Imatges subtils i alhora punyents
El CCCB exposa a partir d’avui les 130 fotografies guardonades al certamen World Press Photo
BarcelonaSenyal, la imatge de l’any de l’última edició del World Press Photo, del fotògraf John Stanmeyer, no es va fer durant cap guerra. Hi apareixen un grup de persones a la costa de Djibouti aixecant els mòbils dins la nit per intentar captar senyal de Somàlia i posar-se en contacte amb les seves famílies. Pel lirisme que destil·la, es podria confondre amb l’anunci d’una operadora de telefonia, tot i parlar de la immigració. Algunes de les 130 imatges guanyadores del certamen, exposades des d’avui fins al 8 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), “són més subtils i fins i tot una mica conceptuals”, diu Erik de Kruijff, el director de projectes del World Press.
El jurat d’aquesta edició va buscar “noves maneres d’explicar històries”, subratlla De Kruijff. “Estem acostumats a veure fotografies més tradicionals, on hi ha persones patint i escenes de violència, o altres escenes vinculades a notícies molt concretes”, afegeix. Però el fet de prendre distància respecte a una realitat molt dura reflecteix, més que una tendència del fotoperiodisme actual, “el gust del jurat”, adverteix l’organitzador.
A Barcelona l’exposició dels guardonats al World Press Photo l’organitza la Fundació Photographic Social Vision, promotora també del festival Docfield, i compta amb el patrocini de la Fundació Banc Sabadell.
El retrat d’una núvia berber
Les fotografies guanyadores del certamen, considerat el més important del sector, van ser seleccionades entre 98.671 imatges, realitzades per 5.754 fotògrafs de 132 nacionalitats. 254 d’aquests professionals són espanyols. “Els fotògrafs espanyols han perdut la por d’exposar internacionalment i ja són més reconeguts a fora que aquí”, assegura Silvia Omedes, cofundadora i presidenta de la Fundació Photographic Social Vision. Pel que a fa l’exposició, és una de les que rep més visitants de Barcelona. Photographic Social Vision l’organitza des de fa deu anys, i el nombre de visitants s’ha duplicat. El 2004 va aplegar 20.000 persones i l’any passat 41.000. Dues de les obres guardonades són de fotògrafs catalans: Pau Barrena va rebre el tercer premi de la categoria Retrats de l’entorn pel retrat de la Lubnar, una núvia berber de la regió de Tinghir, al Marroc, que espera que comenci la cerimònia del seu casament. La núvia porta el rostre cobert amb un mocador vermell perquè la tradició berber és que el nuvi sigui el primer a veure la cara de la núvia. En la categoria de Multimèdia, els fotògrafs David Airob i David Ramos han guanyat el tercer premi pel curtmetratge documental Calcio storico, una forma primitiva de futbol que es juga a Florència un cop a l’any.
Airob es mostra molt crític amb les dinàmiques mercantils que marquen la tasca dels fotoperiodistes. “La situació de la premsa avui dia és lamentable. La immediatesa està generant el desastre de la premsa, és un dels grans problemes que pateix”, diu Airob, que considera que prioritzar la qualitat de les imatges en comptes de la quantitat és la clau perquè el sector sobrevisqui. “En una època en què sembla que els valors no existeixen i que tot s’hi val, és necessari veure coses ben fetes”, insisteix el fotògraf.
La fotografia individual que ha guanyat el primer premi en la categoria de Temes d’actualitat, d’Alessandro Penso, torna a abordar les vicissituds de les persones que han d’abandonar casa seva. Retrata la vida a Military Ramp, un centre d’emergència per a refugiats sirians a Bulgària construït en una escola abandonada de Sofia. A la fotografia, en comptes de persones, s’hi poden veure els llençols amb què s’han habilitat diversos espais en una pista de bàsquet. Aquesta imatge s’ha imposat a una altra de molt difosa: la de dues víctimes entre la runa després de l’enfonsament d’una fàbrica de roba a Bangla Desh, de Taslima Akhter. Però en la categoria de reportatges s’ha tornat a imposar una imatge d’un conflicte bèl·lic, concretament, dels combats a Síria, de Goran Tomasevic.
La imatge de l’exposició d’aquest any, després del polèmic retrat del torero Juan José Padilla de la mostra de l’any passat, és el retrat que la britànica Abbie Trayler-Smith va fer a la Shannon, una noia de 16 anys que tenia obesitat i que havia decidit operar-se per perdre pes. “Els conflictes interns i domèstics també són importants, no tan sols les guerres”, assegura Silvia Omedes.