics dels consumidors”, atès que pràcticament tan sols protegeix els dels castellanoparlants. “Com que estableix un mínim d’una llengua oficial, sabem que tothom triarà el castellà”, adverteix. En aquest sentit, lamenta que “la principal assignatura pendent” del Pacte en matèria lingüística són “els drets dels consumidors”, atès que “en altres àmbits el català ha recuperat terreny”.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, pel jurista, aquests vuit anys tampoc haurien assolit el nivell de garanties del Pacte anterior fins i tot si s’aprovàs a temps l’avantprojecte de llei de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears, que actualment és al calaix. “L’avantprojecte del 2021 millora la situació dels drets lingüístics, però queda a mitjan camí, no arriba a la de la llei del 2001”, insisteix. Aquesta establia que “les empreses de més de tres treballadors havien d’estar en condicions d’atendre en català els consumidors”. En canvi, el que preveu l’avantprojecte és obligar les empreses a “tenir els documents d’oferta de productes i serveis, o informació contractual, en la llengua oficial que triïn”.

El PSIB i Podem, en contra de recuperar drets

Precisament aquesta setmana, el PSIB i Podem han votat en contra d’una esmena de Més per Menorca a la Llei de comerç del 2014 –del Govern Bauzá– per recuperar els drets lingüístics que es perderen amb aquesta norma. La iniciativa proposa incloure-hi una disposició final sobre els drets lingüístics dels consumidors, que reculli que “tenen dret a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears, i no podran ser discriminats o atesos incorrectament” per la llengua que emprin. A més, estableix que puguin triar en quina llengua volen ser atesos als comerços amb més de tres empleats.